Era, per tant, una guia del gran carrer dels barcelonins diferent a les que
coneixíem fins ara: deixava de banda els aspectes arquitectònics o més
turístics i es centrava en els interessos econòmics que han acabat convertint
aquell antic Camí de Jesús que unia les muralles de Barcelona
i la vila de Gràcia en el que és ara mateix: un dels carrers amb el preu
per metre quadrat d’habitatge i de local comercial més elevat del món.
(L’autor, el llibre… i el passeig)
El llibre, que finalment va apàrèixer el maig de 2019 publicat per Edicions
Pol·len i amb il·lustracions de Mercè M. Tarrés, em va recordar de
seguida “La gran teranyina: els secrets del poder a Catalunya” (Edicions
del Periscopi) que fa tres anys va publicar Roger Vinton. Un llibre
que, precisament, amb el títol de “Realitat augmentada al passeig de Gràcia”
dedicava el capítol final al mateix tema i s’acabava amb un paràgraf d’allò més
entenedor: “Poc més d’un quilòmetre i mig de modernisme, glamour i
turistes russos, però també tot un aparador de l’evolució del Poder a la
ciutat.”
No és gens casual, doncs, que el pròleg d’“Els amos del passeig de
Gràcia” el signi l’enigmàtic Roger Vinton, cosa que demostra que en
els dos casos estem en mans de gent de confiança. Tant un llibre com l’altre
són productes del que jo denomino ‘bases de dades viscudes’. És a
dir, de blocs d’informació àmplia, viva, fiable i variable que, per tant,
obliga als seus autors a mantenir-se constantment al dia de tots els avatars
que s’esdevenen al voltant de l’assumpte que estudien.
És per això que, de la mateixa manera que “La gran teranyina” és un
retrat esplèndid de la situació del poder i les seves ramificacions familiars a
Catalunya l’any 2017, “Els amos del passeig de Gràcia” és la
fotografia -no menys esplèndida- de la situació a banda i banda d’aquesta via
els últims mesos de 2018. I és amb aquest esperit que s’han de contemplar -i
admirar, i difondre- les dues obres.
En unes altres èpoques m’imagino que l’ideal seria que, com feia la Gran
Enciclopèdia Catalana que cada dos o tres anys editava un suplement
d’ampliació, aquests llibres tinguessin una continuïtat periòdica. No crec,
però, que els signes dels temps (i de la indústria editorial) vagin per aquesta
banda. Llàstima.
A diferència de Roger Vinton, que manté l’anonimat sobre la persona
(o persones) que s’apleguen darrere d’aquest nom, Rafa Burgos organitza
de tant en tant excursions comentades pel passeig de Gràcia. El diumenge
passat en va fer una a la qual l’A. i jo vàrem assistir i us puc
assegurar que l’experiència va ser d’allò més gratificant. Al llarg de dues
hores Burgos ens va portar dels Jardinets de Gràcia a la plaça
de Catalunya -amb una breu i molt instructiva marrada pel passatge de la
Concepció– i vàrem poder viure en directe de la mà de l’autor (que no va
necessitar consultar ni un sol paper) una versió posada al dia del llibre.
Rafa Burgos, que ha publicat abans tres llibres de periodisme
d’investigació sempre al voltant dels aspectes foscos del poder i de la
corrupció al nostre país, està treballant ara amb un altre text d’aquest mateix
estil que es centrarà en els mecanismes de propietat i de poder que envolten la
plaça de Catalunya. L’esperarem amb candeletes i tan bon punt organitzi
passejades temàtiques us puc assegurar que els de casa ens hi apuntarem de
seguida.
Joan Josep Isern
——————————————————————————————–
(*) Val la pena esmentar aquí la gent
de l’AVVCELM (Associació de Veïns Can Enric La Miranda) de Valldoreix
que va tenir l’encert d’incloure aquesta passejada en el programa d’activitats
culturals del present curs i que, a més a més, va tenir la gentilesa de fer-me
saber que s’organitzava per si m’hi volia apuntar.