dimarts, 30 de desembre de 2008

PASSEJADES PER VALLDOREIX ( IV): MASIA I FONT DE CAN BARBA



RESUM DE L’EXCURSIÓ ORGANITZADA PER A DIFONDRE EL CONEIXEMENT DE LA VEGETACIÓ DE VALLDOREIX, VISITA A LA MASIA I FONT DE CAN BARBA
Començem la passejada al Montmany i ens endisem en el bosc a través d’un caminet estret per on podem observar que la vegetació és molt variada en ambdós costats del mateix. Hi trobem zones de tipus mediterrani amb espècies arbòries dominants com el pi pinyer, el pi blanc, el roure, l’alzina i el cirerer d’arboç.

A les zones ombrívoles hi trobem un sotabosc de grans arbusts com el bruc, el marfull, el llentisque i l’arboç. A la vessant assolellade pràcticament no hi ha arbres; hi dominen els arbustos petits com l’argelaga, el romaní, la farigola, l’estepa i el garric.

Tot seguint el camí i prop de l’autopista, ens troben la Masia de Can Barba, coneguda també com a Can Barba de Madrona. La masia està situada a la falda del Puig Madrona, en el camí que va cap a Can Domènech. Del terme de Canals (actual Valldoreix) i parròquia de Santa Eulàlia del Papiol fins el 1823 en què passà a la de Sant Cebrià de Valldoreix, juntament amb la de Can Domènech. A prop de la casa hi ha una font que regava l’hort de la casa. Els primers documents que ens parlen de l’existència de la masia daten del s. XIII, amb la presència del primer propietari, Guillem Barba, possiblement provinent de la masia de Can Barba de la Pedra Blanca, de Sant Julià d’Altura, prop de la carretera que va de Matadepera a Sabadell.

De Can Barba van ser alguns dels alcaldes de l’antic municipi de Canals. Entre aquests destaquen Pere Barba (1619, 1622 i 1626); Pere Joan Barba (1753); Joan Barba (1769).

Durant la Guerra del Francès (1808-1812), la masia va ser saquejada i destruïda per les tropes napoleòniques. Al llarg del s. XIX els membres de la família s’uniren a la causa carlina, formant part de diverses partides que assaltaren altres masies de la zona. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) la masia va ser incautada i es convertí en dipòsit d’armes i polvorí. Quan l’exèrcit republicà reculava les seves posicions, el polvorí va ser dinamitat, quedant en peus la casa dels masovers, la capella, uns dormitoris i un menjador. La capella estava dedicada a sant Joaquim, d’aquí que la masia fos coneguda també com a Vil·la Sant Joaquim. L’any 1940 es feren càrrec de la masoveria i guarda una família de Rubí que muntaren una granja de perdius, guatlles i faisans. En l’actualitat pertany a la Companyia de Jesús, per donació del pare Jacint Alegre Pujals, fundador del Cottolengo de Barcelona.

A escassos metres de la Masia i seguint un camí que s’endinsa cap el bosc, hi trobem la font que està en un racó força ombrívol ple de fullaraca d’un enorme plàtan i de les alzines que l’envolten.

La construcció està formada per l’entrada i el frontal de la font, al seu interior, es d’obra de totxo massis vist. L’entrada està formada per una arc de mitja volta que dona accés a un petit recinte i que de la paret frontal en surt un broc de ferro petit. L’aigua que raja queda deturada en un petit doll d’obra.

A prop hi ha dos embassaments que abans recollien l’aigua de la font. L’entorn està molt deteriorat, amb grans pintades de graffitti a la part de la font.

Seguint el camí de tornada i sobre la font, s’alça un turonet davant de la nostra vista, és el Turó de Can Barba, que tot plegat forma un entorn per contemplar una bona estona, tenint en compte que feia un dia assolellat i que creava en la vegetació colors de diferents tonalitats.

I ara, a esperar la propera “descoberta” del 2009

J.J. Cortes i AVVCELM