divendres, 26 de febrer de 2016

RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX



MASIA DE CAN CABASSA

Aquesta masia està situada a prop de la Via Calciata, més tard el camí de Papiol a Sabadell, al pla de Valldoreix, l’actual Mira-sol, un nom comercial creat l’any 1939 

 
Al costat hi havia la Vil·la romana de Can Cabassa, on es va trobar material neolític i les estructures d'una gran vil·la romana amb peristil i forn metal·lúrgic, més de 300 sitges i d'altres elements romans, medievals i moderns. La masia està documentada des de l'any 1217 com a Mas Torrents. 


 

 Pertanyia a la parròquia de Sant Pere d'Octavià i el paborde major del Monestir n'era el senyor alodial. L'any 1867 s'incorporà a la Parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix i l'any 1975 passà a la de Sant Joan de Mira-sol. 

És una masia tradicional de planta rectangular amb porxades d'arc rebaixat a banda i banda. L'any 1864 es va restaurar, donant-li a la façana sud un esquema neoclàssic a base de motllures i afegint-li les dues galeries laterals i la torre. El torreó de planta quadrangular està rematat amb triple i doble finestral venecià de punt rodó a les quatre cares i un entaulament amb degotall i dentells. A la façana nord es troba una capella amb portalada d'arc apuntat i les dependències per a la descàrrega del raïm. 

Ramon Dalmau i Palet, germà del rector de Sant Cebrià de Valldoreix, Mn. Pere Joan Dalmau i Paret (Girona,1676 - l'Ametlla del Vallès,1740), es va casar amb la pubilla de Can Cabassa. Ramon va ser assassinat a cops de destral l'1 de març de 1717 i enterrat a l'església de Sant Cebrià. A principis del s. XIX el propietari era Pere Joan Dalmau i Riera, àlies Cabassa.

L’any 1868, el pintor Ramon Tusquets i Maignon (Barcelona,1837 – Roma, 1904) visità Valldoreix i el seu pla, de la mà del seu amic, el pintor Ramon Martí i Alsina (Barcelona, 1826 – 1894). En aquesta visita pintà un oli sobre tela titulat “Cuina de Can Cabassa, prop de Rubí”, (57x99 cm), una pintura de gènere i societat. Aquest quadre ingressà l’any 1902 a la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi l’any 1902 i actualment forma part de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). 

JJCG

dijous, 25 de febrer de 2016

TALLER PRÀCTIC D’HIPNOSI 19/02/16


El taller d’hipnosi, a càrrec de la psicòloga Conxita López, va comptar amb una trentena d'assistents en un ambient distès i relaxat.

 Com ho ha viscut La Maria Emilia Besora

La conferència de la Conxita Lopez de la UPF, em semblà molt aclaridora sobre el què és la hipnosi i les seves possibles funcions terapèutiques com deixar de fumar, l’insomni, perdre pes....

És parlà de la diferència entre meditació i hipnosi, on la intencionalitat que hi posem, en cadascuna al practicar-la, és diferent.

Fou interessant la referència a l’espectacle televisiu de la hipnosi que tots coneixem com quelcom diferent a la pràctica terapèutica.

També vaig aprendre que a través de la hipnosi no es farà res que no es vulgui fer, que mai es perd la consciència.

Vàrem fer una pràctica col·lectiva de relaxament que ens apropava a l’inici del treball que faria un terapeuta. Em va ser molt agradable.

El col·loqui va generar força participació.

Gràcies AVVELM per aquestes iniciatives.


Com ho ha viscut La Marta Sesé


Divendres passat ens vam trobar una trentena de veïns per a posar en pràctica el que vam aprendre en una trobada anterior on se’ns va parlar d’hipnosi.

Na Conxita, la terapeuta que guiava la sessió, en un primer moment, ens va recordar els trets més característics d’aquesta tècnica.

Preguntes i respostes van ser el preàmbul del que havíem d’experimentar més tard, una gran relaxació! Vaja, ja estic avançant aconteixements...

I comença la sessió. Es baixa la intensitat de llum, tanquem els ulls i na Conxita inicia un seguit d’idees que hem d’anar imaginant. D’entrada ens fixem en la respiració, aquí ja començo a adonar-me que la meva va massa ràpida i aconsegueixo calmar-la. Tot seguit, paisatges, escales, allò que na Conxita ens va dient es fa cada vegada més real en la meva ment. Calma, molta calma, una sensació fantàstica.

Quan considera que estem ben relaxats, es quan arriba el moment clau, allò que la terapeuta espera que gravem a la nostra ment. Ras i curt: vol que ens trobem bé i per arribar a aquest estat ens ho fa saber amb la seva plàcida veu. Poc a poc sortim de l’estat de relaxació amb una serenor que feia temps que no en gaudia.

Entenc que no és el mateix una sessió d’hipnòsi col·lectiva que una d’individual, tot i així agraeixo a qui va fer possible aquesta trobada. Hi tornaria!

dimecres, 24 de febrer de 2016

MÉS QUE SORPRENENT


Veure aquesta becada que va anar a parar a Can Cusó de Valldoreix