dimarts, 30 d’abril del 2013

ELS MÉS VISTOS DEL MES D'ABRIL

Nº1

Veure aquest rellotge "Valldoreix" en el mercadet d'artesans de VDX. 06_04_13

Per més informació: http://ndeco.es

Nº2


Veure aquest hort en una casa del barri de Can Cadena de VDX.
Nº3


Veure l'estalada en la paret del castell de Canals de VDX.

dilluns, 29 d’abril del 2013

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest follet amb uns arpiots en el jardi d'una casa del carrer Pigot de VDX.

divendres, 26 d’abril del 2013

LA NUTRICIÓ I EL TRACTAMENT AMB PLANTES EN EL AMBIT DE L'ONCOLOGIA 22_03_13



La Fitoteràpia Clínica Personalitzada és una part fonamental d'un conjunt de medecines complementàries administrades com acompanyament a les teràpias convencionals (Quimiotaràpia, teràpies biològiques, radioteràpia, teràpies hormonals, cirurgia).

L’objectiu és paliar els efectes secundaris dels tractaments oncològics, millorar-ne la seva eficàcia, modular la inflamació, redirigir la resposta immunitària i prevenir les recidives.

La utilizació conjunta de la Fitoteràpia amb els tractaments convencionals, així com amb d’altres tractaments complementaris (nutrició, exercici físic, acupuntura, suport psicològic,....) es coneix des de ja fa anys com Oncologia Integrativa per un nombre creixent de professionals de la salut a nombrosos països europeus i en els centres més pretigiosos dels Estats Units.

La xerrada ha volgut obrir una petita finestra al món complex i rigurós dels protocols de Fitoteràpia, acompanyant els pacients al llarg dels tractaments oncològics i més enllà.

Les estadístiques i els estudis actuals suggereixen que un 90% dels càncers estan relacionats amb factors ambientals.

El 50% de les defuncions per neoplàsies estan relacionades amb la dieta
Cal preguntar-nos què passa amb l’alimentació, ¿com funciona? Per què mengem el què mengem?

Les normes de l’alimentació ens vénen dictades per la cultura, el país, la publicitat, ….per un munt de factors socioculturals que realment no tenen res a veure amb nodrir-se d’una manera correcta.

Però no és el mateix alimentar-se que nodrir-se. Alimentar-se vol dir menjar, escollir uns determinats aliments; és, per tant, un acte voluntari. 


Nodrir-se, en canvi, és assimilar els components dels aliments (nutrients), un cop feta la seva digestió. Per tant, és quelcom que es fa de forma automàtica.

Aquest procés de digerir els aliments és laboriós i consta de moltes etapes, però desprès caldrà un transport eficient d’aquest nutrients per la circulació sanguínia fins a totes les cèl·lules del nostre cos. Per tant, el destí dels nutrients és la cèl·lula.

Mirem doncs on i com viu aquesta cèl·lula en el nostre cos: entorn cel·lular i necessitats bàsiques.

Aquest entorn és el que anomenem matriu cel·lular i proporciona a la cèl·lula estructura, protecció i nutrició: aigua, vitamines, minerals, macronutrients; Comunicació: innervació i resposta immune. Excreció: filtre d’eliminació de totes les deixalles que es produeixen.

Però què passa quan l’alimentació no és la correcta i, per exemple, es produeix carència d’alguns aliments com aigua, vitamines, minerals i fibra? I, si a més, tenim excés d’alguns aliments com greixos i sucres? En aquests casos, la cèl·lula no pot fer totes les funcions que li pertoquen i es colapsa el transport dels nutrients a la circulació sanguínia.

Si la nostra alimentació no es la correcta, el procés comença a fallar i la cèl·lula i el seu entorn en reben les conseqüències:

L’estructura que abans donava protecció, ara segresta i immobilitza.En la nutrició ens falta aigua, vitamines, minerals i, per tant, moltes de les reaccions que es produeixen dins de la cèl·lula no es poden fer.

La comunicació s’interromp, no es pot comunicar amb les veïnes, no pot haver-hi resposta immune.

L’excreció també està fallant, els filtres estan bruts, no hi ha eliminació de les deixalles.

Si es colapsa l’eliminació, acaben funcionant malament tots els “filtres” del nostre organisme: fetge, ronyó, pulmó, budell….

I què hi pot fer la cèl·lula amb tot això? Intentar sobreviure, fer canvis (mutacions) per adaptar-se i sobreviure en la nova situació amb carència d’uns nutrients, excés d’altres, dificultat d’eliminació, incomunicació, excés de toxines…

Tota aquesta situació ajuda i facilita l’aparició de diversos tipus de càncer.

SOLUCIONS

Reconduir l’alimentació = planificació d’una dieta saludable.

“Netejar” els filtres: fetge, ronyó, budells, amb aliments, minerals, vitamines i plantes.

Higiene de vida = fer una vida saludable: dormir 8 h, fer exercici físic, aprendre a gestionar l’estrès.

Un exemple seria prendre un brou depuratiu per ajudar a funcionar millor el fetge i el ronyó:

En 1 litre d’aigua sense sal, posar en fred i tallat petit, fer-ho bullir uns 30 min, aquests ingredients:

1 tall de cúrcuma fresca pelada
4 bolets shitake frescos (no secs)
3 o 4 branques de julivert
1 branca d’ api
2 cebes grans

Deixar refredar i colar-ho, prendre tasses d’aquest brou abans dels àpats.

Un altre exemple seria aquets liquat:

½ kg de pastanagues
3 o 4 braques de julivert
1 manat de fulles de remolatxa
1 fruita
Prendre un liquat al dia
.
Consol Sangabriel, Dra. en Farmacia i Fitoterapeuta
Mª Josep Sebastià, professora de Nutrició de l’Escola Universitaria Blanquerna

dimecres, 24 d’abril del 2013

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest follet rondinaire en el jardi d'una casa del barri de Can Cadena de VDX.

dimarts, 23 d’abril del 2013

dilluns, 22 d’abril del 2013

dimecres, 17 d’abril del 2013

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest plafó ceràmic de la Verge de Montserrat a la façana d'una casa de la rambla Mossen Cinto Verdaguer de VDX.

dimarts, 16 d’abril del 2013

dilluns, 15 d’abril del 2013

MARIDATGE GEOGRAFIA VINÍCOLA

El passat dissabte 13 d’abril de 2013 va tenir lloc a la Nau de Cultura de Valldoreix el maridatge de vins D.O. Vilafranca i formatges, organitzat per l’AVVCELM, amb la col•laboració de l’EMD de Valldoreix i Xerigots de Vilafranca del Penedès.
El maridatge va teniu un rotund èxit, donat el nombre de participants i la professionalitat i bon fer de Gemma i el Jordi.



Detall dels maridatges:

Montonega Macabeu de Mas Rodó amb Pont L’Eveque



Les vinyes més velles, en el punt més alt de la Finca Mas Rodó, en vessant de muntanya orientació sud, es produeix un Macabeu d’alta graduació, qualitat i acidesa equilibrada. D’aquest només s’elabora la verema seleccionada, amb fementació en bóta nova de roure francès i dos mesos d’envelliment en bóta, amb battonage a les seves mares. Com a resultat s’obté aquest vi blanc, llarg rodó, afruitat i amb tocs fumats.
Proposem maridar-lo amb formatge Pont L’Eveque, formatge de Normandia elaborat amb llet de vaca pasteuritzada. De pasta cremosa i escorça neta de color blanc o ataronjada.

Black d’Heretat Montrubí amb formatge cabra Los Beyos



Black, que ha obtingut la medalla d’or al millor negre jove de la DO Penedès i, actualment queden poquíssimes ampolles. Està elaborat amb un 60% de Garnatxa i un 40% de raïms procedents de vinyes experimentals d’alçada. És un vi jove, viu i afruitat amb un intens color morat. Potent al nas, amb molt bona entrada a boca i un llarg gust al final.
El maridem amb formatge de cabra Los Beyos, procedent de granges de muntanya d’Astúries. Té una maduració total de tres mesos en una cova natural dins del Parc Nacional dels Pics d’Europa.
 
Sicus Merlot 2009 amb formatge Comte 24 mesos



Elaborat amb Merlot provinent de la Finca La Caseta, a 170 m dʼaltitud i forta influència marítima. De color cirera intens de capa consolidada; en nas destaquen les notes a cireres madures, melmelada de gerds, plantes silvestres i un subtil i agradable aroma a terra. Lʼentrada en boca és fresca i elegant, amb un pas sedós i estructurat. El final és amable i llarg, on novament retornen les notes de fruita madura.
El maridem amb Comte de 24 mesos de maduració. Formatge elaborat a la regió del Jura (també s’anomena el gruyere francès). Es realitza amb llet crua de vaca. Pasta ferma, gran riquesa aromàtica, menys picant que el gruyere. Alt contingut de sals minerals, fòsfor i calci.

