VISITA A LA COL·LECIÓ DE CERÀMICA PRE-INDUSTRIAL D'ALFONS ROMERO A VALLDOREIX

Alfons Romero i Vidal, doctor en biologia, ha reunit, des dels anys setanta fins l’actualitat, una col·lecció específica de tenalles de terrissa i altres atuells de terrisseria que sumen més de dues mil peces. La ceràmica, actualment vehicle d’expressió artística, s’ha convertit en el seu objectiu d’estudi des de tots els punts de vista possibles.

Ha investigat cadascuna de les peces, descrit, fotografiat, catalogat i en fa difusió escrivint llibres que són un referent pels amants d’un dels oficis artístics més antic i més extensament practicat arreu del món. Ha adaptat l’espai de casa seva a Sant Cugat per encabir-les i les ha instal·lat com un petit museu de manera que en ressaltin les peculiaritats de cada peça, arreplegant la uniformitat  d’un conjunt amb distintius semblants o distingint els trets propis d’una zona geogràfica.

Les mostra als amics, a grups interessats per la col·lecció a qui dona tota mena d’informació sobre els seus orígens, la datació, funció, les característiques tècniques, els aspectes formals i estilístics o la simbologia dels elements decoratius que ajuden a contextualitzar la ceràmica com un producte amb base cultural, social o econòmica. La darrera setmana, un grup, organitzat per AVVCELM, varem fer un recorregut per aquest espai tan singular atents a la reconstrucció del clima cultural que impregna el món de la ceràmica.

L’ interès principal de la col·lecció és el contingut de peces representatives de diferents períodes entre les que podem moure’ns i observar l’exquisida creativitat humana en algunes obres singulars i estètiques i també conèixer la història a través de més de set segles de ceràmica. Procedeixen de totes les regions amb centres de producció importants i han estat realitzades amb procediments artesanals, excloses les peces seriades de fabricació industrial.

Foto de l'Adolf Priante

L’entusiasme i rigor de les explicacions d’Alfons Romero ens fa valorar la realització d’un objecte senzill, fet amb un material tan comú com és l’argila i la gran habilitat dels ceramistes per aconseguir integrar l’estètica a la funció. El pensador i crític d’art anglès Herbert Read deia que la creativitat d’un poble, la seva delicadesa i sensibilitat, es pot avaluar clarament a través de la seva ceràmica.

IMMA PUEYO
Historiadora i crítica d’art

Afegito: Resum copiat de la visita de fa 13 anys.

LA BELLESA EN L’OBRA D’ANTONI GAUDÍ

  

El passat dia17 d'abril va tenir lloc a la Sala de Cultura de Valldoreix la xerrada sobre la bellesa en l'obre d'Antoni Gaudi i va ser a càrrec de la Dra. Rosa Ribas

Doctora en Història, Art o arqueología cristiana
Professora de la Facultat Antoni Gaudí.

Resum:

L’any 2026 es commemora la figura d’Antoni Gaudí i Cornet

Gaudí International Congress 2026
Un congrés científic i disciplinar amb l’objectiu de recollir treballs de recerca objectiva, no interpretativa, de màxim nivell, com a noves aportacions al coneixement de Gaudí, amb la voluntat de cobrir la mancança existent en aquest àmbit. Es celebrarà a la Pedrera, al mes de juny de 2026
La recerca de la bellesa ha estat una constant en els artistes de tots els temps. En el recorregut de l’obra d’Antoni Gaudí podem observar que, a part de les solucions i les innovacions tècniques emprades per l’arquitecte, la recerca de la bellesa va ser un element fonamental en tota la seva obra ja des dels seus inicis fins a la seva obra magna, la basílica de la Sagrada Família.

ONCOLOGIA INTEGRATIVA

L'oncologia integrativa és un enfocament que combina la medicina convencional (tractament tradicional del càncer) amb teràpies complementàries i basades en evidència per tractar el pacient de forma holística, abordant les necessitats físiques i emocionals. El seu objectiu és millorar la qualitat de vida del pacient durant el procés del tractament, incloent-hi aspectes com ara la reducció del dolor, el maneig de l'estrès, el benestar emocional i l'estil de vida.

