dimarts, 28 de setembre del 2010

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure a la vorera de la cantonada del carrer Mercè Capcir i l'Avgda. Mas Fuster, 5 pals i un armari de Fecsa-Endesa, mes 3 senyals de trànsit, un veritable “slalom” per caminar per la vorera

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure el rètol direccional de l’arxiu Gavin a l’entrada de VDX, en el que manca la distancia de 144KM. entre VDX i el Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer) nova seu de l’arxiu des de l'octubre de 2008
http://arxiugavin.wordpress.com

dilluns, 27 de setembre del 2010

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Foto V.E.N.


Veure en un escossell del carrer Albert Rosas de VDX rebrots de Platanus Orientalis (Plàtan) envaïnt la totalitat de la vorera.

divendres, 24 de setembre del 2010

SORPRÈN I NO SORPRÈN




Veure aquestes dues senyals en el barri de Sant Jaume, absurdes en el seu compliment.

dimarts, 21 de setembre del 2010

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure en el jardí d'una casa del barri de Regadiu de VDX aquests animalons de companyia

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure en una casa del carrer Ratapinyada de VDX una planta enfiladissa de "miraguano"

diumenge, 19 de setembre del 2010

PASSEJADA I VISITA A LA MASIA DE CAN CASTANYER I A L´ESGLESIA SANTA MARIA DE CAMPANYÀ 19/09/10


Segons la referència més antiga, l’any 1187 Guillem de Claramunt fa la donació al monestir de Sant Cugat d’un mas situat al coll de Campanyà. Més endavant, l’any 1302 hi ha documents on s’hi esmenta el mas Campanyà de la parroquia de Santa Maria de Campanyà, nom que és substituit l’any 1307, pel de mas Dalmau.
La denominació de mas Dalmau continua fins a mitjans del segle XV, época de la qual trobem un testament de Joan Castanyer on s’anomena el mas Castanyer, nom que ha perdurat fins els nostres dies.
La familia actual posseeix un arbre genealògic que arrenca amb Joan Castanyer de Campanyà, mort l’any 1428, i segueix fins a l’actualitat, amb els fills de Pau Muñoz i Castanyer.
La dedicació agrícola de la masia de Can Castanyer es troba reflectida a les seves grans instal•lacions, malgrat les continuades modificacions que ha sofert la construcción al llarg del temps.
La masia consta d’un edifici de dues plantes i golfes, amb teulada a dues vessants, amb la façana orientada a migdia i la porta principal amb marc de pedra centrant la construcción. A banda i ha dues finestres, que es repeteixen al costat de llevant. Al pis superior n’hi ha dues més i una balconada al damunt de la porta, al costat de la qual, antigament hi havia un rellotge de sol. Les façanes estan arrebossades, però als angles hi llueixen uns blocs de pedra de grans dimensions. Al costat de tramuntana hi té adosats uns edificis més baixos, amb parets formades per grans blocs de pedra semblants als del monestir, molt propers a l’ermita de Santa Maria de Campanyà, que possiblement són les restes més antigues de la masia. Finalment, al davant hi trobem l’era on hi havia antiguament un pou i unes altres edificacions, possiblement destinades a corrals i magatzem.

Octavi Galceran
Museu de Sant Cugat


Santa Maria de Campanyà S. X-XIII
Estil: Romànic
Ubicació: C/ Rafel Castanyer (Sant Cugat)

Santa Maria de Campanyà, coneguda també com Sant Mamet. Està situada al costat de la Masia de Can Castanyer. Està documentada des de l'any 1047 i va ser parròquia fins l'any 1492, quan es va agregar a Valldoreix. El lloc esmentat , fou donat al monestir de Sant Cugat i restaurat el 1733-39. Ha estat un centre de devoció a Sant Mamet.
Existeixen diferents hipòtesis sobre l’origen toponímic de Campanyà. La més acceptada per alguns autors és que el nom derivaria d’ un noble romà “Julius Felix Campananianus”, nom que figura en una inscripció romana.
Les darreres notícies de Campanyà daten de l’any 991. Existeixen documents on es cita Campanyà, com a part del terme medieval d’ Aqualonga “in locum vocatum Campaniano”.
Al segle XI, la documentació es més explícita, situant Campanyà com a terme de Circitulo, una de les parts en les que es dividia Aqualonga: “in termine de Circitulo, in loco que vocant Campaia”
En el mateix segle, l’any 1084 és citat com a part de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix i prop de l’església de Sant Llorenç de Font Galçada: “in comitato barch; in parroquia s. Cipriani, in locum que dicunt Campaniano, prope ecclesiam s. Laurencii. L’any 1120 el papa Calixt II confirma al Monestir de Sant Cugat les terres de Campanyà: “ …. Et de Campaniano cum decimis et primiciis”.
De la primera construcció del segle X, només en resta la base dels murs, d'uns 60 cm d'alçada. El seu aspecte actual és fruit d'una reforma del segle XVII que va invertir el sentit de la capella, l'absis de la qual es trobava on ara hi ha el campanar. Al seu costat hi ha l'antic cementiri, amb dues tombes antropomorfes que formarien part d’una possible necròpolis, situada a l’antic absis de l’església.

GEMA-MUSEU DE VALLDOREIX

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure documentació de la masia de Can Castanyer de l'any 1600.....

dissabte, 18 de setembre del 2010

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure un pastís anomenat "tigre" a la mostra d'entitats de VDX, presentat en societat per l'associació de Veïns i Veïnes progressistes de VDX.

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure els gegants de Sant Cugat sota l'alta tensió de VDX.

dimecres, 8 de setembre del 2010

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure una llum de Nadal en ple mes de setembre davant de l'E.M.D. de VDX.

SORPREN I NO SORPREN



Veure un penell amb la silueta d'un voltor, en plena Rambla de Mossen Cinto Verdaguer de VDX.

SORPREN I NO SORPREN



Veure els escossells del carrer Bolivar de VDX. plens de Miriabilis Jalapa, conegut com Flor de Nit o Don Diego de Noche.

diumenge, 5 de setembre del 2010

dissabte, 4 de setembre del 2010

SORPREN I NO SORPREN



Veure des de fa més de tres mesos,aquest Seat 600 en mig del pas de vianants en un carrer de VDX.