SORPRÈN I NO SORPRÈN

Veure aquest penell amb la silueta d'un gall dalt  la teulada d'una casa de la Rbla. Mossen Cinto del barri del Más Roig de Valldoreix

GALERIA DE PENELLS D'ALTRES LLOCS

 Gall Heart Island (Canadà)

 Angel alat (La Toscana)

Fray Beato (La Toscana)

SORPRÈN I NO SORPRÈN

Casa noucentista (1932) de la Rbla Mossen Cinto en el Barri del Mas Roig de Valldoreix

SORPRÈN I NO SORPRÈN

 

Veure aquesta escultura a la plaça de les Ones de Valldoreix i que forma part d'un projecte de portar l'art de l'escultura a l'espai públic de la II Biennal que va organitzar Amicart VDX en "Valldoreix dels Somnis" Escultura titulada Hèlix de l'artista Pense de Ciutadella

PROCESSÓ A VALLDOREIX DE DIVENDRES SANT, VIACRUCIS, PASSIÓ I MORT DEL SENYOR

 

Via Crucis, “Camí de la Creu”. També conegut com a “Estacions de la Creu” i “Via Dolorosa”

 

Estacions sisena i setena al Passeig del Nard

  

Vuitena estació Nard/Ramon Escayola

CONFERÈNCIA SOBRE MITES, LLEGENDES, RONDALLES I CONTES

Des que el món és món, els éssers humans hem escoltat amb fruïció les històries que ens parlaven de l'origen del món, de l'origen de la vida, de les gestes de deus, herois i cavallers, i de bruixes, donzelles i fades. I aquestes històries també ens han fet ser qui som i com som.
Hem fet un recorregut ple de fets i personatges extraordinaris.
Conferenciant: Marta Luna Sanjuan

MLS 

VISITA A L'ESTANY DE LA GUINARDERA (SANT CUGAT)

 

L'estany de la Guinardera és una de les principals zones humides de Sant Cugat, un ecosistema i punt d'atracció de fauna i s'han efectuat aquest any diverses actuacions de renaturalització de l'estany, i s'han instal·lat 4 Illes flotants per afavorir la biodiversitat de l'ecosistema, per la reproducció i refugi d'ocells migradors.
Hem conegut de primera mà amb l'Enric Ortega de l'Ajuntament de Sant Cugat, la renaturalització de l'estany de la Guinardera i hem descobert la fauna i la flora de l'estany.

https://youtu.be/lvnK_elqCRA

NOM DE LES CASES DE VALLDOREIX

Casa Amic en el Barri de la Miranda de Valldoreix

CALÇOTADA POPULAR AL MERCADET DE VALLDOREIX 2023

 

Calçotada popular al Mercadet de Valldoreix 2023, s'han escalivat uns 2.500 calçots i s'han despatxat unes 200 racions de calçots amb salsa de calçots, acompanyats de torrades i regats amb vi blanc i negre.

GALERIA DE PENELLS D'ALTRES LLOCS

Fletxa (Port de Maò)

Fletxa (Santa Cruz de Tenerife)

 Gall (Les, Lleida)

SORPRÈN I NO SORPRÈN

 Veure aquesta escultura de fang i una font en un jardí del barri de Can Cadena de Valldoreix

 (Foto RSiV)

CARNESTOLTES 2023 A VALLDOREIX

Plaça del Casal de Valldoreix

Rusc, apicultor i abelles

Els Pescanova i els popets

Colla de bombers (Els Marxoxos del Vallès)

Accident d'aviació (Arnau Cadell)

VISITA GUIADA AL CASTELL DE CANALS DE VALLDOREIX

Restauració de la quadra de cavalls

                                                   Xiulet (Siurell) i cullera

 

                         Fletxa de ballesta                           Sitja de grà

 

Passejada efectuada el diumenge 12 de febrer de 2023 per difondre la història del Castell de Canals i ens aplegarem uns 40 vilatans de Valldoreix.

Al començament hem tingut un repàs historiogràfic de la vida d'aquesta contrada i, en especial, del Castell i el Molí de Canals. El nostre benvolgut amic Juanjo Cortés Garcia i davant de la paret del Castell, ens ha explicat molt extensament, des de la primera referència escrita de l'any 988 fins a l'actualitat, el que ha estat la vida i miracles de la fortificació i del seu entorn.

Resum de l'historia del Castell de Canals

A l’extrem sud-oriental de la comarca del Vallès Occidental es troba, dins del terme de Valldoreix, les restes de l’antic castell de Canals. Situat dalt un turó, es pot veure una paret de 14,70 metres de llargada per 8,50 metres d’alçada, orientada d’est a oest. La base del mur té a la part baixa un gruix màxim de 92 centímetres i a la part superior un gruix de 55 centímetres. D’aquest mur destaquen les fileres d’obertures on encaixaven les jàsseres de fusta i els utilitzats per muntar la bastida de construcció i el forat d’una finestra. En el conjunt destaquen també altres parets de poca alçada, alguns dels quals semblen definir una estructura rectangular. L’aparell dels murs és realitzat amb pedra rodada, amb les cares desbastades a cop de maceta, disposades en fileres horitzontals molt uniformes.

Durant les campanyes d’excavació arqueològica dels anys 2002 i 2003 es van descobrir restes d’altres murs perimetrals i d’una torre de defensa anterior al castell. Un altre element a destacar en el conjunt és una gran pedra natural en forma d’arcada, treballada per la seva part inferior i adossada a una estructura de terra cuita. A prop del castell es troben les restes d’un antic molí, al torrent de Canals, situat al peu del turó del castell.

El nom Canals, és d’origen toponímic i es troba documentat per primera vegada l’any 986 en una permuta d’una peça de terra. En alguns documents es fa referència al color de la terra de la zona, vermellosa, i es parla del lloc de Canals Roges. El castell, tot i que per aquesta zona hem de parlar de casa forta, estava situat a un lloc de gran importància estratègica, donat que dominava el pas natural des del riu Llobregat fins a les elevacions de la serra de Collserola. El seu emplaçament no va ser a l’atzar, i la seva equidistància amb les altres cases fortes de la zona com el Castell de Rubí (Sant Genís de Can Casanoves, castrum Riorubeo), Castell de El Papiol, Castell d’Olorda, Castell Ricart (Torre Negra), Castell de Fumet i Castell Ciuró. demostra una clara planificació polític-militar per part dels comtes de Barcelona. Cal remarcar que des del Castell de Canals es podia veure, fa alguns anys, el Castell de Rubí i per tant comunicar-se amb ell.

La primera menció com a castell és de l’any 1160, en el jurament de fidelitat que Bertran de Canals fa al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Al segle XIII, el 1243 el rei Jaume I concedeix la jurisdicció del castell i de la vila de Canals i la quadra de la Vall de Lors a Adelaida de Canals. Aquest castell estarà lligat a la família Canals fins el 1306 quan l’abat de Sant Cugat, Ponç Burguet, el comprà. Alguns dels senyors del castell participaren a la conquesta de Mallorca i de València.

 

Juanjo Cortés
Historiador Valldoreixenc