dissabte, 29 de juliol de 2017

ESTEM DE VACANÇES

Hola amics de "SORPREN I NO SORPREN" a partir del dia 1 d'agost i fins el 11 de setembre ambdós inclosos, estarem de vacances per tant ens trobarem de nou a primers de setembre en plena Festa major de Valldoreix..

Apa!
JM.


Sa Gola Albufera d'Es Grau



 Ermita Sant Joan dels Verges segle XIV (Maó)
  


 Ermita Nostra Senyora de Fàtima (Maó)



  Vista a la Badia de Fornells des de Cas Contramaestre
 


Llaud (Port de Fornells)


Gambes de Menorca


Taula (Poblat Talaiòtic de Binissafullet)


Port de Fornells

dijous, 6 de juliol de 2017

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest "Manneken Pis" (en dialecte de Brussel·les Menneke Pis, és a dir, "homenet que pixa") en un jardi del Passeig Guineu de Valldoreix

dilluns, 3 de juliol de 2017

IX NIT DE MÙSICA A LA FRESCA AMB LES MANELES I LLUÏSES A VALLDOREIX

El dissabte 1 de Juliol de 2017 Maneles i Lluïses ho va tornar a fer. Van tornar a triomfar al lloc que, pràcticament, les va veure néixer: Valldoreix. 

 
Aquest any han tornat al Casalet de Valldoreix, el grup musical de versions Maneles i Lluïses van agrupar a un munt de persones a la terrassa del Casalet, on van oferir un concert de més d'una hora i mitja acompanyades pel seu públic.

Les 8 integrants del grup musical van donar-ho tot sobre l'escenari oferint al públic una selecció de cançons de diversos estils, totes arranjades per a donar el toc "manelo-lluisil" que les caracteritza. 
 
El públic va quedar-ne encantat si hem de confiar en les ganes amb les que aplaudien al final de cada tema i com, després que el grup anunciés que el concert s'acabava, van demanar fins a dos bisos.

Durant el concert es van viure moments molt emocionants amb algunes de les cançons que ja formen part del repertori habitual de les noies, i moments de riure i somriure amb cançons que posen el toc d'humor en una música bonica i molt ben acompanyada per les 7 veus i la guitarrista. 

AVVCELM

dimecres, 28 de juny de 2017

GALERIA DE PENELLS D'ALTRES LLOCS


Carro amb vela (Tamariu,Girona)


Gigonyes (Puerto de Santa Maria)

  
Cabra (Silves, Portugal)

dimarts, 13 de juny de 2017

LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL CATALANA ESTÀ DE MODA PARLEM-NE



Aquest passat divendres dia 9 de maig, l’AVVCELM va organitzar una xerrada sobre la “Literatura infantil i juvenil” a càrrec de Marta Luna i Sanjuan i Laura Klamburg , a la sala Casal de Cultura de Valldoreix, a la qual vaig tenir el plaer d’assistir.

Marta Luna, amb una llarga experiència en el món de la docència i la literatura, ens va fer unes breus però precises pinzellades de la història de la literatura infantil a Catalunya al llarg dels anys, des de Prat de la Riba fins a la Fira de Bolonya d’enguany. Segons el seu parer, aquest bagatge històric ha contribuït a l’èxit que en aquests moments estan obtenint escriptors i il·lustradors catalans. Segons Marta, la bona literatura no té classificacions i qualsevol tema, ben tractat i amb un llenguatge adequat, pot ser llegit pels infants. Com a exemple d’això, va mencionar el premi Strega, que l’escriptor David Cirici ha obtingut a Bolonya, amb el seu llibre “Molsa”. Un premi que s’aconsegueix amb el vot de nens i nenes.

Amb un dominiextraordinari de l’oralitat, del ritme idel temps, Marta ens va llegir el conte de “La ratera i el gat burleta”d’en Marc Donat que va fer la delícia de tots els que hi érem presents. Una versió en vers del conte clàssic amb molts nivells de lectura.

