Iniciem visita al pantà de Vallvidrera on observem diverses persones banyant els seus gossos;
constatem la manca d’informació a la ciutadania sobre les activitats permeses i no permeses al
Parc (cartells informatius i vigilància agents rurals o agents cívics)
Es comenta l’estat inadequat de l’esplanada darrera la cua del pantà, davant les cases existents
(exemple d’anomalia no resolta pel Consorci al llarg de molts anys). Per contra, al marge
esquerre s’hi ha consolidat una petita bassa com a refugi de biodiversitat amb un bon cartell
informatiu.
Des d’aquest punt es pot observar quea riera de Vallvidrera comença al sud del turó de can
Castellví, a la cota 426 m s.n.m. segueix pel Sot de la Cua del Bacallà, per girar cap can Llevallol (cota 300 m s.n.m.), fins entrar al pantà de Vallvidrera, i inclou les fonts de Mas Sauró, de Can Llevallol, de l’Espinagosa i dels Pins.
Es posa de manifest que les actuacions proposades pels projectes mai tenen en compte el
veritable inici de la riera (que no és a partir del mur de l’embassament). S’ignora que la riera té
un llarg recorregut provinent del Sot de la Cua del Bacallà i que, en conseqüència, el seu 8-la fins al pantà per garantir el curs dels tres torrents que hi conflueixen (a més de la Cua del Bacallà, el de la font de l’Espinagosa i el de la font del mas Sauró).
- Respecte l’actuació aigües avall del pantà per ampliar el marge dret de la riera a la zona
canalitzada pel camí del pantà fins l’entrada de la mina Grott, s’alerta de l’impacte que
l’actuació pot tenir sobre el bosc de ribera i els possibles efectes de les crescudes de cabal, cada vegada més freqüents (en aquest punt de la riera, és probable que en poc temps les inundacions acabin arrossegant les obres dutes a terme).
2- Inici canalització de la riera (túnel).
Visitem la confluència dels torrents de la Budellera i del procedent del pantà on s’inicia el túnel
sota el qual flueix la riera fins a la sortida, a prop de l’estació de les Planes dels FGC (Edifici de
l’Elèctric)
3- Final canalització de la riera (túnel).
A l’espai proper a la sortida del túnel sota l’edifici de l’Elèctric, on hi ha ubicats els berenadors,
hi ha previstes actuacions per part de l’Ajuntament de BCN per reduir l’espai destinat a
aparcament de vehicles (no les valorem per manca d’informació, ja que cal revisar el doc amb
el detall dels projectes).
4- EDAR de Les Planes.
A l’EDAR de Vallvidrera, a les Planes, on el projecte no preveu fer-hi actuacions, es fa èmfasi
en dues consideracions:
- Cal un control hidrològic i avaluar la capacitat de tractament. L’augment de població servida i
la sobreocupació de les cases poden ser al darrera dels episodis d’abocaments incontrolats
denunciats per la PCDC, sense cap conseqüència.
- Cal monitoritzar i disposar de sèries fiables de la qualitat de l’aigua abocada a la sortida donat
que l’EDAR aporta el flux de cabal més important (llevat dels episodis de pluja) i permanent de
la riera.
Es recorda la inacció del Consorci i les administracions respecte urbanitzacions il·legals com
Mas Fortuny i els seus sistemes d’evacuació d’aigües residuals en plena RNP a la capçalera del
Torrent de les Tres Serres. El projecte del Consorci ni tant sols ho esmenta.
5- Per sota de l’EDAR.
A partir de la sortida de l’EDAR, la riera resta encaixonada per les infraestructures i habitatges
fins a l’alçada de Can Borrull; hi observem la manca de disciplina urbanística. Amb tot, en un
revolt amb una mica més profunditat d’aigua, Dolors Vinyoles hi identifica una nombrosa
població de barb cua-roig (Barbus haasi) amb exemplars adults.
Més endavant, el llit de la riera està sec i presenta una circulació subterrània. Antonio Gómez
Bolea ens fa observar una espècie de briòfit aerohigròfil (Cryphacea heteromalla) bona
indicadora d’humitat atmosfèrica.
6- Salt d’aigua sota Can Busquets.
Arribem al salt d’aigua sota Can Busquets on tornem a trobar un grup de persones banyant-se al gorg malgrat l’escàs cabal circulant per la riera, exemple reiterat de les activitats amb impacte
que per manca de cap tipus de control s’hi duen a terme; amb tot Antoni Gómez Bolea identifica
exemplars de briòfits (l'alga vermella bentònica Hildenbrandia rivularis) indicadors de bona
qualitat d’aigua. No obstant, hi trobem a faltar els peixos (barb cua-roig), fet que pot tenir a
veure amb l’impacte dels banyistes sobre l’hàbitat i el substrat (imprescindibles per mantenir la
comunitat d’invertebrats que serveix de sustent als peixos).
En arribar a la confluència amb el torrent de les Tres Serres, pràcticament sense cabal, intentem dissuadir uns “il·luminats” que proveïts d’eines estan plantant herbes que qualifiquen de remeieres; costa fer-los entendre que al parc no s’hi poden fer les activitats que “ens doni la
gana”.
