dimarts, 30 de desembre del 2008

PASSEJADES PER VALLDOREIX ( IV): MASIA I FONT DE CAN BARBA



RESUM DE L’EXCURSIÓ ORGANITZADA PER A DIFONDRE EL CONEIXEMENT DE LA VEGETACIÓ DE VALLDOREIX, VISITA A LA MASIA I FONT DE CAN BARBA
Començem la passejada al Montmany i ens endisem en el bosc a través d’un caminet estret per on podem observar que la vegetació és molt variada en ambdós costats del mateix. Hi trobem zones de tipus mediterrani amb espècies arbòries dominants com el pi pinyer, el pi blanc, el roure, l’alzina i el cirerer d’arboç.

A les zones ombrívoles hi trobem un sotabosc de grans arbusts com el bruc, el marfull, el llentisque i l’arboç. A la vessant assolellade pràcticament no hi ha arbres; hi dominen els arbustos petits com l’argelaga, el romaní, la farigola, l’estepa i el garric.

Tot seguint el camí i prop de l’autopista, ens troben la Masia de Can Barba, coneguda també com a Can Barba de Madrona. La masia està situada a la falda del Puig Madrona, en el camí que va cap a Can Domènech. Del terme de Canals (actual Valldoreix) i parròquia de Santa Eulàlia del Papiol fins el 1823 en què passà a la de Sant Cebrià de Valldoreix, juntament amb la de Can Domènech. A prop de la casa hi ha una font que regava l’hort de la casa. Els primers documents que ens parlen de l’existència de la masia daten del s. XIII, amb la presència del primer propietari, Guillem Barba, possiblement provinent de la masia de Can Barba de la Pedra Blanca, de Sant Julià d’Altura, prop de la carretera que va de Matadepera a Sabadell.

De Can Barba van ser alguns dels alcaldes de l’antic municipi de Canals. Entre aquests destaquen Pere Barba (1619, 1622 i 1626); Pere Joan Barba (1753); Joan Barba (1769).

Durant la Guerra del Francès (1808-1812), la masia va ser saquejada i destruïda per les tropes napoleòniques. Al llarg del s. XIX els membres de la família s’uniren a la causa carlina, formant part de diverses partides que assaltaren altres masies de la zona. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) la masia va ser incautada i es convertí en dipòsit d’armes i polvorí. Quan l’exèrcit republicà reculava les seves posicions, el polvorí va ser dinamitat, quedant en peus la casa dels masovers, la capella, uns dormitoris i un menjador. La capella estava dedicada a sant Joaquim, d’aquí que la masia fos coneguda també com a Vil·la Sant Joaquim. L’any 1940 es feren càrrec de la masoveria i guarda una família de Rubí que muntaren una granja de perdius, guatlles i faisans. En l’actualitat pertany a la Companyia de Jesús, per donació del pare Jacint Alegre Pujals, fundador del Cottolengo de Barcelona.

A escassos metres de la Masia i seguint un camí que s’endinsa cap el bosc, hi trobem la font que està en un racó força ombrívol ple de fullaraca d’un enorme plàtan i de les alzines que l’envolten.

La construcció està formada per l’entrada i el frontal de la font, al seu interior, es d’obra de totxo massis vist. L’entrada està formada per una arc de mitja volta que dona accés a un petit recinte i que de la paret frontal en surt un broc de ferro petit. L’aigua que raja queda deturada en un petit doll d’obra.

A prop hi ha dos embassaments que abans recollien l’aigua de la font. L’entorn està molt deteriorat, amb grans pintades de graffitti a la part de la font.

Seguint el camí de tornada i sobre la font, s’alça un turonet davant de la nostra vista, és el Turó de Can Barba, que tot plegat forma un entorn per contemplar una bona estona, tenint en compte que feia un dia assolellat i que creava en la vegetació colors de diferents tonalitats.

I ara, a esperar la propera “descoberta” del 2009

J.J. Cortes i AVVCELM

dissabte, 6 de desembre del 2008

CURS DE TAST DE VINS ESCUMOSOS


El passat dissabte 22 de novembre va tenir lloc a la Sala de Cultura de Valldoreix el primer curs de tast de vins escumosos (vins d’agulla i caves), organitzat per l’ AVVCELM, amb la col·laboració de l’EMD de Valldoreix i l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).

