divendres, 30 de desembre de 2011

ELS MÉS VISTOS DEL MES DE DESEMBRE

Nº1
FOTO DE LA SETMANA


Cara de ruc

Nº2
PENELLS


Àngel (Els Pallaresos)
Casa Bofarull, obra de l'arquitecte modernista Jujol
Nº3

RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX


La plaça de l’estació ha estat des de la seva creació l’any 1931, un dels centres d’activitat social i comercial més importants de Valldoreix .

Enllaç: http://draft.blogger.com/blogger.g?blogID=3663265876777461997#editor/target=post;postID=7125165848071453735

dimecres, 28 de desembre de 2011

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquesta figura d'un pelicà en un dels pilars d'una casa del carrer Mercè Capsir de VDX.

dilluns, 26 de desembre de 2011

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquesta campaneta amb la silueta d'una vaca a l'entrada d'una casa del carrer Mercè Capsir de VDX.

diumenge, 25 de desembre de 2011

dissabte, 24 de desembre de 2011

SORPRÈN I NO SORPRÈN CICLE DE NADAL


Veure un parell de rens del Pare Noël, aparcats a la teulada de Can Bot de VDX. 

SORPRÈN I NO SORPRÈN CICLE DE NADAL


Veure el trineu del Pare Noël sobre una teulada del carrer de la Pau 


RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX

El Pessebre vivent de Valldoreix

Des de fa uns anys, Valldoreix torna a tenir el seu pessebre vivent gràcies al Grup de Teatre Espiral

És una tradició que recupera en part el pessebre vivent que es realitzà durant els nadals del 1966 al 1969. Tenia lloc en el marc del conjunt històric del castell de Canals que s’habilitava en diferents quadres escènics. L’entrada, el primer any, era de 20 pessetes i el 1969 de 25 pessetes. S’entrava pel Mas Roig i les entrades es venien primer en una furgoneta i més tard al Bar Casa Minguet. En Nicolàs Fernández, el cap d’estació canviava el barret de ferroviari per una barretina i s’encarregava de facilitar l’accés. Un pastor acompanyava als grups per l’itinerari. Els quadres s’iniciaven amb Sant Joan Evangelista, l’anunciació, la visitació, l’anunciació als pastors, el pessebre i la presentació del nen al temple. Durant el camí actuaven ballarines, pescadors i pastors.

L’organització anava a càrrec d’un Patronat presidit per Enrique Ivern, i formaven part Mn. Joan Gustems i el mestre Juan Segura. Joan Vallvé era el director i narrador. La direcció artística a càrrec de Ramon Millet, Antoni Rovira,Carles Buigas i Miquel Saperas i la direcció tècnica primer de Josep Altet i més tard de Francesc Cardoner. El guió era del poeta Miquel Saperas i la publicitat de Josep Artigas. La instal•lació elèctrica de Joan Bea, les instal•lacions i camins a càrrec de Joan Sagalés de Casa Mellado, Enric Ivern, Vicenç Gavaldà, els germans Cardona, Santiago Valverde i Paco Vidosa. De l’equip de so s’encarregava Gustau Roca. Les maquilladores Montserrat i Carme Altet.

Tot el poble es posava en marxa per preparar les escenes i participar d’una o altra manera. Dels mitjans publicitaris s’encarregava Joaquim Lloveras. Dels cartells Joan Peus i del seu fill Ferran; de les entrades Rafael Vila Pizà i de les invitacions Andrés Martínez Vargas. Es feien 5 representacions diàries durant els 11 dies de programació Cada representació durava una hora. El primer any, donat l’èxit, es van convertir en sessió continua. Les representacions de l’any 1969 van ser una mica accidentades, ja que es van haver de suspendre 4 de les representacions.

La repercussió del Pessebre en àmbit estatal va ser important, apareixent cròniques en diaris com La Vanguardia o el Noticiero Universal i també en programes de Televisió. El públic era procedent de moltes poblacions, cal destacar les visites de l’Associació de Pessebristes de Mataró que vingué en dos autobusos o els visitants de Manresa que vingueren amb tres autobusos. L’organització tenia un autobús que portava gent de Barcelona i també es posaren autobusos entre l’estació i el pessebre.

El quadre escènic s’omplia amb bona part de la població: Verge Maria:Carmen Fernández; Sant Josep: Antonio Zamora; Àngel Anunciació: Mª Consuelo Cardona, Àngel dels pastors: Mª Isabel Montfort; Àngels del pessebre: Maria Gómez, Carmen Valverde, Montserrat Blanco, Mª Lourdes Valls, Elisabeth Llos; Santa Isabel: Rosa Castellet; San Joan Evangelista: Pedro Altea; Pastors anunciació: José Gómez Mata, Ramón Sáez, Francisco Conesa, Antonio Sáez, Pedro Conesa, Carlos Gavaldà, Puri Fernández i Jaume Altet Pastors: Francisco Belman, Joan Bea, Lluis Bea, Jordi Bea; Pagesos: Santiago Valverde, Ramón Vidosa; Simeó: Emilio Fradera i Armando Mora; Ballarines: Maria Teresa Roé i Mariona Buscallà.

