dilluns, 30 d’abril del 2012

ELS MÉS VISTOS DEL MES D'ABRIL

Nº 1

Els Catarres a la Nau de Cultura de VDX. 13_04_12
Descarrega gratuïtament les nostres cançons: http://www.elscatarres.com/

Nº2

Garsa (Pica pica) en el bosc del Torrent de Can Llobet de VDX

Nº3
 
Flor d'Au del Paradís

NOM DE LES CASES DE VALLDOREIX






Els noms de les cases de VDX

dimarts, 24 d’abril del 2012

dilluns, 23 d’abril del 2012

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquesta campana i ferradura a l'entrada d'una casa del Carrer Pierrot de VDX

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest plafó ceràmic de la Verge de Montserrat a la façana de l'entrada a Can Barba

diumenge, 22 d’abril del 2012

ACTUALITAT A VALLDOREIX


Parada de llibres a la Plaça del Casal


Artesans de VDX en el Carrer Sant Albert


Enric Larreula preparat per signar el seu darrer llibre


Espectacle Familiar “ACORDE” de Cia. Sebas


Ballada de Sardanes amb la Cobla La Selvatana

dilluns, 16 d’abril del 2012

OCELLS DE VALLDOREIX


Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) en un hibiscus del jardí d'una casa del barri Ca N'Enric de VDX

dissabte, 14 d’abril del 2012

dijous, 12 d’abril del 2012

GATS DE VALLDOREIX


Gat pantera

RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX

L’estació de Valldoreix

L’arquitectura d’una població, els edificis emblemàtics d’una vila formen part del paisatge urbà i de la memòria de les persones.


 
Un dels edificis més emblemàtics de Valldoreix és l’estació, no tan sols per la seva arquitectura, sinó també perquè per a molts usuaris del tren és la única imatge que coneixen de Valldoreix. El primer projecte va anar a càrrec de Joaquim Alsina i Botet (Girona 1890- Barcelona 1963), tot i que no es va portar a terme. L’edifici construït entre 1928 i 1931 és obra d’Arnau Calvet i Peyronill (Barcelona 1874-1956). Aquest arquitecte és autor, entre d’altres obres, de l’ampliació de la Carretera de les Aigües per transportar aigua al Tibidabo (1904), l’edifici d’Hidroelèctrica de Catalunya de Barcelona (1905), del funicular de Vallvidrera, juntament amb Bonaventura Conill i Montobbio (1906), la casa Francesc Lalanne, al carrer Provença, 324-326 de Barcelona (1910) o el Mercat de Sarrià-Sant Gervasi en el Pg. Reina Elisenda de Montcada, a Barcelona (1911).
 
L’edifici de l’estació de Valldoreix té com a element més notable l’harmoniosa composició del seu volum i façana, amb un gran rigor estètic i una notable economia de mitjans. El volum de l’edificació és una planta rectangular que al segon pis es transforma en encreuada. Destaca el torrassa-mirador que trenca la simetria de l’edifici. La teulada del cos principal és de teula àrab, mentre que el del torrassa és de teula plana imitant la pissarra. En el conjunt destaquen també petits detalls com les xemeneies o la teula carenera de ceràmica vidrada. L’edifici ha sofert diverses transformacions, com la supressió del sòcol de rajoles escacades en verd i blanc que envoltava tot l’edifici. Durant la guerra civil es produí un tiroteig entre un grup de soldats parapetats al torrassa de l’estació i un altre que estava al campanar de l’església. També l’ús de l’estació ha anat variant, ara tan sols és estació però, durant molts anys, el cap d’estació vivia al pis superior amb la seva família, tots recordem la imponent figura uniformada del Sr. Nicolás Fernández, un home d’una gran humanitat. També al vestíbul hi havia el quiosc del Sr. Salvador Medina, que també era el carter del poble.

Juanjo Cortés Historiador Valldoreixenc

dimecres, 11 d’abril del 2012

dimarts, 10 d’abril del 2012

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest plafó ceràmic amb l'imatge de Sant Jordi en la façana d'una casa de la Colonia Montserrat de VDX

dissabte, 7 d’abril del 2012

PASSEJADA A LA RIERADA II (SALT D'AIGUA I GORG DE CAN BUSQUETS) 25_03_12

Remor d’aigua a la Rierada


Aquest matí ha estat especial, cada cop estic més contenta d´haver vingut a parar aquí, a Valldoreix, hi ha racons preciosos.

Avui s´ha fet la primera passejada cap a la Rierada, per veure el salt d´aigua.