El curs va tenir un rotund èxit, donat el nombre de participants i la professionalitat i bon fer del ponent de l’INCAVi, el professor i enòleg Sr. Albert Gonzalo que va fer una exposició a tots es assistents del que s’anomena “cava” que son el vins escumosos de qualitat produïts per fermentació i maduració en ampolla, segons el mètode tradicional de la zona del cava.

Seguidament ens va explicar el tipus de cava, que segons la quantitat de sucres residuals els caves es classifiquen en aquestes categories: Brut Nature (sense sucre afegit), Extra Brut (fins a 6 grams de sucre per litre), Brut (fins a 15 grams), Extra sec (entre 12 i 20 grams), Sec (entre 17 i 35 grams), Semi-sec (de 33 a 50 grams) i Dolç (més de 50 grams de sucre per litre).

Per acabar la classe teòrica, va comentar com es fa la degustació fent servir una copa alta i llarga, amb la boca recta tipus flauta o bé un xic oberta, de tipus tulipa. En ser el cos de la copa alt, permet que flueixin els aromes del vi i el perlatge de les bombolles. El fons de la copa serà angular, per a afavorir el tiratge del gas carbònic.

Va arribar l’hora que tots esperàvem, el Tast……….. sobre la taula cinc copes per cadascun dels alumnes. Vam començar pel vi d’agulla Nansa rosat, de color vermell intens, amb tons granats-violetes i s’observa un lleuger bombolleig, amb aromes lleugers, a fruita fresca juntament amb tocs de fruites boscanes.En boca tè força, resaltant els aromes de fruits vermells con el gerd, la grossella i el cassis, formant un conjunt suau i fi, molt fàcil de beure.El segon tast va ser un Torelló Brut Nature. Groc or d’aspecte brillant, bombolla fina formant rosaris i àmplia corona. De densitat mitja baixa on destaquen fins records torrats i anisats. Molt harmoniós i, amb licorosidat i equilibri, caràcter de fruita madura i carbònic ben integrat.

Tot seguit, va tocar el torn a L’O de L’Origan Brut Nature. Cava diferent a tots els altres. Groc or, intensitat mitja alta. Aroma de bona intensitat, amb sensacions torrades, reducció, llevats i en general sensacions d’una noble maduració. En boca es de cos mitjà, amb bona acidesa, sensacions anisades, notes torrades, fruita suficient i un final agradable.


A rengló seguit, un cava rosat, el Ferret Rosat Brut Nature. Rosa grosella,brillant, bombolla abundant, de tamany mitjà, amb bon desprendiment, formant corona. Via nasal amb aromes afruitats mol agradables, amb tons de fruita madura i bons tons de criança. Les sensacions gustatives, són de bona estructura a la boca, bé de sabors, amb certa amplitud, adequada presencia de carbònic, equilibrat i fresc i amb bona persistència. Final lleugerament amarg.

Per acabar la classe, teníem un Albert Noya Dolç per a postres, ecològic, per tastar amb postres .Aquest cava ha estat elaborat pel mètode tradicional. Ha envellit a les caves a una temperatura constant de 16ºC. Posteriorment ha estat aclarit manualment en pupitres de fusta. El seu degollament ha estat manual. Es recomana servir-lo a uns 6ºC de temperatura.

Una vegada acabada la “cerimònia” del tast, vàrem tenir un pica-pica abundant que va donar temps a comentar les nostres experiències sobre el caves.


AVVCELM

diumenge, 26 d’octubre del 2008

CAMPIONS!

Ep! primer premi.... no reconegut ni anomenat, però l'AVVCELM hem aconseguit la millor paella de l'aplec de la salut. Aqui tenim un vídeo del jurat tastant la nostra meravella culinaria ( és que no tenim àvia ... ).


