dissabte, 31 de març del 2012

ELS MÉS VISTOS DEL MES DE MARÇ

Nº1

Veure aquestes cadires siameses obra de Plain Air en l'Agda. Via Augusta de Sant Cugat (Gràcies Renè i Ariane)
   
Nº2

Mallarenga petita (parus ater) en un jardí del barri La Miranda de VDX

Nº3


Gat carboner

dijous, 29 de març del 2012

dimecres, 28 de març del 2012

RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX

UN PASSEIG PER L’AVINGUDA JOAN BORRÀS DE VALLDOREIX

Aquest carrer porta el nom d’un antic promotor urbanístic de Valldoreix i de Mira-sol. Va comprar les finques de Can Llunell, Mas Gener i Can Gatxet, les urbanitzà i vengué les parcel•les També fou promotor urbanístic a Castelldefels. Va ser soci majoritari de la companyia d’aigües Damcar. La major part de les tanques són de pedra de les Pedritxes amb porta i reixa recargolada.

Al número 22 trobem un edifici molt senzill, dins la tradició mediterrània, amb un pòrtic dòric d’accés i una torre posterior. L’edifici està rematat amb un ràfec amb caps de biga de fusta i teulada de teula plana, algunes vidriades.


Al número 26 del carrer tenim la Casa de xocolata o de les bruixes. És un habitatge de l’any 1928 de l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras per encàrrec del Sr.  Llorenç Miguel. L’edifici té un bastiment de pedra sorrenca vermellosa que modela els principals elements de composició i volum donant un aspecte característic de casa encantada.


En el 38  hi ha una casa de planta encreuada i estil noucentista construïda entre el 1924 i el 1926. Damunt les finestres de la galeria s’hi troba una exuberant orla esgrafiada que representa un gerro barroc del qual surten fruïts envoltats de fulles d’acant roscats i desplegant-se. Sobre la resta d’obertures trobem petites garlandes amb motius florals. Té una teulada holandesa, amb un ràfec format amb arquitraus de bigues de fusta.


La casa del número 40 és un edifici amb valor tipològic on destaquen la galeria de la planta baixa amb arcs rebaixats i l’estucat de motius geomètrics de puntes de triangle pintats entorn de les obertures. Les golfes tenen cinc petites finestres d’arc de mig punt i que, sota el ràfec, dóna la rèplica compositiva de les grans obertures de la galeria.


En el número 42 hi ha la Casa del rus, un edifici projectat pel mestre d’obres Josep Graner i Prat el 1924. L’habitatge presenta una decoració amb arcs ondulats a la façana, golfes amb tres finestres de fals arc apuntat, ràfec amb arquitraus i caps de biga de fusta. El parament és arrebossat i imita els carreus de tipus travertí. El cos baix té una teulada holandesa amb un ràfec d’arquitraus de bigues de fusta. La torre està coronada amb una coberta a quatre aiguavessos, amb arquitraus i remat al cim. És coneguda com a Casa del rus per què durant els anys 40 i 50 del s. XX vivia el pintor rus Viktor Kaliknik Gouseff i la seva esposa Olga, concertista de piano.


En el 44 tenim la Casa d’Emili Roca i Soldevila, més tard Casa Macià, un edifici unifamiliar del 1930 de l’arquitecte Enric Catà i Catà, autor del Palau Nacional de Montjuïc. És un habitatge de planta rectangular, destaca el recolzament de la coberta amb dobles mènsules de totxo que, a la vegada, acaben en un petit fris travessat per les finestres de les façanes laterals. Això dona a la casa l’aspecte massís d’una nau noucentista. La proporció reflexa la regla d’or, i s’estén per tot l’edifici i elements de composició com la relació d’alçades de finestres i balcons, la ubicació de les obertures, etc…


En el 52-54 hi ha  una edificació amb coberta de teula plana, amb dos pendents a cada un dels volums, un faldó truncat a la façana principal i ràfec amb canvi de pendent suportat per caps de biga. Rematen la coberta unes boles a l’encreuament de les encavallades.



Can Llunell (al passeig Jardiner) és una antiga masia del terme de Canals. De línia clàssica amb coberta a dos aiguavessos, planta, pis i golfes. A principis del s. XX fou reformada, afegint-li unes obertures més amples. Al s. XVI era coneguda com a Can Canut i més tard com a Mas Gilibert, Mas Serradell i Mas Bellada. A la part posterior hi ha una alzina mil·lenària. A principis del s. XX la va comprar Joan Borràs, el qual urbanitzà la finca i reformà l’edifici amb l’arquitecte Lluís Corratgé. Als anys 20 es transformà en Casino per als estiuejants. Destaca el imponent antic dipòsit d’aigües de la companyia Damcar. El 1957 s’inaugurà el Casino Hotel Rusiñol, al mateix emplaçament de l’antic Casino. Actualment és una residència de la tercera edat.


Juanjo Cortés Historiador Valldoreixenc

dilluns, 26 de març del 2012

NOVA BRETOLADA A VALLDOREIX




Aquesta nova bretolada li ha tocat a el bosquet del Carrer Pintor Goya de VDX. s'han carregat el projecte "mobiliari salvatge" que desenvolupen l'Ariane Patout i el Renè Muller. (llenya de Luxe) 26_03_12

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure i passejar pel torrent de la Colonia Montserrat de VDX

diumenge, 25 de març del 2012

MÉS QUE SORPRENENT


Veure aquesta moto històrica, una BMW amb sidecar de l'any 1940 davant la xurreria de VDX

dissabte, 24 de març del 2012

dimecres, 21 de març del 2012

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest pou amb corriola en el jardí d'una casa de la Rbla. Mossen Cinto de VDX

dilluns, 19 de març del 2012

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest plafó ceràmic amb l'imatge de la Verge de Montserrat en la façana d'una casa de l'Avgda. Baixador de VDX

dissabte, 17 de març del 2012

MÉS QUE SORPRENENT



Veure noves cadires dels artistes de "Llenya de Luxe" aquesta vegada en el recinte del Mercantic de SC

dijous, 15 de març del 2012

CONFERÈNCIA SOBRE "EVOLUCIÓ DE LA CULTURA DIETÈTICA I EL PAPER DESENVOLUPAT PER LA DONA"

Mª Josep Sebastià a la Nau de Cultura de VDX. 09_03_12

Fent un repàs dels canvis en la nostra cultura des de els anys 60 fins ara, veiem com han canviat també els nostres hàbits alimentaris. En general improvitzem els àpats i no organitzem la nostra alimentació.