D’altra banda, Laura Klansburg, ens va explicar la seva experiència personal en l’àmbit de la il·lustració i la publicació dels seus llibres, dels quals vam poder veure alguns exemples. La seva formació gràfica queda palesa en cada un dels preciosos dibuixos que ens va ensenyar.

La sessió és va tancar amb ganes de parlar més de literatura i libres, de com augmentar en la canalla el gust per la lectura en front a les noves tecnologies, del paper de les biblioteques.... i per això vam demanar fer una altra trobada quan arribi la tardor. 

Olga Lacoma

dissabte, 13 de maig de 2017

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquesta xemeneia en una casa de l'Avgda. Mossen Cinto de Valldoreix

dilluns, 20 de març de 2017

CONFERÈNCIA DARWIN I L'EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES



A començaments del segle XIX la terra tenia uns 6.000 anys d’edat, les espècies les havia creat Déu totes de cop i les actuals eren les que havien sobreviscut al diluvi universal amb a l’aixopluc de l’arca de Noè. En resum, una visió marcada essencialment per la lectura literal de la Bíblia.
El progressiu descobriment i reinterpretació de cada cop més gran quantitat de fòssils, ara ja vistos com a restes d’éssers vius actualment extingits i en molt casos semblants als actuals, obligà als estudiosos a cercar una explicació alternativa.
Cap al 1800 s’imposà el que anomenem teoria “catastrofista “ del naturalista francès  G. Cuvier (1769-1832) , que consisteix en explicar els canvis biològics com a seqüències de tres episodis fixos: “cataclisme ( geològic, climàtic, ), que comporta, “l’extinció d’algunes espècies i un acte de  “creació divina que en crea de noves per omplir el buit deixat.
En la mateixa època sorgeix a Anglaterra un nou moviment que interpreta la formació del relleus muntanyencs i les valls de la superfície terrestre com a resultat d’una acció lenta, ininterrompuda en el temps i  persistent en la lleis físiques que hi actuen. El vulcanisme  i els moviment sísmics justifiquen la formació de muntanyes, l’erosió i sedimentació a l’aparició de les valls, tots ells  fenòmens idèntics als que observem en l’actualitat.
És l “actualisme” de l’anglès C. Lyell (1798-1875), pare de la geologia moderna.
Aquesta visió gradualista  s’oposa a la sincopada o de successió de canvis bruscos propugnada per  G. Cuvier.
En aquest context apareix Darwin (1809-1882) l’estudiant de teologia, aficionat a col·leccionar animals i plantes que accepta una invitació del capità  FitzRoy (1805-1865) perquè l’acompanyi com a naturalista en el proper viatge que farà per cartografiar el perfil de la costa de Sud Amèrica. Context que ens serveix per copsar la l’agosarada pregunta que Darwin es fa durant el viatge, fruit del que va observant durant les seves excursions terrestres: Si el gradualisme geològic de C. Lyell serveix per explicar la varietat dels relleus actuals de la terra, perquè no apliquem aquest mateix gradualisme per explicar la varietat de formes de vida biològica d’animals i plantes ?. 
És la geologia la que dóna la pista a Darwin per aquest canvi genial de perspectiva , més agosarada encara si  tenim en compte la inconsistència dels registres fòssils en que es sustentava, i l’edat de la terra llavors ja de 80.000 anys, manifestament curta per a la seva teoria. 
Darwin torna a Anglaterra amb una malaltia que el turmentarà per sempre més i l’obligarà a seguir un règim gairebé monacal a Down House, una tranquil·la casa de camp als afores de Londres, la resta de la seva vida. Abans  però passarà 4 anys a Llondres que aprofita molt bé, per donar-se a conèixer entre l’ intel·lectualitat Londinenca, llegir “ Assaig sobre el principi de la població” de   T. Malthus (1766-1834) i casar-se amb la seva cosina Emma Wedgwood (1808-1896).
Darwin espera 20 anys a publicar les seves idees, motivat en part per l’extremat perfeccionisme en la cerca de les màximes evidencies experimentals per recolzar les seves afirmacions i sobretot evitar el trasbals amb el pietisme religiós de la muller Emma i la més que previsible oposició frontal de bona part de l’estament oficial eclesiàstic i acadèmic.
I ara si ja podem enunciar els tres pilars essencials de la teoria de Darwin per explicar la dinàmica evolutiva de les espècies, origen de la biologia moderna:
1.- En tota població biològica apareixen constantment individus amb alguna característica lleugerament diferent ( “varietats” ) a la de la resta de la població.
2.- La lluita per l’existència fa la tria. Ho anomeno selecció natural.
3.- Sobreviuen els individus amb varietats més favorables a l’entorn en què viuen.
No sobreviu el més fort sinó el més ben adaptat