Apa, ens retrobem l'any que ve amb mes arròs i pollastre i ànec i el sofregit......mmmmm, aturem-nos aqui, els secrets no us els revelarem ara.



dilluns, 6 d’octubre del 2008

PASSEJADA PEL CASTELL I EL MOLI DE CANALS

Detall del mur del castell

Passejada efectuada el diumenge 21 de Setembre per difondre la història del Castell i els seus voltants.
Al començament hem tingut un repàs historiogràfic de la vida d’aquesta contrada i, en especial, del Castell i el Molí de Canals. El nostre benvolgut amic Juanjo Cortés, davant de la pared del Castell, ens ha explicat molt extensament, des de la primera referència escrita de l’any 988 fins a l’actualitat, el que ha estat la vida i miracles de la fortificació i del seu entorn.
Cal fer un breu resum de la història del Castell de Canals:
Al terme d'Aqualonga hi havien dos "castells", el de Fumet o d'Aqualonga (primera referència escrita al 988) i el de Canals (1160: jurament de fidelitat que presta Bertran de Canals al comte de Barcelona Ramón Berenguer IV). Tots dos formaven part d'una sèrie d'edificacions defensives, però molt senzilles: eren "cases fortes" (fortitudine) més que autèntics castrums, bastides en temps de reconquesta i aliniades per tota la serralada de forma que es poguessin comunicar unes amb altres (de dia amb miralls o fum i de nit amb fogueres).
El nostre castell està situat a ponent del terme parroquial de VDX, quedant a considerable alçada pel Sud i amb el torrent ja conegut per tots (de Canals, és clar) corrent pel fons de la vall de l'actual barri del Regadiu.
Des d'ell es domina el pas natural des del Llobregat a les muntanyes del Tibidabo, veient-se amb el castell de Rubí. Tenia com a capella l’ ermita de Sant Martí de Buscarons, trobant-se restes dels seus bassaments al voltant de 1950 a prop de la cantonada entre la Rbla. Mossèn Cinto Verdaguer i el passeig del Castanyer.
A la seva porta es fixaven els bandos i es reunien els batlles i regidors de Canals per discutir els assumptes públics, tradició medieval que es continuà sempre, malgrat que des del s. XIX ja estava quasi aterrada.
Des de la seva construcció, aquest castell va estar lligat a la família fundadora, però l’any 1306 l'Abat de Sant Cugat, Ponç Burguet, el va comprar a Bonanat Marí i a Agnès, la seva esposa, i passà a mans dels benedictins com a forma d'exigir delmes i primícies als pagesos canalencs (sota pena, suposo, d'excomunió).
Així, amb compres i amb herències (els quarts germans de les famílies, ¿o eren els tercers?, passaven a engruixir tradicionalment les files eclesiàstiques i aportaven rendes i terrenys a la Santa Mare) l'estament religiós anava guanyant poder.
A les campanyes arqueològiques i excavacions dels anys 2002 i 2003 es van localitzar els murs perimetrals fins completar la planta exterior i les diverses fases constructives.Entre les restes, es trobaren luxoses vaixelles de taula, plats de verd i manganès, escudelles blaves i copes de vidre, datables entre el XIV i el XV.
Com tots els castells, servien per controlar la pagesia del terme sota el poder comtal i després eclesial, fins que, arribats al XIX amb la Desamortització de Mendizábal i l'expulsió dels monjos del Monestir de Sant Cugat, el castell de Canals es quedà sense amo.
Quan sorgeixen les primeres urbanitzacions a VDX sobre el primer quart del s. XX, les pedres del castell es van vendre i aprofitar en noves construccions (la qual cosa resulta molt humana: és la llei del mínim esforç), fins que un veí es decidí a denunciar tal situació i es frenà l'expoli.
Avui, la pared del Castell serveix per la practica de l’escalada i tal con vàrem observar, s’utilitza els caps de setmana com a “Rocòdrom” i sense cap control de les autoritats competents.

Rafael Vila Silvan

J.J. Cortés explicant com són els fonaments del castell

dimarts, 8 de juliol del 2008

A la fresca tot cantant...

Si hi hagués una música que pogués definir l'esperit del poble de Valldoreix, amb totes les seves ambivalències i subtilitats, seria la del grup la Matutera ( vegeu aquí ), que ens va oferir un concert el propassat dissabte a la nit. Fou en el marc de la primera nit de " Música a la fresca " , que va tenir lloc a la plaça del Casal de Cultura de Valldoreix. A més, hi van tocar després la banda " Carolina Chicken", però això ho deixem per a més endavant, que són figues d'un altre paner.

