divendres, 30 de novembre de 2012

ELS MÉS VISTOS DEL MES DE NOVEMBRE

Nº1
Plumalls (Estany dels Alous)
Nº2
 Es busca propietari d'un conill trobat en el Passeig Tossal de VDX.
Nº3
L'autonomia de Valldoreix, la voluntat d'un poble

dimecres, 28 de novembre de 2012

GALERIA DE PENELLS D'ALTRES LLOCS


Avió (Tàrrega, Lleida)


Cigne (Pont de Cabrianes, Sant Fruitos de Bages)


Peix espasa (Macaret, Menorca)

dimarts, 27 de novembre de 2012

dimecres, 21 de novembre de 2012

dimarts, 20 de novembre de 2012

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest plafó ceràmic de la Verge de Montserrat a la façana d'una casa del Barri del Regadiu de VDX.

dilluns, 19 de novembre de 2012

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest  segell d'una cavallerissa "quadra" en el jardi d'una casa del Carrer Miranda de Montserrat de VDX.

dijous, 15 de novembre de 2012

dimarts, 13 de novembre de 2012

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquesta escultura d'un Lleó feta amb pedra artificial en un pilar de la barana d'una casa del Passeig Verdum de VDX.

dilluns, 12 de novembre de 2012

GALERIA DE PENELLS D'ALTRES LLOCS


Caravel·la (Ajuntament d'Avilés)


Forn i forner (Promilhanes, França)


Canó i bomba (A Coruña)

dijous, 8 de novembre de 2012

RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX

 Autobusos a Valldoreix

Al juliol de 1923 s’inicià un servei d’autobús entre l’estació de Sant Cugat i Valldoreix

El servei, regentat per Enric Poch Quintana, va ser concessionat a Manel Borrás Ventura tres anys més tard. Donava un servei de 8 viatges diaris, quatre d’anada i quatre de tornada, i va durar fins al 3 de maig de 1931, data d’inici de l’estació de Valldoreix.

Foto del Tot Sant Cugat (Plaça Can Cadena)

L’any 1944 l’Associació de Propietaris de Valldoreix creà el servei urbà d’autobús, gestionat per Agustí Calafell i Andreu. El recorregut, d’uns 3’5 km anava des de l’estació fins al Monmany, passant pel Passeig de Rubí, el Casino (actual residencia Vila Valldoreix, abans Hotel Rossinyol), la plaça dels Ocells, plaça Mas Roig , Mas Fusté, La Miranda i el Sol. El primer vehicle va ser un Ford, matricula B-46.526, de 27 seients i 17 cavalls. Matriculat l’any 1931, de segona mà, havia prestat servei a la Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929.

 Des de l’any 1940 fins l’any 1956 el servei es va prestar sense concessió administrativa escrita. El 9 de gener de 1956 el Ministeri d’Obres Públiques concedí la prestació del servei a Agustí Calafell. L’any 1943 el Sr. Calafell adquirí dos autobusos més, un Dotge de 25 seients i 21 cavalls amb matrícula B-72.070 i un Nag de 18 seients i 17 cavalls amb matrícula B-72.100

 El Sr. Agustí Calafell i Andreu va transferir el dia 30 de juliol de 1958 la concessió del servei al seu germà, Pere Calafell i Andreu, el qual la va transferir dos anys després, el 30 d’abril de 1960, al Sr. Joan Puig Rovira. El 27 de maig de 1981 la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) autoritzà la transmissió de la concessió administrativa de Joan Puig Rovira a Autocares Puig S.L., formada per ell mateix i el seu germà Amadeu, que la gestionaren fins al 1991. Des d’aquesta data la concessió està a mans de Saiz Tour.

 Al 1968 entrà en funcionament la línia d’autobús de Mira-sol, regentada per Martín Márquez i el seu fill, de mas Gener. Aquest autobús prestava servei fins a Sant Cugat i creuava una part de Valldoreix, circulant pel Pg. de Rubí i l’estació de Valldoreix.