AVG

dimarts, 14 de març de 2017

GALERIA DE PENELLS D'ALTRES LLOCS


Gall, (Cardaillac, Quercy, França)


 Gall (Sanaüja, La Segarra, Lleida)


Gall (Urb. La Plana, Creixell, Tarragona)

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest pou amb la seva corriola en un jardí del barri d'Aqualonga de Valldoreix

dilluns, 13 de març de 2017

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest rellotge de sol amb peana en un jardi del Barri d'Aqualonga de Valldoreix
Link:  http://www.otos.es/es/content/ruta-dels-rellotges-de-sol-8

diumenge, 12 de març de 2017

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquesta font del Lleó en un jardi del Passeig del Nard del Barri d'Aqualonga de Valldoreix

dimecres, 8 de març de 2017

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure aquesta granja en un hort del Barri de Can Monmany de Valldoreix

diumenge, 5 de març de 2017

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest follet i el seu fanalet en un jardi del Passeig del Nard de VDX

dissabte, 18 de febrer de 2017

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure en el mercadet de Valldoreix aquestes nyàmeres, també conegudes com tupinambo, topinambur, carxofa de Jerusalem o trumfa nyama. La nyàmera destaca per diverses raons: la primera per un gust sorprenent que recorda a la carxofa; la segona pel tipus d’hidrat de carboni, que la fa especialment indicada per a les persones que han de controlar els nivells de sucre en sang,inulina (18%)

diumenge, 12 de febrer de 2017

PASSEJADA A LA FONT DEL BON PASTOR I GORG DE CAN BUSQUETS



Passejada per els voltants de Can Busquets (Font del Bon Pastor i Rierada), guiada per l’Eduard Soler Rio del Club Muntanyenc de Sant Cugat.

Excursió que ens ha permès de gaudir d’un paratge semi-verge amb una vegetació exuberant com a conseqüència del curs d’aigua de la rierada, que es  abundós i permanent.  La descoberta de la font del Bon Pastor, amb restes de construccions antigues, ens ha donar que pensar de quines persones i en quina època es deurien moure per aquelles fondalades.


LA FONT DEL BON PASTOR

La Font del Bon Pastor, la seva construcció es molt simple, amb un tub, que raja aigua abundant, i està encastat al petit frontal de la pedra del marge existent. 


EL GORG DE CAN BUSQUETS

Molt a prop de la Font hi ha un petit salt d’aigua (Gorg de Can Busquets) que forma el torrent de les Tres Serres. 

 

LA MASIA

Una de les masies més emblemàtiques de tot el terme municipal és la de can Busquets, situada a l'actual districte de la Floresta. Formava part del terme de Sant Cebrià de Valldoreix fins a la creació de la parròquia de la Mare de Déu de la Floresta, l'any 1959, i era terme civil de Vallvidrera fins l'any 1891, que passà al terme de Sant Cugat del Vallès.


