dissabte, 31 de gener de 2015

INNAGURACIÓ PARC INFANTIL CAP DE VALLDOREIX



Innaguració parc infantil en la zona del CAP de VDX. 31-01-15

ELS MÉS VISTOS DEL MES DE GENER DE 2015

Nº1                 
                           RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX
Víctor Clemente Mellado, un senyor de Valldoreix


http://avvcelm.blogspot.com.es/search/label/HISTORIA%20DE%20VDX

Veure aquest Biscuter, aparcat al Carrer Sant Albert de VDX.
 Nº3

Veure la nova passarel·la  sobre la Riera de Nonell en el Carrer Pardal
 de VDX.

dimarts, 27 de gener de 2015

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest plafó ceràmic amb la imatge d'un soldat de l'exèrcit Napoleònic, en el Passeig Garsa de VDX.

dilluns, 26 de gener de 2015

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure aquest Tótem en el terrat d'una casa del Carrer Merla de VDX.

diumenge, 25 de gener de 2015

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure la nova passarel·la  sobre la Riera de Nonell en el Carrer Pardal
 de VDX.

dissabte, 24 de gener de 2015

XERRADA SOBRE LA MIRIAM CRISTIANA; ARRIBADA I EXTENSIÓ PER LA PENÍNSULA IBÈRICA A CÀRREC D'ANNA SALA MARCH


La xerrada, que va comptar amb una vintena d'assistents, va començar amb una exposició de 4 apartats molt significatius:

1.- Situació de la Península a l'arribada del cristianisme; la suma de creences. 900 anys de cristianisme sense imatges. Per què?. 

2.- Arribada de les 1eres imatges; per on arriben? Com ? Principals tipus que ens donen pistes de procedències. Algun grup concret: les verges Negres. 

3.- Característiques de les primeres imatges. Característiques físiques. Característiques de llegendes. Algun grup concret: les verges negres. 

4.- Els objectes que porten; simbologia possible.

http://www.deigenitrix.net/maria/virgenes.php?pag=home&subpag=intro0
 

Com ha viscut l’Anna Sala la xerrada

Fa 30 anys que em dedico a estudiar i conèixer tot el referent a aquest tema. Ho faig de manera amateur, però 30 anys és molt de temps i alguna saviesa en el tema he aconseguit. Tot i així, mai no havia fet una xerrada parlant-ne; res més enllà de torturar, quan tornava d’algun “viatget” de cerca d’imatges, algun familiar o conegut.

Bé, doncs he de dir que la impressió no va poder ser més bona. A mi, el tema m’apassiona i, tot i que sóc llicenciada en història, també sóc conscient que un “focus” tan específic podia no ser d’interès. Però sí, vaig tenir la percepció que l’audiència passava de l’expectació a l’interès bastant ràpidament. I, fins i tot, puc dir que les mirades em van suggerir que passaven de l’interès a gaudir la temàtica. Potser sóc massa optimista, però ho explico tal com ho vaig sentir.

Inicialment, en parlar simplement del context, de la Hispania romana i de l’època del cristianisme sense imatges, jo mateixa em sentia una mica monòtona i poc empàtica per enganxar l’audiència. Tanmateix,crec, que en entrar al 2n punt, quan ja apareixien les imatges en la cronologia de la història, el meu propi entusiasme em va fer canviar el to. 

Quan parlava de per on van arribar, de quan, de les tipologies i/o les característiques, tenia la impressió que les mirades buscaven respostes a les preguntes que el tema planteja, que els interessava la següent conclusió i que es mantenien als seus seients perquè els agradava la xerrada.

Segurament, a pesar del “focus molt específic” com deia abans, el tema, en el nostre entorn cultural, té una presència tan extensa  que és quasi bé impossible que les persones, siguin creients o no, no hi estiguin interessades. 

M’hi vaig sentir bé. Una persona, en sortir, em va comentar: “a partir d’ara em miraré les imatges romàniques de la mare de Déu d’una altra manera!”. Fantàstic, això segur que significa que el tema es va incorporar a l’audiència com a bagatge personal.  

