El 2019 va ser el centenari del naixement de la Pàmies. Sortosament es va poder celebrar en condicions no covid i amb una acollida molt fervorosa.
Va néixer el 8 d’octubre de 1919 i va ser la gran de quatre germans d’una família pagesa i pobra. La mare Rosa Bertran Figuerola una dona senzilla i molt creient. El pare Tomàs Pla Pàmies, dirigent del Bloc Obrer Camperol. Ella es forma enmig de la moral cristiana i l’esperit rebel marxista.
Durant la guerra es fa militant de les JSU i viu en un context molt ideologitzat. Participa en molts mítings i és una gran oradora. El 1939 s’exilia i en paraules de la Maria Barbal es fa cosmopolita per força. Primer va a França, la República Dominicana, Cuba i el 1941 Mèxic on hi estudia periodisme. El 1945 amb una criatura de tres mesos viatja cap a Belgrad i el 1946 s’instal.la a Praga. El 1960 a París i el 1971 retorna a Barcelona gràcies a haver guanyat el premi Josep Pla amb “Testament a Praga”.
De la primera parella, un madrileny, té dos fills en Tomàs i en Pau i una filla. De la segona parella, en Gregorio López Raimundo, dos fills l’Antonio i en Sergi.
Les seves obres es carateritzen per tenir un component ètic-polític gairebé totes. És literatura testimonial, biogràfica i el que ara se’n diu literatura del JO. Utilitza una llengua viva, directa, concisa, lacònica i té la follia de parlar clar.
La seva ideologia es basa en tres eixos: el comunisme, el feminisme i el catalanisme.
Es van llegir i comentar textos de tres obres seves: “Memòria dels morts”, “Gent del meu exili” i “Testament a Praga”.
RCS