Alhora veiem marques reiterades de roderes de bicicleta que han travessat i circulat per la llera
de la riera, fets que indiquen l’impacte molt insuficient de les activitats d’informació,
sensibilització i sanció per evitar aquestes activitats que malmeten el parc. Una vegada més,
constatem la manca d’informació a la ciutadania sobre les activitats que són permeses i no
permeses al Parc (cartells informatius i vigilància agents rurals o agents cívics).
7- Tram fins Can Madolell-Can Campreciós.
A partir d’aquí baixem pel corriol en direcció a la zona amb cases de la Sibèria i de la Rierada en un entorn extens amb bona conservació de la vegetació de ribera i amb indicadors de millora de la qualitat de l’aigua com ho posen de manifest els estudis fets. No obstant això, es comenta que de fa un temps no s’hi veuen peixos (barb cua-roig), fet que coincideix amb l’afluència de gent que porta a banyar els gossos a la riera.
8- Carrer de la Sibèria - Can Castellví - la Rierada.
Arribem acalorats a la zona de la Sibèria on hi observem una qualitat de l’aigua més dubtosa
potser per la presència d’habitatges a tocar de la llera; qualitat que millora en el tram fins a la
Rierada molt ben conservat.
Insistim en la manca de coherència del Consorci i ajuntaments com el de Molins de Rei que
aproven actuacions puntuals en diferents trams de la riera, aigües avall de la Rierada, sense visió de conca i sense haver completat les prioritats que ha d’establir el pla de conca.
9- Conclusions.
-Hi ha una plena coincidència en què l’actuació prioritària que haurien de garantir les
administracions és la circulació de l’aigua no contemplada en les actuacions del projecte del
Consorci. La identificació d’extraccions no autoritzades iniciada per l’ajuntament de Molins i el
Consorci no s’ha vist acompanyada d’una ferma actuació de tancament, ans al contrari, s’han
legalitzat o s’han multat simbòlicament per part de l’ACA. Hi ha una opinió comuna per a què en
època de sequera (cada vegada es preveuen més recurrents) s’estableixi un protocol per restringir les captacions existents (agricultura, usos domèstics, piscines).
-Es posa a debat el projecte del Consorci per derivar aigua residual de la Floresta i tractar-la per
mitjà d’un sistema de depuració natural en llacunatge amb hidròfits a la zona de Can Salat amb
la finalitat d’incrementar cabal en els trams inferiors de la riera. L’objectiu de l’actuació es
considera encertat, però prèviament cal justificar millor l’adeqüitat i la prioritat d’aquesta
actuació a l’hora de garantir una qualitat dels paràmetres fisicoquímics i, especialment, de
qualitat biològica-ecològica.
-Alhora es comenta que cal destriar amb més precisió les actuacions previstes per eliminar
estructures existents perquè en algun cas (petites rescloses) poden ser afavoridores de refugi de peixos i d’altres espècies. Amb tot, s’expresa confiança en la proposta d’escala de peixos al salt d’aigua (el projecte està supervisat per Marc Ordeix de la UB).
-Al llarg de tot el recorregut s’han pogut constatar actuacions i comportaments que van en contra dels objectius i de la normativa del parc. Malgrat que alguns d’aquests espais són dels més freqüentats i que algunes de les activitats observades es produeixen de manera reiterada, no hi ha personal del parc ni dels ajuntaments sobre el terreny, sigui per informar o amb capacitat sancionadora.
-En el document projectes a desenvolupar amb finançament addicional 2025-2026, caldria
cercar un nou equilibri entre les propostes centrades en plans, programes, campanyes,
coordinació i similars i les que comporten actuar sobre el terreny. L’objectiu no és fer més plans
sinó canviar la realitat. Els recursos destinats a plans i similars han de tenir una proporció molt
menor a la proposada i dedicar més recursos a actuacions concretes sobre el terreny.
-Es troba a faltar un programa coherent de seguiment dels paràmetres ecològics del parc i, també,de l’efectivitat, al llarg del temps, de les actuacions dutes a terme sobre el terreny. L’estat de la riera de Vallvidrera en seria un bon exemple.
-S’ha de garantir el manteniment a mig o llarg termini de les actuacions proposades, de manera
que algunes d’aquestes caldria que es tinguessin en compte en el pressupost habitual del parc
durant un cert nombre d’anys per evitar fer despeses inútils.
10- Com a punt final.
-Es comenten els projectes de l’ajuntament de Molins d´ampliar la urbanització de la Sibèria i de
la Rierada. El projecte del Consorci no hi preveu cap actuació tot i fer esment de l’anomalia de la manca de continuïtat de la RNP de la Rierada per poder justificar la qualificació de l’espai com urbanitzable. Tampoc contempla cap actuació per evitar els impactes presents i futurs que
ocasionen aquests habitatges en el fràgil ecosistema de la riera que es declara voler restaurar i
recuperar.
Retornem als llocs d’inici de la caminada i donem per acabada la passejada.
Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola (PCDC).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada