dijous, 30 de desembre del 2010

ELS MÉS VISTOS DEL MES DE DESEMBRE

Nº1

Veure aquesta imatge en el Passeig del Bosc de VDX que recorda els anys 60 quan anàvem de pícnic.

Nº2

Veure aquest mural ceràmic a la façana d'una casa del carrer Tossal de VDX.

Nº3



Veure la llista de necessitats de "El rebost de Déu" en el taulell d'anuncis de la parròquia de Sant Cebrià de VDX.

dimecres, 29 de desembre del 2010

diumenge, 26 de desembre del 2010

SORPRÈN I NO SORPRÈN CICLE DE NADAL


Veure com el Pare Nöel arriba tard a una casa del carrer Volcà de VDX el rellotge de sol el delata.Nº 106

dissabte, 25 de desembre del 2010

SORPRÈN I NO SORPRÈN CICLE DE NADAL



Veure el dia de Nadal i a ple sol, aquest ninot de neu en una balconada de l'Avgda. Monmany de VDX. Nº105

dimarts, 21 de desembre del 2010

SORPRÈN I NO SORPRÈN CICLE DE NADAL



Veure la llista de necessitats de "El rebost de Déu" en el taulell d'anuncis de la parròquia de Sant Cebrià de VDX. Nº 101

dissabte, 18 de desembre del 2010

SORPRÈN I NO SORPRÈN




Veure un penell amb la silueta d'un doble gall "gall 2" en una casa del Passeig del Nard de VDX. Nº100

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure l'escut heràldic de la familia Puig de VDX. Nº 99

divendres, 17 de desembre del 2010

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest panell amb la silueta d'un gall (un de tants) del Passatge Cirerer de VDX. Nº98

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest mural ceràmic de la Verge de Montserrat en la façana del xalet Montserrat, del passeig Crisantem de VDX.

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure aquest monumental roure amb un perímetre del tronc a 1m de 2,70m en el Passatge Can Bord de VDX. nº96

dijous, 16 de desembre del 2010

SORPRÈN I NO SORPRÈN






Veure aquest penell amb la silueta d'una gallina albina desprès de la posta d'un ou a la Rambla del Jardí de VDX. Nº95

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure les palmeres del jardí de Villa Anita de VDX que han tingut el toc del jardiner Quique alies "El Trepes" Nº94

diumenge, 12 de desembre del 2010

PASSEJADA A LA MASIA DE CAN CUSÓ 12_12_10



HISTORIA:
Antiga masia, documentada des de 1564, que antigament havia estat coneguda com a Can Lledó. El nom actual sembla datar del segle XVI. Havia pertangut al terme de Canals. Va patir un període d'abandonament i, posteriorment fou adquirida per l'arquitecte Cardoner, que la restaurà.

ELEMENTS DESTACABLES:



El portal de punt rodó. L'aparellat de les parets d'"opus incertum". El
padrís. El forn de llenya helicoïdal.

DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA:


Masia tradicional amb teulada a dos aiguavessos que té el carener
normal a la façana i per tant correspondria a la família o tipus II i subtipus 2 de la classificació de Josep Danès i Torras. El canvi de nivel de les teulades indica que el cos de l'esquerra fou afegit posteriorment, segurament al davant de la façana de migdia la qual podria ser la primitiva façana principal. En tal cas la masia original hauria tingut el carener paral•lel a la façana i correspondria al tipus o família I de l'esmentada classificació. És destacable un forn de llenya de forma helicoïdal obert a la paret mestra.

La façana presenta una sèrie irregular d'obertures presidides per un
portal de punt rodó amb un arc de totxos a sardinell sobre cairons de pedra. Al pis de dalt hi ha dues finestres amb esplandit, refetes en algún moment i una tercera de diferent tamany i alçada. Al pis de baix trobem el tradicional pedrís i una finestra gran, amb reixa de graella i petites obertures al cos afegit. Al cantó nord trobem diminutes obertures arquitrabades sobre muntants d'una o diverses peces, sense cap ordenació exterior, i tres gruixuts contraforts. A la part posterior hi ha uns graons i una porta amb arquitrau a un cantó, i a l'altre, uns cossos coberts de malesa. La pallissa conserva en bon estat la seva estructura de pedra. A la façana principal i als cantons s'aprecia un aparell d'opus incertum a base de pedra del lloc amb morter i carreus més grans als fonaments i les cantonades.

Can Cusó està ubicada en una carena que tanca la vall de torrent del mateix nom, envoltada d'un bosc jove de pi bord que ha envaït les antigues vinyes dels vessants de solell, mentre que per l'obaga així com en els horts vora el torrent es manté un petit alzinar. Les eres, amb els corresponents marges encara identificables, formaven una esplanada a llevant (al davant) de la masia. Les bòviles han estat enderrocades recentment, constitueixen, un jaciment arqueològic vinculat a Can Cusó.

MUSEU DE SANT CUGAT

Així ho ha viscut Rafa Usero:

A la masia de Can Cusó havia anat per primer cop ja fa uns quants anys. Encara tenia els fills petits i anaven a esplai. Va ser allà que els pares vam anar a recollir-los després d'una acampada i me la vaig trobar per primer cop.
Em va impressionar la seva senzillesa. Ho reconec, m'hi vaig enamorar. Altres vegades he anat sol. Va ser precísament allà que vaig aprendre un dels poemes del meu monòleg "Jo vinc d'un altre temps". L'he anat a veure vàries vegades sol, com un enamorat furtiu. Me la mirava de cara i restava mut.
El dia 12 hi vaig estar dins. Abans que hi entrés tothom m'hi vaig colar. La llar de foc era encesa, damunt la taula dues taronges i el forn era obert amb unes quantes barres de pa al costat. Sospito que sabia que aniria i m'estava esperant. Vaig haver de disculpar-me: "Vinc acompanyat. Ho sento" I vaig tornar a sortir.
Després, amb tot el grup, vaig visitar les altres estances. Totes senzilles, algun ornament encara i amb un regalim de nostàlgia que denotava la seva solitud. "No m'hi puc quedar. Ho entens?"
Ja de tornada, quan agafava el revolt del cami me la vaig mirar de cua d'ull. Ella sap que tornaré, ho sospito. En aquell moment vaig desitjar ser dos segles enrera i viure dins seu a la vora del foc, amb la meva pipa i un tinter i la ploma per a escriure-li poemes que li recitaria amb veu ben forta.

AFEGITÓ: VISITA A DUES MAQUETES DE TREN EN VDX.





Dues maquetes de trens. L'una imitava edificacions conegudes "Mas Roig", "Les Planes", els túnels de La Floresta... A baix, baixant unes escales estretes una gran maqueta amb sis o set trens de vapor. De vapor! I que funcionaven amb el vapor d'aigua. Havien substituit el carbó per benzina. Jo li deia a la meva dona "T'imagines amb carbó?" "Ja no el trobarien" deia ella. "I les màquines haurien de ser més grans. Haurien de posar carbó a cada moment"
Funcionaven. Tot llençant el vapor per la xemeneia anaven donant voltes i voltes seguint les vies. Hom tenia la sensació que, dins, asseguts als seients, trobaries lil•liputencs de viatge a un altre país imaginari.
Tornes a casa amb el desig de ser diminut com ells i marxar a algun lloc desconegut i encisador.

Rafa Usero

divendres, 10 de desembre del 2010

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure la super panera de la rifa organitzada per la coral L'Harmonia de VDX a la rostisseria Ramon. Nº93

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure aquest trencadís gaudinià en una jardinera del casal d'Avis de VDX. Nº92

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest penell un tant original de títol "per on bufa el vent?" en una casa de la Rambla Jardí. Nº91

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquesta pintura mural de Sant Cebrià amb detalls dalinians, en una de las parets del Casal d'Avis de VDX. Nº90

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure aquest mural ceràmic a la façana d'una casa del carrer Tossal de VDX. Nº89

dimecres, 8 de desembre del 2010

SORPRÈN I NO SORPRÈN



Veure aquesta imatge en el Passeig del Bosc de VDX que recorda els anys 60 quan anàvem de pícnic. Nº88

divendres, 3 de desembre del 2010