Vittios Torelló amb formatge blau Valdeón



Vittios és un vi dolç de verema tardana elaborat amb xarel·lo sobremadurat. Vi de color groc pàlid, brillant i molt glicèric. En nas es mostra intens i complexe, amb notes de fruita blanca, cítrics i aromes florals. En evolució apareixen notes torrades procedents de la barrica. Té bona acidesa i ofereix gran persisència. Està especialment recomanat amb els postres, però també amb foie gras i formatges blaus.
El formatge Valdeón és un formatge blau que s’elabora al cor dels Picos d’Europa. Elaborat amb llet de vaca i cabra, madura dos mesos en condicions òptimes perquè proliferi el fong penicillum roqueforti. D’escorça rugosa i pasta de textura tova i color groc pàlid. Sabor fort, una mica picant i molt aromàtic.

Xerigots

Enllaç:http://www.xerigots.cat

NOM DE LES CASES DE VALLDOREIX






Els noms de les cases de VDX

dimecres, 10 d’abril del 2013

PASSEJADA I VISITA A LA MASIA DE CA N’ENRIC I CAN BADAL 07_04_13


Ca N’Enric  

Masia construïda al segle XVIII i que era coneguda com Can Pujol.Formà part del municipi de Canals fins l'any 1845 moment en que passà al de Sant Cugat.


Mas de planta quadrangular amb coberta a dos aiguavessos, corresponent al subtipus 2 de la família II segons la classificació de Josep Danès i Torras.


Està ubicada en el Carrer de Carlos Mella, s/n de Valldoreix.


Can Badal

És una de les poques masies que són fàcilment identificables a Valldoreix. Era una de les 18 cases que formaven el desaparegut municipi de Canals. Aquest mas està situat a la zona de transició entre el bosc i la trama urbana de Valldoreix. És, a més a més, una de les darreres masies que conserven part dels seus camps de conreu al seu voltant.



A les seves parets es pot veure unes peces ceràmiques amb diverses inscripcions i esgrafiats. Els constructors de l’edifici eren rajolers i van deixar la seva empremta amb algunes peces visibles des de l’exterior. Els bastiments, llindes i lleixes de les finestres són de terra cuita, algunes amb esgrafiats amb figures humanes i el símbol de la creu. A la façana principal, mirant al nord, trobem dues portes, una més antiga tapiada, d’arc de mig punt, feta amb pedra i totxo. L’altra porta, ara la principal, és d’arc escarcer i construïda amb uns totxos amb motllura. Al costat de la porta adovellada hi ha una inscripció de difícil lectura en una gran peça de terrissa, que hauria d’estar col·locada verticalment però que la trobem horitzontal, que diu: “10 setembre 1752 Badal”. 


El primer Badal del que tenim constància és Francesc Badal, rajoler, casat amb Maria Costa, que visqué al segle XVIII. L’ofici de rajoler el continuà el seu fill Josep Badal i Saladriga. La darrera generació que ha viscut al mas ha estat la formada per Emili Duaso i Maria Mercè Santafè i els seus fills.


A part de l’activitat com a rajolers i pagesos, la masia de can Badal destaca per formar part dels camins ramaders per on es feia la transhumància. Els ramats de bens que feien nit al mas procedien de les poblacions ripolleses de Queralbs, Pardines i Ribes de Fresser.

Juanjo Cortés historiador de Valldoreix 

SORPRÈN I NO SORPRÈN




Veure aquest hort en una casa del barri de Can Cadena de VDX.

dimarts, 9 d’abril del 2013

dilluns, 8 d’abril del 2013

GALERIA DE PENELLS D'ALTRES LLOCS


Drac alat (Catderal d'Ourense)


Esquirol (Sant Martí de Maçana, Rubió)


Gavina (Ciutadella, Menorca)

dissabte, 6 d’abril del 2013

SORPRÈN I NO SORPRÈN




Veure aquest rellotge "Valldoreix" en el mercadet d'artesans de VDX. 06_04_13
Per més informació: http://ndeco.es