La Matutera van tenir un bon concert... donada la circumstància de la baixa d'última hora de la seva teclista; la van suplir amb encert un parell de guitarres que teixien la base harmònica de les melodies. L'àmbient del Casal de Cultura, en sonar els primers acords de la Matutera, es va transformar en una sala " Chill-Out"... el somriure a la cara de tothom era permanent i els tints de jazz aflamencat dotaven l'atmosfera d'una alegre tranquilitat : això és una nit d'estiu a Valldoreix, les notes del saxo soprà fluctuant entre melodies asincopades i detalls de jazz. Miles Davis, Carles Benavent son només alguns dels autors llurs temes van sonar vistos a través del prisma del flamenc i del jazz, conseguint una perfecta comunió. No cal dir que els comentaris de la gent fóren tots molt i molt positius.
Després va ser el torn dels Carolina Chicken ( vegeu aquí ), una mena de malabaristes dels estils folk-jazz-rock-klezmer-trash-heavy-pop-funk-reggae-dub-ambient ( me n'he deixcat algun ?).. amb un clarinet"marejant" que aconsegueix unes velocitats de vertígen. Aqui la gent ja es va animar més, portat per les melodies enganxoses i els riffs potents de guitarra, mesclats amb unes bateries molt consistents. Per moments et recordava alguna pel.lícula de l'Emir Kusturica, per altres Matrix, i per altres fins i tot alguna del Charles Chaplin. En fi, una cloenda de concert digna de tenir en compte.

Es va aconseguir una cosa molt important aquest dissabte a la nostra EMD: poder ajuntar gent de totes les edats i ambients. Des del nadó més petit fins aquell avi que, passant per allà, es va seure a mirar i escoltar aquests joves d'avui en dia, tant esbojarrats i estrafolaris...



Roger Fe



P.S. les fotografies son gentilesa del Joel Brooks.






dimarts, 17 de juny del 2008

CURS D'INICI AL TAST DE VINS

El passat dia 31 de Maig, va tenir lloc a la Sala de Cultura de Valldoreix el primer curs de tast de vins, organitzat per l’ AVVCELM, amb la col·laboració de l’EMD de Valldoreix i l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).

El curs va ser un rotund èxit, tan a nivell de participants com a la ponent de l’INCAVi, la professora i enòloga Sra. Margarita Vilavella, que va fer una exposició per a principiants, començant pel tipus de raïm, amb les seves varietats: blanques (Macabeo, Picapoll, Garnatxa, Pansal, Trepat blanc, etc.) i negres (Merlot, Pinot Noir, Syrah, Cavernet Sauvignon, etc.). Després va continuar amb la D.O.Q. ( Alella, Penedès, Priorat, Terra Alta, etc.) i tot seguit ens va fer cinc cèntims sobre els tipus de fermentació, la carbònica i la tradicional. Per acabar la classe teòrica, va comentar què és un vi blanc, un rosat i els negres. (criances, reserves i gran reserves).

Va arribar l’hora que tots esperàvem, el Tast……….. sobre la taula sis copes per cada un dels alumnes, vam començar pel vi blanc d’Alella, comentant que les propietats vénen determinades pel Xarel·lo: lleuger, perfumat, elegant i cristal·lí. De paladar amable i molt harmònic.

Per acabar la classe, teníem un negre criança del Priorat; la criança vol dir 6 mesos en barril de roure francès i 18 mesos en ampolla. Amb un grau alcohòlic de 13º, amb aromes a fruita madura, molt saborós i càlid al paladar.

Una vegada acabada la “cerimònia” del tast, van felicitar la Margarita Vilavella, i tots els presents li van demanar de fer un curs d’espumosos pel pròxim Novembre. Margarita t’esperem!!!!! I gràcies.