Anteriorment la masia havia rebut els noms de mas Fedilia al s. XI, més tard mas Bernardí o Bocardí i mas Canalies. L'any 1571 passà a dir-se can Busquets com a conseqüència del matrimoni entre la pubilla del mas Canalies, Eulàlia Canalies, i Joan Busquets. Can Busquets posseïa un extens patrimoni, tenien terres i cases a Sant Boi de Llobregat, a Sant Cugat del Vallès, a Santa Creu d'Olorda, a Santa Margarida de Valldonzella, entre d'altres poblacions. Al municipi de Canals tenien el mas Busquets, més tard can Canyelles, que s'incorporà al patrimoni de can Montmany.

Joan Busquets i Eulàlia Canalies tingueren dos fills, l'hereu Antic i Joana, que casà en primeres núpcies amb Jaume Verdaguer de la Quadra, hereu del terme de Sant Cugat i, en segones, amb el cirurgià sabadellenc Jaume Arnella. Era tradicional casar els hereus amb pubilles de la zona per engrandir el patrimoni, establint aliances matrimonials amb les principals cases de les rodalies. El fill Antic Busquets i Canalies es casà amb Joana del mas Campanyà del terme de Santa Maria de Campanyà l'any 1550. Aquest matrimoni tingué com a fills Antic, hereu de can Busquets; Jaume, sastre a Sant Cugat, casat amb Francina Llunell de la Serra; Beneta i Paula, casada amb Joan Castellví.

Antic Busquets i Campanyà es casà a Vallvidrera el 1591 amb Marianna Castellví i Llavallol, tingueren Antic, hereu; Joan; Margarida, casada amb Josep Faura, carreter de Barcelona; i Marianna, casada amb Pere Cortès de Sant Cugat.
Antic Busquets i Castellví casà el 1618 amb Eulàlia Ribes, de Sant Feliu de Llobregat, tingueren Antic, hereu, i Margarida, casada amb Jeroni Fenollet, hereu de Sant Pere de Terrassa. Antic Busquets Ribes casa el 1658 amb Maria Pujol de la Torre i Vidal de Bell-lloc, de Caldes de Montbui, tingueren Llorenç, hereu; Jaume, casat amb Teresa Carrencà Tria, pubilla del mas Carrencà de Martorelles; Gabriel i Maria. També tingueren Josep, prior del Sant Esperit de Terrassa i a l'austriacista Francesc Busquets i Pujol, àlies Mitjans, el comandant de la Guerra de Successió, casat amb la pubilla del mas Mitjans de la Guardiola de Santa Maria de Toudell.

Llorenç Busquets i Pujol de la Torre, nascut a Valldoreix el 1664 casà el 1685 a Valldoreix amb Caterina Xetmar de Baix, filla del ciutadà honrat de Barcelona Magí Xetmar de Baix. Aquest matrimoni tan sols va tenir un fill, Josep, nascut el 1688.
Josep Busquets i Xetmar de Baix va casar el 1706 amb Maria Monner i Puges, de Sant Boi. Tingueren Josep, hereu; Francesc, doctor en Teologia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, i Gabriel. Josep Busquets i Monner casa el 1737 amb Maria Teresa Mas i Molins, tenint tan sols una filla, Maria Teresa. Maria Teresa Busquets i Mas casa el 1755 amb Jaume Molins i Monner, establint als capítols matrimonials que el primer cognom dels fills sigui Busquets. Van tenir Francesc.

Francesc Busquets i Molins casa el 1783 amb Teresa Fatjó i Fatjó, de Santa Maria del Pi de Barcelona. Van tenir Jaume, hereu, i Francesca, casada el 1812 amb Joan Canyameres-Casablanques i Vinyals, hereu dels patrimonis Casablanques de Sant Quirze, Vallcorba i Gambús de Sant Julià d'Altura i Canyameres-Puigxoriguer-la Cardona de Sentmenat. 

Diversos membres de can Busquets van ser alcaldes del municipi de Vallvidrera. La masia va ser reformada l'any 1864 i del conjunt d'edificacions destaca l'ermita de Sant Francesc, edificada, segons la tradició, en commemoració de l'estada que va fer Sant Francesc d'Asis a la casa.


 Juanjo Cortes