Autobusos a Valldoreix
Al juliol de 1923 s’inicià un servei d’autobús entre l’estació de Sant Cugat i Valldoreix
El servei, regentat per Enric Poch Quintana, va ser concessionat a Manel Borrás Ventura tres anys més tard. Donava un servei de 8 viatges diaris, quatre d’anada i quatre de tornada, i va durar fins al 3 de maig de 1931, data d’inici de l’estació de Valldoreix.
Foto del Tot Sant Cugat (Plaça Can Cadena)
L’any 1944 l’Associació de Propietaris de Valldoreix creà el servei urbà d’autobús, gestionat per Agustí Calafell i Andreu. El recorregut, d’uns 3’5 km anava des de l’estació fins al Monmany, passant pel Passeig de Rubí, el Casino (actual residencia Vila Valldoreix, abans Hotel Rossinyol), la plaça dels Ocells, plaça Mas Roig , Mas Fusté, La Miranda i el Sol. El primer vehicle va ser un Ford, matricula B-46.526, de 27 seients i 17 cavalls. Matriculat l’any 1931, de segona mà, havia prestat servei a la Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929.
Des de l’any 1940 fins l’any 1956 el servei es va prestar sense concessió administrativa escrita. El 9 de gener de 1956 el Ministeri d’Obres Públiques concedí la prestació del servei a Agustí Calafell. L’any 1943 el Sr. Calafell adquirí dos autobusos més, un Dotge de 25 seients i 21 cavalls amb matrícula B-72.070 i un Nag de 18 seients i 17 cavalls amb matrícula B-72.100
Des de l’any 1940 fins l’any 1956 el servei es va prestar sense concessió administrativa escrita. El 9 de gener de 1956 el Ministeri d’Obres Públiques concedí la prestació del servei a Agustí Calafell. L’any 1943 el Sr. Calafell adquirí dos autobusos més, un Dotge de 25 seients i 21 cavalls amb matrícula B-72.070 i un Nag de 18 seients i 17 cavalls amb matrícula B-72.100
El Sr. Agustí Calafell i Andreu va transferir el dia 30 de juliol de 1958 la concessió del servei al seu germà, Pere Calafell i Andreu, el qual la va transferir dos anys després, el 30 d’abril de 1960, al Sr. Joan Puig Rovira. El 27 de maig de 1981 la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) autoritzà la transmissió de la concessió administrativa de Joan Puig Rovira a Autocares Puig S.L., formada per ell mateix i el seu germà Amadeu, que la gestionaren fins al 1991. Des d’aquesta data la concessió està a mans de Saiz Tour.
Al 1968 entrà en funcionament la línia d’autobús de Mira-sol, regentada per Martín Márquez i el seu fill, de mas Gener. Aquest autobús prestava servei fins a Sant Cugat i creuava una part de Valldoreix, circulant pel Pg. de Rubí i l’estació de Valldoreix.
Juanjo Cortés
Historiador Valldoreixenc
Al 1968 entrà en funcionament la línia d’autobús de Mira-sol, regentada per Martín Márquez i el seu fill, de mas Gener. Aquest autobús prestava servei fins a Sant Cugat i creuava una part de Valldoreix, circulant pel Pg. de Rubí i l’estació de Valldoreix.
Juanjo Cortés
Historiador Valldoreixenc
1 comentari:
Us felicito per la iniciativa. Sóc net d´uns dels primers estiuejants que van anar a Valldoreix des del 1932 fins que es va vendre la finca al 1963. Valldoreix té per mi un gran valor sentimental de la meva infantesa. La finca dels avis, avui tristement derruïda i feta en quatre xalets moders, era a l´actual barri de Montmany, Vila Cosetania, final de parada de l´autobús o Torre Capellín com és conexía. El primer grup de families i de torretes, avui desaparegudes eren: els Capellín, els Linares, els Burgón, els Rojas, els Albareda, els Santamaría, els Torres, els Roigs, els Ballesteros. Molts èren funcionaris d´hicenda q´un venedor els va vendre la parcel.la. LLavors Valldoreix era una pedania de Sant Cugat. Ja quasi no queda quasi res de llavors, tret de la Torre del Barco de la familia Reig; un vaixell enmeig de la montanya. Avui està millor l´ermita de la Salut. Encara vaig conèixer Can Montmany quan era masia rica.Les nits de cinema al Mas Roig desaparegut.
A Valldoreix va servir de discret refugi per l´Esteban Stern, l´alemany, que acollia a jueus alemanys i els facilitava papers per fugir. Era professor d´alemany. També hi havia dues dones alemanyes més que vivien en una granja amb moltes oques, una és deie Berta. Per on ara està el santuari alemany.
Gràcies per recollir la memòria d´aquest indret que tans record emporta amb anyorança.Una encaixada.
Publica un comentari a l'entrada