AVVCELM

Aquí teniu la roda de tots els aromes que es poden trobar en el vins, (examen visual, gustatiu i olfactiu) quasi res.

dijous, 29 de maig del 2008

els set magnífics al Torrent d'en Nonell


Diumenge 25 de Maig, 10 del matí, plou a bots i barrals.
L’expedició dels 7 magnífics es posa en marxa en desafiament dels elements, per recórrer una part del torrent d’en Nonell. D’entrada no pot ésser més espectacular. A banda i banda del camí, un conjunt d’arbres ens rep a la expedició: Oms, pi pinyer, pi blanc, roures, alzines, pollancres, morera, robínia i de tant en tant, per tot el torrent, una figuera, una noguera i ailants a dojo.

El sotabosc és tan ric però només podem citar, el saüc, l’acant i la cua de cavall.
Sense adonar-nos, i sense exagerar, hem passat de la “civilització” a una petita selva amazònica i a més a més, sense moure’ns de casa,
Una joia més que tenim a Valldoreix per a gaudi dels ciutadans.


Fins a la propera excursió.

VEN (Valldoreix, Espais Naturals)
Miquel Batet.

dimarts, 13 de maig del 2008

ENÒLEGS PER UN DIA


Ja tenim en marxa pel proper dia 31 de Maig (dissabte) el 1er curs d’iniciació en el tast de vins. Es durà a terme al Casal de Cultura de Valldoreix des de les 11 del matí fins a les dues. El curs serà impartit per la professora i enologa Margarita Vilavella.

vins proposats:

Blanc Jove: Can Feixes Blanc 2007 (Penedès)

Blanc fusta: Marquès d’Alella (Alella)

Rosat: Barbara Forés ( Terra Alta)

Negre Jove: Les Sorts (Montsant)

Negre fusta: Artigas 2005 (Priorat)

No cal portar cap estri, ja que el curs proporciona les copes i el material necessari. Els que estigueu interessats cal que feu la preinscripciò per correu a jmfe@avvcelm.cat ; les plaçes són limitades a un màxim de 30 persones i el preu del curs és de 10 euros. Una vegada tingueu l’acceptació de la inscripció, cal fer l’ingrés amb les dades que us facilitarem a Caixa Terrassa, per tal que aquesta sigui en ferm.

Ah! Com que les plaçes són limitades per curs, en cas de tenir més preinscripcions es faria un segon curs amb data a designar.

Salutacions.

AVVCELM
Josep Mª Fe Clavell

dilluns, 5 de maig del 2008

NO AL VIAL DE CORNISA A COLLSEROLA; NO AL VIAL D'ENLLAÇ.

Cada cop el tenim més a prop aquest vial proposat pel Pla GeneralMetropolità (PGM) de 1976, una autovia de dos carrils d'anada i dos de tornada pel bell mig de la serra que fomenta el transport privat entre les comarques del Vallès i del Llobregat, on existeix una línia de tren poc aprofitada. Un vial que fragmenta Collserola i trepitja la riera deVallvidrera i una important zona forestal.

L'any 2005, el Departament d'Obres Públiques i Territori de la Generalitatde Catalunya (DOPT), dirigit pel senyor Joaquim Nadal, va presentarl'esborrany del Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC),on pressupostava una important quantitat de milers d'euros per executar elVial de Cornisa. No va faltar temps, perquè els molinencs i molinenques ens mobilitzéssim. Vam crear la Plataforma No al Vial de Cornisa i amb la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, vàrem presentar al·legacions a un projecte tan agressiu per la serra. I també vam demanar la col·laboració de tothom:


- Molts vilatans i vilatanes, van penjar les banderoles als balcons i van participar en la caminada pel tram afectat de Molins.

- Els ajuntaments van presentar al·legacions i/o mocions: L'ajuntament deMolins (malgrat que inicialment l'alcalde no veia clar fer una moció encontra del Vial de Cornisa, finalment es va fer gràcies als regidorsVP-ERC i MC-ICV; feliçment, tots els partits polí­tics de Molins es van sumar a la proposta).Altres ajuntaments afectats: Sant Cugat i Cerdanyola.Ajuntaments pròxims no afectats directament però que vam veure laimportància de manifestar-se en contra de tal barbaritat: El Papiol iPallejà.

- El Consorci de Collserola, a instàncies del seu Consell Consultiu on diferents entitats hi estem representats.

- Fins i tot el "Camell" en la festa de Carnestoltes es va disfressar de banderola "No al Vial de Cornisa".


