dimarts, 30 de desembre del 2008

PASSEJADES PER VALLDOREIX ( IV): MASIA I FONT DE CAN BARBA



RESUM DE L’EXCURSIÓ ORGANITZADA PER A DIFONDRE EL CONEIXEMENT DE LA VEGETACIÓ DE VALLDOREIX, VISITA A LA MASIA I FONT DE CAN BARBA
Començem la passejada al Montmany i ens endisem en el bosc a través d’un caminet estret per on podem observar que la vegetació és molt variada en ambdós costats del mateix. Hi trobem zones de tipus mediterrani amb espècies arbòries dominants com el pi pinyer, el pi blanc, el roure, l’alzina i el cirerer d’arboç.

A les zones ombrívoles hi trobem un sotabosc de grans arbusts com el bruc, el marfull, el llentisque i l’arboç. A la vessant assolellade pràcticament no hi ha arbres; hi dominen els arbustos petits com l’argelaga, el romaní, la farigola, l’estepa i el garric.

Tot seguint el camí i prop de l’autopista, ens troben la Masia de Can Barba, coneguda també com a Can Barba de Madrona. La masia està situada a la falda del Puig Madrona, en el camí que va cap a Can Domènech. Del terme de Canals (actual Valldoreix) i parròquia de Santa Eulàlia del Papiol fins el 1823 en què passà a la de Sant Cebrià de Valldoreix, juntament amb la de Can Domènech. A prop de la casa hi ha una font que regava l’hort de la casa. Els primers documents que ens parlen de l’existència de la masia daten del s. XIII, amb la presència del primer propietari, Guillem Barba, possiblement provinent de la masia de Can Barba de la Pedra Blanca, de Sant Julià d’Altura, prop de la carretera que va de Matadepera a Sabadell.

De Can Barba van ser alguns dels alcaldes de l’antic municipi de Canals. Entre aquests destaquen Pere Barba (1619, 1622 i 1626); Pere Joan Barba (1753); Joan Barba (1769).

Durant la Guerra del Francès (1808-1812), la masia va ser saquejada i destruïda per les tropes napoleòniques. Al llarg del s. XIX els membres de la família s’uniren a la causa carlina, formant part de diverses partides que assaltaren altres masies de la zona. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) la masia va ser incautada i es convertí en dipòsit d’armes i polvorí. Quan l’exèrcit republicà reculava les seves posicions, el polvorí va ser dinamitat, quedant en peus la casa dels masovers, la capella, uns dormitoris i un menjador. La capella estava dedicada a sant Joaquim, d’aquí que la masia fos coneguda també com a Vil·la Sant Joaquim. L’any 1940 es feren càrrec de la masoveria i guarda una família de Rubí que muntaren una granja de perdius, guatlles i faisans. En l’actualitat pertany a la Companyia de Jesús, per donació del pare Jacint Alegre Pujals, fundador del Cottolengo de Barcelona.

A escassos metres de la Masia i seguint un camí que s’endinsa cap el bosc, hi trobem la font que està en un racó força ombrívol ple de fullaraca d’un enorme plàtan i de les alzines que l’envolten.

La construcció està formada per l’entrada i el frontal de la font, al seu interior, es d’obra de totxo massis vist. L’entrada està formada per una arc de mitja volta que dona accés a un petit recinte i que de la paret frontal en surt un broc de ferro petit. L’aigua que raja queda deturada en un petit doll d’obra.

A prop hi ha dos embassaments que abans recollien l’aigua de la font. L’entorn està molt deteriorat, amb grans pintades de graffitti a la part de la font.

Seguint el camí de tornada i sobre la font, s’alça un turonet davant de la nostra vista, és el Turó de Can Barba, que tot plegat forma un entorn per contemplar una bona estona, tenint en compte que feia un dia assolellat i que creava en la vegetació colors de diferents tonalitats.