Conferenciants: Dra. Consuelo San Gabriel i el Dr. Pere Gascon

Com ho ha viscut el Dr. Ramon Bofill i Brosa

Aquest darrer divendres 23 de gener a dos quarts de vuit de la tarda a la sala del Casal de cultura de Valldoreix vàrem tenir el plaer d’escoltar dos convidats un cop més de la mà d’en Josep Mª Fe com amfitrió. Es tractaven de dues personalitats: una doctora en farmàcia, Consuelo San Gabriel i un doctor en medicina Pere Gascon ambdós experts amb l'oncologia interactiva, però no vull allargar-me en descriure l’imponent currículum de tots dos i tractaré de referir-me als principals punts de la ponència. Va començar la doctora fent una descripció breu sobre la progressiva prevalença del càncer en la nostra societat com a causa de mort, encara superada per les afeccions d’origen cardiovascular, però que no obstant es troben en clar augment amb relació a aquestes últimes. Seguidament, va continuar amb una descripció dels aspectes més complexos de la naturalesa cel·lular i del desenvolupament de cada un dels processos tumorals en les diferents espècies animals. Cal destacar que de manera molt respectuosa i sense distorsionar el curs de les paraules de la doctora, tot al contrari, el Dr. Gascon va anar afegint comentaris sorgits de la seva pròpia pràctica mèdica en el transcurs dels anys a Europa i USA, que de manera molt sinèrgica van anar complementant el punt de vista de la doctora. Tampoc em voldria allargar en fer una descripció detallada de tota la sessió i més aviat centrar-me en un concepte que tots dos ponents van descriure com l'“oncologia interactiva”, un nou concepte més holístic (més ample i global ) sobre el tractament i prevenció de les malalties oncològiques. Donant per bons aquells punts de vista que consideren importants les interaccions que té el medi en termes d'antecedents de tota mena de traumes, també psicològics per exemple: relacions tòxiques en el treball, qualsevol de les possibles interferències sobre el sistema nerviós i que al mateix temps aquest sistema nerviós pot condicionar l’aparició i evolució del procés neoplàsic. Una qüestió que també va despertar un gran interès va ser la posició a favor de la utilització d’algunes terapèutiques basades en l’ús de plantes vegetals o fongs de les que ja tenim evidència científica de la seva eficàcia en el tractament d’aquests processos. Aquest últim punt considerat especialment polèmic per què poden contravenir els interessos de la pròpia indústria farmacèutica.

Dr. Ramon Bofill i Brosa

CAVALCADA REIS A VALLDOREIX 2026 SECTOR CA N'ENRIC

 

L'any 2026 els veïns del barri de Ca N’Enric la Miranda vam tornar a col·laborar amb els reis Mags i els seus patges.

Hem participat amb la carrossa l'Estrella a la cavalcada de Valldoreix amb una participació més nombrosa que l'any anterior. Els carrers s'han omplert de colors, de somriures i d'emoció, creant una atmosfera màgica que ha fet que tots, grans i petits, visquéssim una nit inoblidable.

VISITA A LES MAQUETES DE TREN A VALLDOREIX

El passat dissabte a la tarda, en Joan Guàrdia ens va obrir amablement les portes de casa seva. Famílies i infants vam poder gaudir dels circuits de trens i d’una màquina de vapor amb el seu tender. Li volem expressar el nostre sincer agraïment per la seva generositat.

Petit retorn sobre la passejada per la riera de Vallvidrera del 14-06-2025. Comentaris sobre el pla de conca.

  

