dilluns, 6 d’octubre de 2008

PASSEJADA PEL CASTELL I EL MOLI DE CANALS

Detall del mur del castell

Passejada efectuada el diumenge 21 de Setembre per difondre la història del Castell i els seus voltants.
Al començament hem tingut un repàs historiogràfic de la vida d’aquesta contrada i, en especial, del Castell i el Molí de Canals. El nostre benvolgut amic Juanjo Cortés, davant de la pared del Castell, ens ha explicat molt extensament, des de la primera referència escrita de l’any 988 fins a l’actualitat, el que ha estat la vida i miracles de la fortificació i del seu entorn.
Cal fer un breu resum de la història del Castell de Canals:
Al terme d'Aqualonga hi havien dos "castells", el de Fumet o d'Aqualonga (primera referència escrita al 988) i el de Canals (1160: jurament de fidelitat que presta Bertran de Canals al comte de Barcelona Ramón Berenguer IV). Tots dos formaven part d'una sèrie d'edificacions defensives, però molt senzilles: eren "cases fortes" (fortitudine) més que autèntics castrums, bastides en temps de reconquesta i aliniades per tota la serralada de forma que es poguessin comunicar unes amb altres (de dia amb miralls o fum i de nit amb fogueres).
El nostre castell està situat a ponent del terme parroquial de VDX, quedant a considerable alçada pel Sud i amb el torrent ja conegut per tots (de Canals, és clar) corrent pel fons de la vall de l'actual barri del Regadiu.
Des d'ell es domina el pas natural des del Llobregat a les muntanyes del Tibidabo, veient-se amb el castell de Rubí. Tenia com a capella l’ ermita de Sant Martí de Buscarons, trobant-se restes dels seus bassaments al voltant de 1950 a prop de la cantonada entre la Rbla. Mossèn Cinto Verdaguer i el passeig del Castanyer.
A la seva porta es fixaven els bandos i es reunien els batlles i regidors de Canals per discutir els assumptes públics, tradició medieval que es continuà sempre, malgrat que des del s. XIX ja estava quasi aterrada.
Des de la seva construcció, aquest castell va estar lligat a la família fundadora, però l’any 1306 l'Abat de Sant Cugat, Ponç Burguet, el va comprar a Bonanat Marí i a Agnès, la seva esposa, i passà a mans dels benedictins com a forma d'exigir delmes i primícies als pagesos canalencs (sota pena, suposo, d'excomunió).
Així, amb compres i amb herències (els quarts germans de les famílies, ¿o eren els tercers?, passaven a engruixir tradicionalment les files eclesiàstiques i aportaven rendes i terrenys a la Santa Mare) l'estament religiós anava guanyant poder.
A les campanyes arqueològiques i excavacions dels anys 2002 i 2003 es van localitzar els murs perimetrals fins completar la planta exterior i les diverses fases constructives.Entre les restes, es trobaren luxoses vaixelles de taula, plats de verd i manganès, escudelles blaves i copes de vidre, datables entre el XIV i el XV.
Com tots els castells, servien per controlar la pagesia del terme sota el poder comtal i després eclesial, fins que, arribats al XIX amb la Desamortització de Mendizábal i l'expulsió dels monjos del Monestir de Sant Cugat, el castell de Canals es quedà sense amo.
Quan sorgeixen les primeres urbanitzacions a VDX sobre el primer quart del s. XX, les pedres del castell es van vendre i aprofitar en noves construccions (la qual cosa resulta molt humana: és la llei del mínim esforç), fins que un veí es decidí a denunciar tal situació i es frenà l'expoli.
Avui, la pared del Castell serveix per la practica de l’escalada i tal con vàrem observar, s’utilitza els caps de setmana com a “Rocòdrom” i sense cap control de les autoritats competents.

Rafael Vila Silvan

J.J. Cortés explicant com són els fonaments del castell