També intervingueren: Joan Fernández, Carlos Fernández, Josep Llobregat, Eduardo Gago, Angelines Gómez, Josep Plà, Lluis Vàzquez, Ricardo Vàzquez, Miquel Puig, Manel Belman, Josep Belman, Jaume Sobregrau, Gregorio González, Martí Rovira, Rufo Príncep, Miquel Espot, Emilio Doaso, Ramón Doaso, Ramiro Nerín i Josep Segura.
El pessebre era un d’aquells actes que servien per unir la població resident a Valldoreix amb la de caps de setmana i vacances. Tot plegat, una activitat que omplia el Nadal de germanor i feia poble.

Juanjo Cortés. Historiador valldoreixenc.
http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2011/12/escenes-del-pessebre-a-valldoreix-4358.php

SORPRÈN I NO SORPRÈN CICLE DE NADAL


Veure aquest Pare Noël aterrant abans d'hora per la xemeneia del "Casalet" de VDX.

dimecres, 21 de desembre de 2011

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquesta campaneta penjada d'un drac a l'entrada d'una casa del carrer Sant Albert de VDX.

dimarts, 20 de desembre de 2011

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquesta escultura "Dona" obra del Pep Codó, en un jardí del barri La Miranda de VDX.
Afegitó: obra realitzada en fibra de vidre i recoberta amb vernís de plom.

dilluns, 19 de desembre de 2011

SORPRÈN I NO SORPRÈN CICLE DE NADAL



Veure la metamorfosi que ha sofert el Papà Nöel a la casa del P3 en el barri de Sant Jaume de VDX.

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest fanal penjat d'un drac en la façana d'una casa del Passeig Piscina de VDX.

diumenge, 18 de desembre de 2011

PASSEJADA A SANTA CREU D’OLORDA I A LA PEDRERA DELS OCELLS 18_12_11


Ermita romànica de Sta. Creu d’Olorda (segles del IX al XVI)

L'ermita de Santa Creu d'Olorda, està situada en l'enclavament del mateix nom, que pertany al municipi de Barcelona, però separat lleugerament de la resta del terme municipal, és un santuari ubicat a la serra de Collserola vora el Puig d'Olorda i la Pedrera dels Ocells.

El topònim d’Olorda és un mot preromà de possible origen basc que significa ‘camí dels vedells’


Es un conjunt d’edificacions format per l’església, el cementiri i la casa rectoral, ubicat a la carretera que va de Molins de Rei a Vallvidrera. L’església està documentada el 1032, però la primera notícia d’aquest indret es troba en un documentat de finals del segle x.

Durant el període romànic es van afegir a l’interior unes capelles laterals i s’allargà la nau, que es va cobrir amb una volta de canó. Posteriorment s’hi van fer diferents reformes i finalment, el 1632, es va bastir l’actual campanar i la portalada principal.



La zona de la Pedrera dels Ocells és una àrea natural d’ús públic. Es va crear una zona humida en la que poden niar els ocells, com la merla o la mallerenga i amfibis com l’espiadimonis i la reineta i a la vegada un mirador que permet contemplar les diferents característiques geològiques de la pedrera..

El color negre de las pissarres revela la gran quantitat de carbó que contenen. Una de les seves utilitats era la d’acolorir el ciment.
Les llicorelles o pissarres són les roques més abundants a la serra de Collserola. Es van formar durant el Paleozoic, això vol dir que tenen una edat aproximada de 400 milions d’anys. Entre las pissarres de la pedrera podem trobar minerals de sofre, fosforita, grafit i magnetita.


Així ho han viscut la Marga Pes:

A banda del magnífic diumenge que va fer, tot i que fresquet, que és el que ja toca a aquestes alçades de l’any, la nostra sortida trimestral, el 18 de desembre, va estar molt ben documentada abans i durant tot el recorregut, gràcies al Agustí Collado i el Domènec Miquel.

Visitàrem Sta. Creu d’Olorda, conjunt format per l’ermita romànica, cementiri i casa rectora, i la Pedrera dels Ocells. Que es troben a la Ctra. de Molins de Rei a Vallvidrera i pertanyent al municipi de Barcelona.

Aviat, paraules com: esquerdes, plecs, làmines encavalcades, clivatge, estratificació, xarnera, pla axial, esquistositat, etc., van començar a enriquir el nostre vocabulari, mentre els nostres ulls visualitzaven el seu significat en viu i en directe, assessorats per l’ Agustí Collado.

Tocar pedres, ensumar-les o llepar-les, en aquest passeig, no era cap raresa, ans al contrari, formava part de l’aprenentatge.

La sorpresa del dia va ser disposar de la clau per a entrar a l’interior de l’església. Asseguts als bancs, el Domènec Miquel ens va explicar la història.

Un cop va acabar i abans de convertir-nos en blocs de gel, vàrem sortir a fora. I després d’admirar la precisió del rellotge de sol de la façana, el petit i cuidat jardí i el cementiri, una part del grup es va quedar a fer un pica-pica als berenadors i els altres tornaren cap a casa.

dimecres, 14 de desembre de 2011

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquesta vespa model XL dels anys 60 en el parking del Club de Tennis Valldoreix. Nº249


dimarts, 13 de desembre de 2011

MÉS QUE SORPRENENT


Veure aquesta florida de gírgoles en el tronc d'una noguera en el barri de les Bobines de VDX.