Davant d'aquesta mobilització a Molins de Rei, el senyor Manel Nadal del DOPT va fer acte de presència en el debat organitzat pel Fòrum a la nostra vil·la, per afirmar textualment que "No es farà el Vial de Cornisa" i va afegir que s'havia incloure en el Pla d'Infraestructures del Transport de Catalunya precisament per tenir-la en compta d'esborrar-la. La revista el Llaç es va fer ressò de les PARAULES (que no fets documentats) del senyor Manel Nadal i va titular a la portada "La Riera de Vallvidrera salvada" i a l'interior un extens article amb fotografies, publicant als quatre vents que no calia patir més perquè no es faria el Vial de Cornisa. Entre aquest article i els vents que trencaven les banderoles, el poble va anar despullant els seus balcons de tal reivindicació. I es va aprovar el PITC, i al Vial de Cornisa li varen canviar el nom per enganyar la gent, ara es podria dir "vial de circumval·lació". De moment la intenció és construir el tram del Vallès, de Montcada i Reixac fins Sant Cugat, i el tram més agressiu, el de Sant Cugat a Molins es manté la reserva de sòl per poder-lo desenvolupar més endavant, probablement al'espera d'haver construït la rotonda que enllaça amb la variant N-340 de Cervelló.

Els ajuntaments afectats varen presentar una altra queixa a la Generalitat en aprovar-se definitivament el vial de cornisa al PITC, però canviant-li el nom.

Per tant, no hi ha res salvat i doncs continua el perill de ser construïda! Ara, el Departament d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, ha tret la primera proposta del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, figura superior al PITC, on es concreten moltes agressions urbanístiques i noves infraestructures que haurà de partir la serra. I on es contempla la reserva de sòl per a construir tot el Vial de Cornisa (de Molins aMontcada i Reixac), el text fa esment de que s’hauria de fer més a prop dels pobles i no tant pel mig de la serra; però en els plànols presentats trobem dibuixat el mateix tram de sempre entre Molins i Sant Cugat, pel mig de Collserola. Això si, a la introducció d’aquest document, es comenta que ha estat elaborat amb la intenció de fomentar les ciutats compactes en contra de les urbanitzacions aïllades per poder fomentar el transport públic en contra del privat.

Gràcies Generalitat, per no escoltar, manar, destruir i especular amb les zones verdes del nostre petit país. Al DOPT per considerar Collserola com un recurs a explotar i al DMAH per anar despatxant a tot aquell que s’hagi manifestat en escoltar les demandes de protegir Collserola. Gràcies ajuntaments, inclòs el de la nostra vila, per fomentar noves urbanitzacions al mig de la serra: quan estiguin construïdes, per anar a treballar, a escola, a comprar, etc. els caldrà el Vial de Cornisa. Gràcies Ministerio de Fomento, per construir una gran rotonda que enllaça amb la variant N-340 de Cervelló (una autovia) amb el futur Vial deCornisa. I com sempre “plou sobre mullat”, proposen construir-la sobre del tram final de la riera de Vallvidrera, a tocar de la Clínica (on tenen malalts ingressats) i de l’escola CEIP La Sínia) i independentment que sigui un corredor biològic.

Tot i això, més de dos mil persones hem participat en els actes de debat públic a l'Ateneu Barcelonès i el diumenge 13 d'abril en una marxa popular fins al cim de Collserola, per demanar la figura de Parc Natural, amb la il·lusió de preservar millor aquesta serra de totes les possibles agressions que pugui patir. Comptem amb el suport d'ecòlegs i científics(Narcís Prat, Ferran Rodà, Josep Germain, Sabater Pi, Francesc Llimona,...). Tots ells destaquen el bon estat de conservació d'aquest espai natural tant proper a l'àrea metropolitana de Barcelona. El mateix DMAH a proposta del Parlament havien elaborat un positiu "estudi de mesures addicionals dela serra de Collserola".

Fa anys que l'administració de la Generalitat de Catalunya diu que declararà Collserola com a Parc Natural, però només de nom, doncs les seves intencions (com ho van dir clarament en el debat i com ho demostrenen cada Pla que treuen a exposició pública sense acceptar cap de les esmenes que hi presentem les entitats ciutadanes) és de mantenir TOTES LES AGRESSIONS POSSIBLES, no valorar aquest pulmó de l'àrea metropolitana comuna zona a protegir, sinó COM UN RECURS A EXPLOTAR.

