dissabte, 21 de març de 2009

Passejada a l’ermita de La Salut i al Puig Madrona 15_03_09


Aquesta sí que ha estat una passejada interessant i molt meritosa. En primer lloc, per la nombrosa assistència de conciutadans (més de 20 persones) i per el seu contingut.

L’amic Juanjo Cortés, davant de l’ermita de la Salut, ens va fer un repàs de tota la història d’aquesta contrada, des dels ibers als nostres dies, passant per grecs, romans, i l’edat Mitjana. 



També es va mantenir un col·loqui de flora i vegetació, i les conseqüències de la última ventada, amb la corresponent destrossa de molts arbres, en especial de pi blanc. Es va fer una defensa de l’alzinar com a arbre més representatiu de la serra de Collserola.

Finalment, un grup dels més agosarats, vàrem decidir pujar i fer el cim per la “directíssima” del Puig Madrona de 342m d’alçària, i gaudir d’una panoràmica excepcional del Baix Llobregat i del Vallès Occidental.

De moment, això és el que podem dir amb molta satisfacció.

I fins la propera. (La Rierada)

Miquel Batet


Història de l’ermita de La SalutAnomenada també Santa Eulàlia de Madrona, és un dels millors monuments romànics de la serra. Datada del segle XI-XII, amb restes visigòtiques del segle VII que podem apreciar en els basaments. És un edifici d’una sola nau, coronada per un absis semi-circular, que forma una capçalera trevolada, flanquejat per dues absidioles. La capçalera és constituïda per un absis central, obert directament a la nau, i dues absidioles, de mida més petita, també obertes directament, però a una certa distància del dit de l’absis central, la qual cosa crea una mena d’espai presbiteral indiferenciat del sostre que fa la nau visualment més llarga. Els absis laterals són del segle XII i la nau central del XIV. Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada. Les façanes són totalment llises llevat de l’absis central que presenta un fris ornamentat amb motius llombards.


L’interior, amb poca llum, conserva la pedra original i permet descobrir perfectament la volta de canó reforçada per quatre arcs torals. Es va dur a terme una restauració l’any 1915, una altra el 1930 i la darrera el 1972. AJP

1 comentari:

Anònim ha dit...

La propera vagada truca´m.Hernán