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest relleu d'unes cúpules Gaudinianes en la façana d'una casa del Carrer Font de VDX.

dilluns, 12 de desembre de 2011

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest plafó de la Verge de Montserrat a la cuina de Can Cussó de VDX.

dimecres, 7 de desembre de 2011

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure aquest plafó de Ntra. Señora de los Reyes a l'entrada d'una casa del Passeig Pollancres de VDX.

dimarts, 6 de desembre de 2011

RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX

La plaça de l'estació de Valldoreix

Opinió La plaça de l’estació ha estat des de la seva creació l’any 1931, un dels centres d’activitat social i comercial més importants de Valldoreix .

A l’interior de l’estació, a mà dreta ,estava el quiosc de premsa del Sr. Salvador Medina que cada matí recollia els diaris i el correu amb el primer tren que venia de Barcelona. Era un quiosc de fusta amb un caliu especial. En Salvador era, a més a més, el carter de Valldoreix, i mentre complia amb les seves obligacions de carter, el quiosc el portaven la seva dona, les seves filles o el seu gendre.

El despatx de bitllets estava entrant a mà esquerra, a través d’una finestreta parlaves amb el cap d’estació el Sr. Nicolás Fernández. La família Fernández vivia al pis superior de l’estació. En sortir de l’estació a mà dreta estava el Bar de l’Estació, del Sr. Bajos, més tard regentat per la seva filla Maria i l’Alfons de la Cruz. El Bar de l’Estació era un punt de trobada i de tertúlies que convidava a fer poble. Cal recordar la tertúlia que cada matí lideraven la Montse Cussó, de Can Brou, la Rose Marie de Cal Víctor i la pròpia Maria Bajos. Aquesta colla, un cop tancat el Bar, es traslladà al Casalet de Valldoreix. En front de l’estació estava la parada de taxis del Sr. Pere Pla, Calvo o Peret, en els bons temps fins i tot es podien trobar cinc taxis.

En una segona etapa els taxistes eren en Francisco, en Manolo, l’Amadeu Puig, l’Artur o la Trini Sánchez. Rere la parada de taxis hi havia una delegació de Urbanizaciones de Valldoreix, dedicada a la venda de parcel•les i la construcció de cases. L’autobús, des del mateix moment de la inauguració de l’estació, tenia la seva sortida des de la mateixa plaça i va ser regentat primer pel Sr. Borràs, després per Agustí i Pere Calafell i més tard per Joan i Amadeu Puig.

Amb els anys, al voltant de la plaça s’anaren creant diverses activitats i serveis. Durant uns anys funcionà una botiga de queviures i la Sra. Maria de Can Fayol venia llet en una tartana que recorria els principals punts de Valldoreix. També s’instal•là un estanc regentat per la Sra. Luz Luri, que venia tabac, llaminadures i begudes. Més tard, s’establí la Caixa de Terrassa. Amb l’augment de passatgers del tren, l’Entitat Local Menor de Valldoreix (actual EMD) construí un aparcament vigilat, que durant molts anys regentà el Sr. Inocencio García. Al costat de l’aparcament hi havia el taller mecànic de Miquel Puig.

El pas de vianants que comunica el barri de Sant Jaume i la plaça s’inaugurà el mes de febrer de 1949. Quan a Valldoreix hi havia dues festes majors, la dels estiuejants per l’Assumpció i la dels residents, per Sant Cebrià, els actes d’aquesta darrera es feien en aquesta plaça, mentre que la festa dels estiuejants es feia a la plaça de Maria Sabater. El pregó de Festa Major es va fer a la plaça de l’estació fins el 2002, amb la tradicional cantada d’havaneres i el cremat. També els reis arribaven a l’estació i ho feien amb un dels trens històrics. La plaça de l’estació ha anat canviant la seva fesomia però sempre ha estat un lloc de trobada i de molta activitat, sens dubte és un espai viscut per tots els valldoreixencs.

Juanjo Cortés. Historiador valldoreixenc.

SORPRÈN I NO SORPRÈN




Veure aquestes xemeneies d'una casa en el camí de Mas Fuster a Mas Roig de VDX. Nº 245

dilluns, 5 de desembre de 2011

GALERIA DE PENELLS D'ALTRES LLOCS


Àngel (Els Pallaresos)
Casa Bofarull, obra de l'arquitecte modernista Jujol


Caravel·la (Les Arenes_Getxo)


Àngel (Puerto Montt, Xile)

GATS DE VALLDOREIX


Gat de pitet blanc

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure aquestes gàrgoles en una casa del Passeig Violetes de VDX.

diumenge, 4 de desembre de 2011

ROBATORI DEL SOMBRERET DE LA FONT


Plaça dels Arbres de VDX. 04_12_11

ACTUALITAT A VALLDOREIX


2on duatló de muntanya de VDX. 04_12_11


Guanyadora absoluta senior femení


Guanyador absolut senior masculí