Demano perdó a totes les generacions que vindran darrera nostra, per si finalment no aconseguim aturar tant despropòsit i no preservem aquest valuós espai natural, que les generacions anteriors van saber mantenir a tocar de casa.

I animem a qui vulgui col·laborar amb nosaltres!







Una molinenca de Plataforma No al Vial de Cornisa

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola

diumenge, 16 de març del 2008

SORPRÈN I NO SORPRÈN

Qui té les claus d'aquest cotxe? és un Diane....


l'EMD ens ha netejat el sotabosc ( moltes gràcies ) del bosquet del c/Miquel Àngel amb pintor Goya...però s'han deixat el cotxe aparcat allà. Esperem que algú el trobi a faltar i el vinguin a recollir ... o es decideixin, estil Chillida, deixar-lo allà...fa falta però alguna indicació i un peu d'escultura...

dimecres, 27 de febrer del 2008

PASSEJADA A LA MASIA DE CAN MONMANY (I)

Va ser una època floreixent i es van realitzar obres d’ampliació: la torre central amb rellotge, la capella, les torretes de defensa, etc. Amb l’arribada del “cuquet” (la terrible filoxera) a les terres catalanes, amb la consegüent davallada econòmica, les obres es paralitzaren i el projecte de la finca quedà inacabat.

A continuació ens hem endinsat en front de la part solana de la finca, a la recerca d’una alzina mil·lenària. És impressionant, però lamentablement quelcom difícil de trobar per la manca de neteja del sotabosc dels seus voltants. Es troba als límits del que abans havia estat un conreu d’arbres fruiters de Can Monmany, abandonat de fa uns quants anys.



La percepció que dóna el contrast entre l’alzina esponerosa i plena de vida, amb els camps de fruiters totalment desballestats per manca de cura, és que la Natura, amb el temps, aconsegueix recuperar tot el que abans l’hi havia estat arrabassat.

Excursió efectuada el diumenge 24 de Febrer per difondre el coneixement i la situació actual de la vegetació dels voltants de la Masia de Can Monmany.


Al començament hem tingut un repàs historiogràfic de la vida d’aquesta contrada i, en especial de Valldoreix . El nostre benvolgut amic, Juanjo Cortés, davant de l’entrada de la masia ens ha explicat molt extensament, des dels temps antics fins a l’actualitat, el que ha estat la vida i miracles dels antics pobladors i dels residents actuals de la casa.

Cal fer un breu resum de la història de la Masia de Can Monmany:

La Masia està ubicada al peu del Puigmadrona, en un paratge conegut com a Serrabona.
El nom de la Masia era “Mas Brunet”, fins que l’any 1639 fou adquirida per Francesc Monmany. S’hi van instal·lar els primers Monmany, originaris de Sant Boi del Llobregat
.

L’hisenda de Can Monmany s’anà estenent pel seus entorns, Papiol, Rubí, etc, amb la compra de propietats, com Mas Roig, Can Canyelles, etc.

En el segle XIX, un dels seus propietaris, anà a França per conèixer la producció del xampany i dedicar-se a la seva el·laboració en els cellers de la Masia i a l’exportació de vins i olis a França.

També hi ha nombrosos exemplars d’oliveres centenàries dignes d’admiració.

I així quedem a l’ espera de la propera passejada per gaudir de la Natura.

diumenge, 3 de febrer del 2008

Taller de Gospel

Ep!! Aqui us pengem un video que demostra que la gent de l'Avvcelm no parem. Gràcies al taller de Gospel organitzat per la Coral Harmonia de Valldoreix i impartit pel Gran Músic Erwyn Seerutton les nostres vides es van omplir de música. I va ser, com diu la cançó, un Dia Feliç.


Moltes gràcies a tots.




Josep Ma. FE

Secretari de l'Avvcelm

divendres, 25 de gener del 2008

aparcament....bé, volem dir dificultats d'aparcament


Amics i amigues...

avui us vull presentar dos problemes viscuts recentment; tots ells referents a aparcar...o a buscar aparcament.

Fa una setmana, la mare d'una amiga meva va patir vertígens; només hi era el seu nét amb ella, a casa, al nostre Barri. No es podia aixecar de la cadira, tot li donava voltes. Tot seguit, el nét va aconseguir posar-la d'empeus i la va "transportar " al cotxe, amb moltes dificultats. I què va passar quan van arribar al CAP de Valldoreix d'urgències? premi! no hi havia aparcament. Eren les 12:00 del Migdia i ni tan sols estaven lliures les places" reservades " per usuaris del Cap. El noi va deixar l'avia asseguda i van passar 15 minuts fins que va trobar un lloc. Res a dir llevat que ens sembla que la nova mesura presa , si no es vigila als infractors, no serveix per a res. I els afectats son sempre els que ténen menys culpa, en aquest cas la mare d'aquesta amiga, que per un problema de salut no va poder accedir amb normalitat als serveis públics del nostre poble.


Segona història : dilluns ; 11:30 del matí. Un veï de Valldoreix , després d'anar a resoldre uns assumptes personals, torna a la feina a Barcelona; aparca a l'estació per anar a cumplir amb el seu deure...un moment!! no tan ràpid!! què dic aparcar a l'estació...volia dir aparcar a la Floresta!!des d'on aparca fins a l'estació hi té una excursió. Ningún no recorda, ara fa uns 8 anys, que anéssis a l'hora que anéssis a l'estació sempre hi havia aparcament? doncs bé, un dia compteu els cotxes que hi ha aparcats al voltant de l'estació, i al Cap, fins la plaça Can Cadena i rodalies...i us llencem una dada : Valldoreix té quasi 8000 habitants. Posem que una tercera part treballen a Barcelona ( 2800 + o - ), d'aquests podem comptar un cotxe per cada dos habitants; ja tenim 1400 cotxes.Quants van a treballar amb cotxe? només cal veure les caravanes que es fan als túnels de Vallvidrera cada matí; llavors comptem que una mica més de la meitat, i ens quedem curts, van a treballar a Barcelona amb el seu vehicle. Ja ens queden menys de 600 vehicles potencialment estacionables pels volts de l'estació. OK.....doncs ens quedem , amb aquest compte més o menys apanyat, en que cada dia laborable aparquen a l'estacio ( i al cap, i a la carretera ...) uns 600 vehicles de residents a Valldoreix. Us torno a fer la pregunta : quants n'hi deuen haver d'aparcats? en la primera història ja dèiem que fins i tot els llocs senyalitzats per aparcar pels usuaris del Cap estaven saturats.


Conclusions : pensem que, al ser gratuït, mitja comarca ve a agafar el tren a Valldoreix, impedint així que els seus habitants puguem continuar gaudint dels serveis i la tranquilitat que tradicionalment ofereix el nostre poble. Si es posen senyals de prohibit aparcar, que es respectin, i que hi hagi algu allà per vigilar-ho. I a més, a les hores punta donar prioritat als habitants empadronats a Valldoreix i al voltant de l'estació per aparcar tant a l'espai de l'estació com al carrer que continua paralel a la via... creiem que això és prioritari per a poder conviure i gaudir del nostre poble.

Atentament,


Josep Ma. Fe

Secretari de l'AVVCELM

divendres, 18 de gener del 2008

Nova web!!

Benvolguts i benvolgudes veïns i veïnes,
com va dir aquell una vegada : " la web ja és aquí ", i n'estem molt orgullosos.
Us presentem http://www.avvcelm.cat/, on hi trobareu de tot i més sobre la nostra associació; fins i tot, s'hi pot trobar alguna recepta de cuina.
Qualsevol suggeriment sobre els continguts del nou site els podeu fer arribar a : info@avvcelm.cat, així com si algú està interessat en col.laborar en el desenvolupament de les activitats, només ens ho ha de dir...bé, d'escriure. O potser ens trobarà algun diumenge al matí esmorzant al " pa amb oli " de la plaça del Mas Roig i ens ho podrà comunicar de paraula. Tant li fa, l'important és participar!
oooooo
u
u
Rebeu una cordial salutació
i
i
i
Josep Ma. Fe
Secretari de l'Avvcelm