1- Pantà de Vallvidrera.
Iniciem visita al pantà de Vallvidrera on observem diverses persones banyant els seus gossos;
constatem la manca d’informació a la ciutadania sobre les activitats permeses i no permeses al
Parc (cartells informatius i vigilància agents rurals o agents cívics)
Es comenta l’estat inadequat de l’esplanada darrera la cua del pantà, davant les cases existents
(exemple d’anomalia no resolta pel Consorci al llarg de molts anys). Per contra, al marge
esquerre s’hi ha consolidat una petita bassa com a refugi de biodiversitat amb un bon cartell
informatiu.
Des d’aquest punt es pot observar quea riera de Vallvidrera comença al sud del turó de can
Castellví, a la cota 426 m s.n.m. segueix pel Sot de la Cua del Bacallà, per girar cap can Llevallol (cota 300 m s.n.m.), fins entrar al pantà de Vallvidrera, i inclou les fonts de Mas Sauró, de Can Llevallol, de l’Espinagosa i dels Pins.
Es posa de manifest que les actuacions proposades pels projectes mai tenen en compte el
veritable inici de la riera (que no és a partir del mur de l’embassament). S’ignora que la riera té
un llarg recorregut provinent del Sot de la Cua del Bacallà i que, en conseqüència, el seu 8-la fins al pantà per garantir el curs dels tres torrents que hi conflueixen (a més de la Cua del Bacallà, el de la font de l’Espinagosa i el de la font del mas Sauró).
- Respecte l’actuació aigües avall del pantà per ampliar el marge dret de la riera a la zona
canalitzada pel camí del pantà fins l’entrada de la mina Grott, s’alerta de l’impacte que
l’actuació pot tenir sobre el bosc de ribera i els possibles efectes de les crescudes de cabal, cada vegada més freqüents (en aquest punt de la riera, és probable que en poc temps les inundacions acabin arrossegant les obres dutes a terme).
2- Inici canalització de la riera (túnel).
Visitem la confluència dels torrents de la Budellera i del procedent del pantà on s’inicia el túnel
sota el qual flueix la riera fins a la sortida, a prop de l’estació de les Planes dels FGC (Edifici de
l’Elèctric)
3- Final canalització de la riera (túnel).
A l’espai proper a la sortida del túnel sota l’edifici de l’Elèctric, on hi ha ubicats els berenadors,
hi ha previstes actuacions per part de l’Ajuntament de BCN per reduir l’espai destinat a
aparcament de vehicles (no les valorem per manca d’informació, ja que cal revisar el doc amb
el detall dels projectes).
4- EDAR de Les Planes.
A l’EDAR de Vallvidrera, a les Planes, on el projecte no preveu fer-hi actuacions, es fa èmfasi
en dues consideracions:
- Cal un control hidrològic i avaluar la capacitat de tractament. L’augment de població servida i
la sobreocupació de les cases poden ser al darrera dels episodis d’abocaments incontrolats
denunciats per la PCDC, sense cap conseqüència.
- Cal monitoritzar i disposar de sèries fiables de la qualitat de l’aigua abocada a la sortida donat
que l’EDAR aporta el flux de cabal més important (llevat dels episodis de pluja) i permanent de
la riera.
Es recorda la inacció del Consorci i les administracions respecte urbanitzacions il·legals com
Mas Fortuny i els seus sistemes d’evacuació d’aigües residuals en plena RNP a la capçalera del
Torrent de les Tres Serres. El projecte del Consorci ni tant sols ho esmenta.
5- Per sota de l’EDAR.
A partir de la sortida de l’EDAR, la riera resta encaixonada per les infraestructures i habitatges
fins a l’alçada de Can Borrull; hi observem la manca de disciplina urbanística. Amb tot, en un
revolt amb una mica més profunditat d’aigua, Dolors Vinyoles hi identifica una nombrosa
població de barb cua-roig (Barbus haasi) amb exemplars adults.
Més endavant, el llit de la riera està sec i presenta una circulació subterrània. Antonio Gómez
Bolea ens fa observar una espècie de briòfit aerohigròfil (Cryphacea heteromalla) bona
indicadora d’humitat atmosfèrica.
6- Salt d’aigua sota Can Busquets.
Arribem al salt d’aigua sota Can Busquets on tornem a trobar un grup de persones banyant-se al gorg malgrat l’escàs cabal circulant per la riera, exemple reiterat de les activitats amb impacte
que per manca de cap tipus de control s’hi duen a terme; amb tot Antoni Gómez Bolea identifica
exemplars de briòfits (l'alga vermella bentònica Hildenbrandia rivularis) indicadors de bona
qualitat d’aigua. No obstant, hi trobem a faltar els peixos (barb cua-roig), fet que pot tenir a
veure amb l’impacte dels banyistes sobre l’hàbitat i el substrat (imprescindibles per mantenir la
comunitat d’invertebrats que serveix de sustent als peixos).
En arribar a la confluència amb el torrent de les Tres Serres, pràcticament sense cabal, intentem dissuadir uns “il·luminats” que proveïts d’eines estan plantant herbes que qualifiquen de remeieres; costa fer-los entendre que al parc no s’hi poden fer les activitats que “ens doni la
gana”.