La cultura i l’alimentació van de la mà i s’influeixen mútuament. Caldrà doncs tenir una bona cultura dietètica.

Expliquem què vol dir cultura dietètica: són les formes, els sistemes i els hàbits alimentaris que aprenem dins d’una cultura determinada. Aixó estarà condicionat per la geografia, la societat, la cultura, la religió, la psicologia, etc..

Durant molts anys la dona ha estat la responsable de l’alimentació de la família, ella transmet i utilitza les pautes alimentàries apreses de les àvies i de les mares.

Però amb els canvis socials de la dècada dels 60, això es trenca i la incorporació de la dona al treball fora de la llar produeix un canvi de l’estructura familiar i del repartiment de tasques.

L’alimentació no és responsabilitat de ningú en concret.

Ara tenim molts aliments, molt variats, més poder adquisitiu, neveres i congeladors molt grans i plens de tot, però poc temps per comprar, per cuinar, per menjar….Falta organització.

Tot això tindrà unes conseqüències negatives com l’augment de patologies cardiovasculars, d’obesitat infantil, d’hipertensió, de diabetis…

Però la vida és canvi i cal adaptar-s’hi. Per aixo és important mantenir i fomentar aquesta cultura dietètica i ensenyar a menjar de forma sana i saludable.

És necessari educar en alimentació, nutrició i dietètica des de tots els àmbits: a les escoles des de les llars d’infants, a les mares embaraçades i durant l’alletament, des de l’àmbit sanitari com a prevenció primària de moltes malalties i des dels mitjants de comunicació.

MJS

RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX

VALLDOREIX TERRA D’AIGUA

Opinió Els primers topònims coneguts documentalment ens parlen d’elements relacionats amb l’aigua. Així doncs, entre els topònims del s. x trobem Aqualonga (Aiguallarga) o Canals (el lloc per on corre l’aigua)

Valldoreix ha estat també un lloc on s’han localitzat un gran nombre de fonts naturals algunes de les quals han estat canalitzades i explotades públicament. Durant molts anys existí una font de ferro a la plaça de l’estació. A l’actual plaça Maria Sabater està encara en funcionament la font den Borràs i en el mateix barri es trobava la font de Maria Lluïsa. Una de les fonts més conegudes és la de Can Barba, lloc on molta gent anava a berenar, i també a la font de can Gatxet, a Mira-sol, que disposava també d’una desapareguda bassa on es criaven peixos, alimentada per la font i que tenia també un berenador.

Font de Can Barba

Fins als anys 60 del s. xx, era típic entre la societat valldoreixenca anar en família a berenar a una d’aquestes fonts. A la de can Gatxet fins i tot hi havia un petit bar on venien algunes begudes i licors. A la cruïlla dels carrers de Joan Borràs amb Ramon Escayola també existia una font i un petit estanc amb peixos, tot i que va desaparèixer.

A la zona de Monmany localitzem també nombrosos sortidors naturals d’aigua i dins l’heretat existien algunes mines d’aigua que durant molts anys han donat servei a la mateixa casa amb una canalització i un sistema d’emmagatzematge de pous i basses. En una altra part de la finca uns pous donaven aigua a una bona part de Valldoreix.

Pou a cel obert amb corriola del Passeig Verdum

També a moltes cases de Valldoreix es localitzen pous, alguns dels quals feien servir molins de vent per extreure l’aigua. Alguns d’aquests molins s’han conservat, com els de les Bobines, Monmany o el del carrer de Pere Mas, documentat des de principis del s. xx. Els pous de les cases s’utilitzaven no sols per beure sinó també pel rec dels jardins i dels horts, de fet moltes cases destinaven una part del jardí a l'hort, seguint el principi del president Macià de la caseta i l’hortet.


Moli del torrent de Can Llobet, Barri Les Bobines

Antigament també existiren molins hidràulics que s’utilitzaren per fer farina; el molí de Canals estava molt a prop del castell de Canals i està en funcionament fins a finals del segle xix, tocant a la riera de Rubí hi havia els molins de can Calopa i el dels Bessons. L’aigua que sortia i que inundà la mina Berta va ser també canalitzada i comercialitzada per la família Borràs donant servei a Valldoreix i a Mira-sol. Fa uns anys es va recuperar una antiga font de ferro que s’ha instal•lat a la plaça de Pompeu Fabra, recuperant en part el paper de les fonts públiques en el tramat urbà.

Juanjo Cortés Historiador Valldoreixenc

dimarts, 13 de març del 2012

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquesta campaneta que penja del coll d'una vaca a l'entrada d'una casa de la Floresta

dilluns, 12 de març del 2012

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest rellotge de sol a la façana d'una casa del Passeig de la Font de VDX

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest pou amb la seva corriola i galleda en el jardí d'una casa del Passeig Violetes de VDX

dijous, 8 de març del 2012

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest pou amb corriola en el jardí d'una casa en el Passeig del Bosc de VDX

dimecres, 7 de març del 2012