I ara, a esperar la propera “descoberta” del 2009

J.J. Cortes i AVVCELM

dissabte, 6 de desembre del 2008

CURS DE TAST DE VINS ESCUMOSOS


El passat dissabte 22 de novembre va tenir lloc a la Sala de Cultura de Valldoreix el primer curs de tast de vins escumosos (vins d’agulla i caves), organitzat per l’ AVVCELM, amb la col·laboració de l’EMD de Valldoreix i l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).

El curs va tenir un rotund èxit, donat el nombre de participants i la professionalitat i bon fer del ponent de l’INCAVi, el professor i enòleg Sr. Albert Gonzalo que va fer una exposició a tots es assistents del que s’anomena “cava” que son el vins escumosos de qualitat produïts per fermentació i maduració en ampolla, segons el mètode tradicional de la zona del cava.

Seguidament ens va explicar el tipus de cava, que segons la quantitat de sucres residuals els caves es classifiquen en aquestes categories: Brut Nature (sense sucre afegit), Extra Brut (fins a 6 grams de sucre per litre), Brut (fins a 15 grams), Extra sec (entre 12 i 20 grams), Sec (entre 17 i 35 grams), Semi-sec (de 33 a 50 grams) i Dolç (més de 50 grams de sucre per litre).

Per acabar la classe teòrica, va comentar com es fa la degustació fent servir una copa alta i llarga, amb la boca recta tipus flauta o bé un xic oberta, de tipus tulipa. En ser el cos de la copa alt, permet que flueixin els aromes del vi i el perlatge de les bombolles. El fons de la copa serà angular, per a afavorir el tiratge del gas carbònic.

Va arribar l’hora que tots esperàvem, el Tast……….. sobre la taula cinc copes per cadascun dels alumnes. Vam començar pel vi d’agulla Nansa rosat, de color vermell intens, amb tons granats-violetes i s’observa un lleuger bombolleig, amb aromes lleugers, a fruita fresca juntament amb tocs de fruites boscanes.En boca tè força, resaltant els aromes de fruits vermells con el gerd, la grossella i el cassis, formant un conjunt suau i fi, molt fàcil de beure.El segon tast va ser un Torelló Brut Nature. Groc or d’aspecte brillant, bombolla fina formant rosaris i àmplia corona. De densitat mitja baixa on destaquen fins records torrats i anisats. Molt harmoniós i, amb licorosidat i equilibri, caràcter de fruita madura i carbònic ben integrat.

Tot seguit, va tocar el torn a L’O de L’Origan Brut Nature. Cava diferent a tots els altres. Groc or, intensitat mitja alta. Aroma de bona intensitat, amb sensacions torrades, reducció, llevats i en general sensacions d’una noble maduració. En boca es de cos mitjà, amb bona acidesa, sensacions anisades, notes torrades, fruita suficient i un final agradable.


A rengló seguit, un cava rosat, el Ferret Rosat Brut Nature. Rosa grosella,brillant, bombolla abundant, de tamany mitjà, amb bon desprendiment, formant corona. Via nasal amb aromes afruitats mol agradables, amb tons de fruita madura i bons tons de criança. Les sensacions gustatives, són de bona estructura a la boca, bé de sabors, amb certa amplitud, adequada presencia de carbònic, equilibrat i fresc i amb bona persistència. Final lleugerament amarg.

Per acabar la classe, teníem un Albert Noya Dolç per a postres, ecològic, per tastar amb postres .Aquest cava ha estat elaborat pel mètode tradicional. Ha envellit a les caves a una temperatura constant de 16ºC. Posteriorment ha estat aclarit manualment en pupitres de fusta. El seu degollament ha estat manual. Es recomana servir-lo a uns 6ºC de temperatura.

Una vegada acabada la “cerimònia” del tast, vàrem tenir un pica-pica abundant que va donar temps a comentar les nostres experiències sobre el caves.


AVVCELM