Alhora veiem marques reiterades de roderes de bicicleta que han travessat i circulat per la llera
de la riera, fets que indiquen l’impacte molt insuficient de les activitats d’informació,
sensibilització i sanció per evitar aquestes activitats que malmeten el parc. Una vegada més,
constatem la manca d’informació a la ciutadania sobre les activitats que són permeses i no
permeses al Parc (cartells informatius i vigilància agents rurals o agents cívics).
7- Tram fins Can Madolell-Can Campreciós.
A partir d’aquí baixem pel corriol en direcció a la zona amb cases de la Sibèria i de la Rierada en un entorn extens amb bona conservació de la vegetació de ribera i amb indicadors de millora de la qualitat de l’aigua com ho posen de manifest els estudis fets. No obstant això, es comenta que de fa un temps no s’hi veuen peixos (barb cua-roig), fet que coincideix amb l’afluència de gent que porta a banyar els gossos a la riera.
8- Carrer de la Sibèria - Can Castellví - la Rierada.
Arribem acalorats a la zona de la Sibèria on hi observem una qualitat de l’aigua més dubtosa
potser per la presència d’habitatges a tocar de la llera; qualitat que millora en el tram fins a la
Rierada molt ben conservat.
Insistim en la manca de coherència del Consorci i ajuntaments com el de Molins de Rei que
aproven actuacions puntuals en diferents trams de la riera, aigües avall de la Rierada, sense visió de conca i sense haver completat les prioritats que ha d’establir el pla de conca.
9- Conclusions.
-Hi ha una plena coincidència en què l’actuació prioritària que haurien de garantir les
administracions és la circulació de l’aigua no contemplada en les actuacions del projecte del
Consorci. La identificació d’extraccions no autoritzades iniciada per l’ajuntament de Molins i el
Consorci no s’ha vist acompanyada d’una ferma actuació de tancament, ans al contrari, s’han
legalitzat o s’han multat simbòlicament per part de l’ACA. Hi ha una opinió comuna per a què en
època de sequera (cada vegada es preveuen més recurrents) s’estableixi un protocol per restringir les captacions existents (agricultura, usos domèstics, piscines).
-Es posa a debat el projecte del Consorci per derivar aigua residual de la Floresta i tractar-la per
mitjà d’un sistema de depuració natural en llacunatge amb hidròfits a la zona de Can Salat amb
la finalitat d’incrementar cabal en els trams inferiors de la riera. L’objectiu de l’actuació es
considera encertat, però prèviament cal justificar millor l’adeqüitat i la prioritat d’aquesta
actuació a l’hora de garantir una qualitat dels paràmetres fisicoquímics i, especialment, de
qualitat biològica-ecològica.
-Alhora es comenta que cal destriar amb més precisió les actuacions previstes per eliminar
estructures existents perquè en algun cas (petites rescloses) poden ser afavoridores de refugi de peixos i d’altres espècies. Amb tot, s’expresa confiança en la proposta d’escala de peixos al salt d’aigua (el projecte està supervisat per Marc Ordeix de la UB).
-Al llarg de tot el recorregut s’han pogut constatar actuacions i comportaments que van en contra dels objectius i de la normativa del parc. Malgrat que alguns d’aquests espais són dels més freqüentats i que algunes de les activitats observades es produeixen de manera reiterada, no hi ha personal del parc ni dels ajuntaments sobre el terreny, sigui per informar o amb capacitat sancionadora.
-En el document projectes a desenvolupar amb finançament addicional 2025-2026, caldria
cercar un nou equilibri entre les propostes centrades en plans, programes, campanyes,
coordinació i similars i les que comporten actuar sobre el terreny. L’objectiu no és fer més plans
sinó canviar la realitat. Els recursos destinats a plans i similars han de tenir una proporció molt
menor a la proposada i dedicar més recursos a actuacions concretes sobre el terreny.
-Es troba a faltar un programa coherent de seguiment dels paràmetres ecològics del parc i, també,de l’efectivitat, al llarg del temps, de les actuacions dutes a terme sobre el terreny. L’estat de la riera de Vallvidrera en seria un bon exemple.
-S’ha de garantir el manteniment a mig o llarg termini de les actuacions proposades, de manera
que algunes d’aquestes caldria que es tinguessin en compte en el pressupost habitual del parc
durant un cert nombre d’anys per evitar fer despeses inútils.
10- Com a punt final.
-Es comenten els projectes de l’ajuntament de Molins d´ampliar la urbanització de la Sibèria i de
la Rierada. El projecte del Consorci no hi preveu cap actuació tot i fer esment de l’anomalia de la manca de continuïtat de la RNP de la Rierada per poder justificar la qualificació de l’espai com urbanitzable. Tampoc contempla cap actuació per evitar els impactes presents i futurs que
ocasionen aquests habitatges en el fràgil ecosistema de la riera que es declara voler restaurar i
recuperar.