Juanjo Cortés
Historiador Valldoreixenc

dimecres, 7 de novembre de 2012

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure un abans i un desprès d'aquest plafó
 ceràmic de la Verge de Montserrat a la pica de la Masia de Can Cussó de VDX

RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX

L'autonomia de Valldoreix, la voluntat d'un poble


L'any L’any 1956, la població empadronada a Valldoreix era d’aproximadament 800 habitants. En aquells moments, els homes eren “els caps de casa” i  tenien tota la representació familiar. De les 183 famílies que vivien a Valldoreix, 149 “caps de casa”  van signar la sol·licitud de creació de l’Entitat Local Menor de Valldoreix, és a dir, un 81,4% de la població total. El sentiment de pertinença a Valldoreix no era exclusiu dels residents, 105 famílies que no estaven empadronades, però que tenien casa i que sentien com a propi el poble de Valldoreix signaren per assolir l’autonomia de Valldoreix. Aquell mateix any s’havia editat el llibre Història de Valldoreix de Ramon Escayola i Roberto Gil, una obra que ajudava a recuperar la memòria històrica d’un poble i que serví per entendre i comprendre la realitat i la identitat de Valldoreix.

La sol·licitud de creació d’una ELM era el resultat de gairebé 120 anys reclamant la independència o l’autonomia municipal després de l’annexió del municipi de Canals al terme de Sant Cugat l’any 1848. Ja durant l’annexió del  Canals, Francesc Oliver-Monmany i Mir intentà revocar la decisió, ja que els veïns volien continuar sent independents. Al llarg de la segona meitat del s. XIX i més des del 1925 s’intensificaren els  intents de tenir una administració pròpia per a Valldoreix. El 1925 s’inicia la demanda de Règim de Carta Municipal per a Valldoreix, el 1934 es tornà a demanar i fruit de la insistència valldoreixenca, el 1936 s’aconseguí un concert econòmic amb l’Ajuntament, però la Guerra civil truncà aquests acords.

En plena postguerra, l’any 1948 s’estudià la possibilitat de crear un municipi independent juntament amb la Floresta i Mira-sol. Des del 1953 es reprengué l’estudi de la municipalitat o l’autonomia local tal com ja s’havia fet el 1934.

Després de tants i tants anys demanant l’autonomia per a Valldoreix s’aconseguí finalment l’any 1958. Malauradament tot i que aquest llarg procés és prou conegut, encara avui dia alguns tertulians i intel•lectuals volen desacreditar l’autonomia valldoreixenca amb arguments tan poc consistents com que va néixer en època franquista o que l’ELM és gràcies a Samaranch i els seus interessos urbanístics.

Per a opinar en públic sobre un tema cal estar informats i conèixer veritablement la seva història. Cap dels dos arguments són veritat. La creació de l’EMD de Valldoreix va ser el fruit de la voluntat i del sentiment d’un poble que volia serveis i autogovern. Al llarg de 64 anys d’existència l’ELM primer i l’EMD més tard s’han mostrat com el govern més proper al ciutadà.

El model Valldoreix és molt valorat i imitat fora del municipi, malauradament a Sant Cugat no tothom ho sap apreciar.

Juanjo Cortés historiador de Valldoreix

dilluns, 5 de novembre de 2012

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquesta bustia amb el rètol "Geonatura" en el carrer Sant Joan de la Creu de VDX.
Afegitó: La Geobiologia "teoria" que estudia les accions i els efectes que sobre els éssers vius produeixen les radiacions tel·lúriques.

OCELLS DE VALLDOREIX



Llucareta (Carduelis citrinella) en un pi del barri La Miranda

dijous, 1 de novembre de 2012

MÉS QUE SORPRENENT


Es busca propietari d'un conill trobat en el Passeig Tossal de VDX.