Anna Sala

dimarts, 20 de gener de 2015

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquesta pared mitjanera aplacada amb peçes de ceràmica i de diferents formes en una casa del Barri del regadiu de VDX.

dilluns, 19 de gener de 2015

SORPRÈN I NO SORPRÈN

 


Veure aquest "espiell" tant original en una porta d'entrada en el Carrer Calandria de VDX.

diumenge, 18 de gener de 2015

dilluns, 12 de gener de 2015

GALERIA DE PENELLS D'ALTRES LLOCS


Carabel·la (Ajuntament de Perpinyà)


Drac (Tallin, Estonia)


Gall (Vilassar de Dalt)

diumenge, 11 de gener de 2015

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquesta creu de tipus grec (segons les terminacions del braços), a la taulada d'una casa del Passeig Eucaliptus de VDX.

dilluns, 5 de gener de 2015

SORPRÈN I NO SORPRÈN CICLE DE NADAL


El Rei Melcior amb barba de fa un mileni


El Rei Baltasar, mama, quina por


Els tres Reis, Gaspar i Melcior amb problemes amb les seves barbes.

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest Biscuter, aparcat al Carrer Sant Albert de VDX.

divendres, 2 de gener de 2015

RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX

Víctor Clemente Mellado, un senyor de Valldoreix

L'empresari tèxtil i urbanístic Joan Borràs i Puig (1863-Valldoreix, 1927) havia comprat la finca de Can Llunell, un dels masos més importants de Valldoreix i de l'antic municipi de Canals.

Amb l'arribada del ferrocarril elèctric a Sant Cugat l'any 1917, va veure la possibilitat de desenvolupar urbanísticament Valldoreix. Va fundar i presidir l’empresa Urbanizaciones, S.A. l'any 1918. Els seus fills continuaren la urbanització Borràs després de 1927 i impulsaren la urbanització Mira-sol de Valldoreix, un cop finalitzada la Guerra Civil. La masia la reformà amb la construcció d'un nou edifici adossat encarregat a l'arquitecte Lluís Corratgé i Torrent.

Per tal de facilitar la venda de terrenys i la urbanització, la família Borràs intentà dotar de serveis la zona de Can Llunell. Portà aigua corrent des de la Mina Berta i creà una zona d'esbarjo al costat de la masia, amb el Casino i una pista de tennis. A prop, a la Gran Via Jardí, avui carrer de l'Alcalde Escayola, inauguraren l'any 1928 la primera botiga de Valldoreix, gestionada per l'empresa Catalunya Llaminera. Durant els anys trenta la botiga anà canviant de botiguers, i després de la guerra tampoc durava temps cap botiguer.

L'any 1945, Manel Borràs, propietari de l'establiment oferí a Víctor Clemente Mellado la possibilitat de fer-se càrrec de la botiga. El Sr. Clemente s'havia instal·lat a Valldoreix l'any 1940, a unes dependències de la botiga Casa Mellado, propietat del seu oncle Florencio Mellado Ibar.


Amb el temps el Sr. Clemente comprà la botiga i amb l'ajut de tota la família, en especial de la seva esposa, la Sra. Feli, la va anar ampliant amb altres comerços. A un costat de la botiga obrí un bar-restaurant i a l'altra banda una peixateria i una carnisseria. Amb els anys, la botiga la regentà el seu fill Víctor i el restaurant la seva filla Cristina. L'any 1953 instal·là a l'altra banda del passeig del Nard una bolera americana amb sis pistes de joc. La botiga encara funciona, regentat ara per la família De Miguel i és el comerç en funcionament més antic de Valldoreix.

El Sr. Víctor Clemente Mellado (Casetas. Saragossa,1911-Valldoreix, 1987) va ser una de les persones més importants de la societat valldoreixenca dels anys 50 a 80. Va ser Vocal de l'Associació de Propietaris de Valldoreix i delegat al Barri de l'Assumpció. En la implantació i desenvolupament de Creu Roja Valldoreix va jugar un paper cabdal al costat del Sr. Josep Mª Martí Gras. Ja des del mateix 1963, any de creació de Creu Roja Valldoreix va ser Cap de la Brigada de Socors de Creu Roja Valldoreix. 
 L'any 1980 va ser nomenat President de la Creu Roja Valldoreix, càrrec que ocupà fins al 1981. Per la seva dedicació va ser Condecorat amb la medalla Henry Dunant i la d’argent de Creu Roja. També va ser temptat a ocupar l'alcaldia de Valldoreix, proposta que rebutjà, preferint treballar per Valldoreix desde les seves responsabilitats a la Brigada.

Juanjo Cortés