Hem quedat a la Plaça del Mas Roig. Venia amb mi la meva amiga inseparable, la Sita, a totes dues ens agrada conèixer llocs nous i ens encanta estar en contacte amb la natura.

Amb els cotxes hem arribat a Castellví i allà els hem deixat. Hem anat caminant tranquil•lament per uns paratges idíl•lics, tot estava humit, la remor d´aigua ens anava acompanyant de tant en tant i el cant d´alguns ocells per aquí i per allà feien de música de fons. Sentíem una olor intensa a terra humida.

És un moment maco aquest temps en el que encara fa fresqueta i s´agraeixen els raigs de sol a la cara.

A la rierada hi havia força aigua i queia amb intensitat un bon doll que es trencava en el gorg.

Jo no he pogut estar-me’n d´acariciar la molsa esponjosa que cobria les roques, era com acaronar el llom d´un gran animal verd empapat d´aigua.

Mentrestant, un altre animal ens estava mostrant com poder gaudir d´aquella paratge, era el gos d´en Pere. que només veure l´aigua, no ha dubtat en ficar-s’hi i córrer amunt i avall amb una alegria contagiosa, era divertidissim veure’l brincar.

Després hem anat a veure el Gorg de Can Busquets, era més petit però aquest tenia més brolls i l´aigua també es veia neta i transparent.


En Josep deia que aquí portava al seu fill i els seus amics a banyars-s’hi, de petits.

Ha estat un matí molt maco, ple de remors d´aigua i bona conversa.

Gràcies a tots i bona setmana !

Eli

dijous, 5 d’abril del 2012

RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX

LA CREACIÓ DE L'ENTITAT LOCAL MENOR DE VALLDOREIX


Després dels tres intents fallits dels anys 1926, 1936 i 1948, de recuperar un ajuntament o una administració pròpia per a Valldoreix, l’any 1958 es va crear l’Entitat Local Menor de Valldoreix (ELM), dins del terme municipal de Sant Cugat. Aquesta insistència de més de trenta anys per aconseguir l’ELM es fonamentà en arguments històrics i de manca de prestació de serveis per part de l’Ajuntament de Sant Cugat.

Entre els arguments per tenir una administració pròpia, es recuperà la memòria històrica del desaparegut municipi de Canals o Canals Roges, que va ser agregat el 1846, contra la voluntat dels canalencs, al municipi santcugatenc. Entre la manca de serveis que sistemàticament eren deficitaris, trobem la negativa per part de l’Ajuntament a la creació d’un mercat a Valldoreix, el dèficit en transports públics, la manca d’urbanització dels carrers, problemes amb el subministrament d’aigua i electricitat, etc… Tots els serveis aconseguits per a Valldoreix havien estat un esforç per part de la societat civil valldoreixenca, i molt especialment per part de l’Associació de Propietaris de Valldoreix (APV).


El 1953 el Sr. Carles Camps, president de l’APV reprengué l’Estudi per a la formació de Valldoreix en un ajuntament independent de Sant Cugat del Vallès o bé el reconeixement de Carta Municipal per a Valldoreix. El 30 d’agost de 1956 es presentà la petició d’autonomia administrativa amb el suport de 217 famílies. Tot i la negativa de la majoria del consistori santcugatenc i el seu advocat, el Dr. Josep Mª Pi i Sunyer, la intervenció de l’alcalde Sr. Josep Mª Martí i Gras va ser determinant per a que l’expedient d’autonomia prosperés. La petició valldoreixenca comptà amb el suport de la Diputació de Barcelona, la Comissió d’Urbanisme i el Servei Provincial d’Inspecció i Assessorament de les Corporacions Locals. El 21 de març de 1957 l’expedient s’envià al Ministerio de la Gobernación a Madrid, i 18 mesos després en el Consell de Ministres reunit al Pazo de Meiràs (Galícia) el 5 de setembre de 1958, s’autoritzà la constitució de Valldoreix en Entidad Local Menor, “por estimar con características peculiares dentro del municipio al que pertenece el lugar de Valldoreix…”.

El 16 de novembre de 1959 es constituïa la Junta Veïnal sota la presidència de l’alcalde Sr. Ramón Escayola i Villaró i els vocals Joan Fuster i Montardit, i Mateo Navarro Millán. La seu provisional de l’ELM va ser la de l’APV fins el trasllat a la seu de la Rbla. Verdaguer 182, el març de 1962.


Juanjo Cortés Historiador Valldoreixenc

dimecres, 4 d’abril del 2012

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest plafó ceràmic amb l'imatge de Sant Jordi a l'entrada d'una casa del Carrer Antoni Caballe de VDX