Retornem als llocs d’inici de la caminada i donem per acabada la passejada.

Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola (PCDC).

VISITA AL TALLER DE VITRALLS DE MICHAEL RUST A VALLDOREIX

Visita al taller de vitralls del Michael Rust a Valldoreix

Vitraller

Michael Rust, te 65 anys i va néixer a Alemanya. Es artista i artesà. Els materials habituals amb els quals treballa són el vidre i els metalls, que tenen en comú el seu origen en el foc, i on hi ha foc hi ha llum.
El taller de Valldoreix es dedica a l’elaboració de pantalles de vidre emplomat per a il·luminació, vidrieres per a finestres i portes, miralls decorats i caixes de vidre, espelmatoris i vitralls.

DIA DE L'ARBRE 2025 A VALLDOREIX AMB UNA PLANTADA D'UN XIPRER I PLANTES AROMÀTIQUES

El diumenge dia 23 de març de 2025, als jardins de la Pl. de l'Estació s'ha celebrat la Festa de l'Arbre, amb la plantada d'un xiprer i plantes aromàtiques organitzada pel Veïnat Progressista i amb el suport de l'EMD

La Festa de l’Arbre de Valldoreix 2025, enguany ha arribat als 76 anys de la seva creació (1949) recordant l’impulsor de la iniciativa, el mestre Perbellini.   

 

https://youtube.com/shorts/49wptTBmFw4?feature=share

CAVALCADA REIS A VALLDOREIX 2025 SECTOR CA N'ENRIC

 

L'any 2025 els veïns del barri de Ca N’Enric la Miranda vam tornar a col·laborar amb els reis Mags i els seus patges.

Aquest any, participar a la carrossa dels Reis Mags a Valldoreix ha estat una experiència increïble, amb una participació més nombrosa i il·lusionada que mai. Els carrers s'han omplert de colors, de somriures i d'emoció, creant una atmosfera màgica que ha fet que tots, grans i petits, visquéssim una nit inoblidable.

La resposta de la comunitat ha estat espectacular: molts veïns, famílies i nens han format part, fent que la desfilada fos més especial que mai. Cada any, la nostra festa es fa més gran i, gràcies a la col·laboració de tothom, hem aconseguit que la il·lusió dels Reis Mags arribi amb més força que mai a cada racó de Valldoreix.

Volem agrair a tots els que han participat, però també volem fer una crida a tots aquells que, per qualsevol motiu, no han pogut estar amb nosaltres aquest any. El pròxim gener, us convidem a sumar-vos a la màgia de la Cavalcada i a viure de primera mà l'experiència de formar part d'aquesta gran festa.

No falteu l'any vinent, perquè la màgia dels Reis Mag.

Roser Santonja.

HALLOWENN SECTOR CAN N'ENRIC

 

 Hallowenn de Ca N' Enric la Miranda, Sector Ca N'Enric

 

Un any més s'ha organitzat la celebració de la nit del Halloween amb els veïns que han posat l'enginy terrorífic pels més petits i s'han repartit caramels a dojo.

VISITA GUIADA A LES CAVES LLOPART

Vàrem fer un recorregut per la història de Llopart des dels inicis fins avui. Conèixer el cicle vegetatiu de la vinya i la nostra agricultura ecològica davant d'una immillorable panoràmica del Penedès i de les muntanyes de Montserrat.

Les Vinyes:

Vinya del Ticu (plantada l’any 1935), varietat Montònega. És l’adaptació fenotípica de la varietat Parellada als terrenys de muntanya. Es el raïm més delicat, requerint una acurada feina de poda en verd i de gestió vegetativa. A Les Flandes, per les seves peculiars condicions, es fa possible obtenir-ne vins amb un gran potencial d’envelliment i amb una finesa excepcional.

Vinya del Pere de can Ros (Xarel·lo plantada l’any 1934 – Macabeu plantada l’any 1956), varietat Xarel·lo. És la vinya amb menys producció, i proporciona raïms amb elevats nivells de sucres i d’acidesa. Aporta perfils minerals i una insòlita salinitat al vi. És l’estructura del cupatge.

Vinya de l’Isidoro (plantada l’any 1981), varietat Macabeu. Origina aromes subtils i elegants, un persistent equilibri gustatiu i un envelliment molt estable. És el principal responsable del complex ventall de matisos sensitius de l’escumós Original.

 
Seguidament vam continuar la visita per les instal·lacions on elaborem els vins i escumosos, finalitzant amb una degustació de 2 escumosos Reserva i un Reserva 5 anys acompanyats d'un lleuger aperitiu de gastronomia local (formatge d'ovella, fuet i pernil ibèric).

175 ANYS DEL FERROCARRIL A CATALUNYA

 

Des de sempre, els nostres intercanvis comercials i conquestes territorials  s’han fer per mar, pel Mediterrani, per on ens hi hem mogut a plaer amb vaixells propis de tota mena. Era un mar fet a la nostra mida.

La caiguda de Constantinopla  i l’obertura alternativa a Orient via  Atlàntica  ens ho capgira tot. Ara el nostre mercat s’ha desplaçat molt, cap a les colònies Americanes de la corona Castellana. El mar s’ha fer més gran, més desconegut i intractable, però seguirà sent la via de comunicació de la nostra economia .  Ens hi adaptarem amb certa facilitat amb mercants de mar obert que hem aprés a fer amb base a la nostra experiència mediterrània de temps passats.

La guerra amb Anglaterra, la invasió Francesa i la conseqüent pèrdua de bona part del mercat colonial de finals del XVIII i començament del XIX és un sotrac molt difícil de superar. Ara l’escenari és l’interior de la península Ibèrica. Tot està per fer. No hi ha mercat interior, ni camins per anar-hi.

En aquesta conferència varem repassar els 50 primers anys per comunicar-nos per terra. Del vaixell al ferrocarril. Repassarem l’ingent esforç financer i humà per fer aquest canvi, amb els seus encerts i els seus múltiples errors.

AVG

VALLDOREIX SOSTRE DEL MÒN PER UN DIA

“Everest-82, Aresta Oest. Catalunya al sostre del món”

 

 

 

 

 

 

 

 Sinopsi del film:

En el 40è aniversari de la 1a expedició catalana a l’Everest per l’aresta Oest, la Filmoteca de Catalunya va digitalitzat el film original de 16 mm en alta definició. 

Després de 40 anys aquesta pel·lícula és històrica. El realitzador és Jordi pons i les imatges són del mateix Jordi Pons, Jaume Altadill i Oscar Cadiach. El guió és de Lluís Belvis i la veu en off és d’Ernest Serrahima. També compta amb la col·laboració especial de Lluís Llach

Van assistir en Jordi Pons, Narcís Serrat i el Dr. Manel Mateu

En aquesta expedició vam intentar la llarga i difícil aresta Oest, fins llavors només escalada en la seva totalitat en una ocasió. Però les condicions adverses ens van fer abandonar l’intent a 350 m del cim.

Va presentar l’acte el Jaume Altadill, membre de l’expedició.

Després es va fer un col·loqui amb el públic assistent que omplia tota la sala de plens.

CAVALCADA REIS A VALLDOREIX 2024 SECTOR CA N'ENRIC

 

Aquest 2024 els del barri de Ca N’Enric la Miranda vam tornar a ajudar als reis Mags. Son les majestats que ens agraden.
Aquest any la nit va brillar. Auguraven pluja i tots anàvem nerviosos: “beneïda pluja, però just aquesta nit”, “ostres les decoracions no aguantaran un ruixat”, “ei, sortim, sortim igualment i celebrem els reis i la pluja!”

A l’últim moment les autoritats ens van dir “farem la cavalcada” i ens va faltar temps! Les criatures eren un farcellet exultant de nervis i emoció. Una cridava “no m’ho crec que seré ajudant dels reis, encara no m’ho crec!”.  Vam anar cap al punt de sortida, l’estació de Valldoreix,  i allà vam ser els adults qui vam flipar, quin munt de carrosses i amb quin encant les havien vestit.

L’ambient era de pura alegria. Però el plat fort encara estava per arribar: vam estar rodejats de gent des de l’inici fins al final del trajecte. Quina glòria! Tanta gent i tan gaudi, va fer que quedés lluny el record de l’any passat, on durant molts trams de la cavalcada només podíem tirar caramels als arbres ja que estàvem sols com els mussols. Aquest any el poble es bolcar i va ser sensacional, meravellós. Tan meravellós que en arribar a l’alçada de l’església ja no teníem caramels.

Roser Santonja