Gat (Palafrugell)
Ànec (Palafrugell)
Cavall (Banyoles)
Pont del Camí de la Salut és, des d’aquest dilluns 30 de setembre de 2024, es objecte de treballs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per recuperar la seva capacitat funcional d’evacuació d’aigües i d’altra banda la posada en valor com a element històric i patrimonial.
Les obres de restauració consisteixen en la neteja de la fàbrica i la reconstrucció del coronament a base de sardinell de maó massís i recuperació de la inscripció.
Es tracta d’una obra realitzada a la segona meitat del segle XIX en el camí que conduïa a Can Montmany i que posteriorment ha esdevingut el Camí de la Salut.
Pregó de Festa Major 2024 a càrrec de l'ADF de Valldoreix i Sant Cugat
Botifarrada popular a l'envelat a càrrec del Restaurant Tapes de VDX
El passat diumenge dia 15 de setembre vàrem fer el concurs de paelles en el marc de les festes de Valldoreix. La moguda l’organitza el Casal de la Gent Gran de Valldoreix i agraïts ens quedem, perquè mola, mola molt. L’ambient és immillorable; hi ha molta il·lusió, ganes de passar-s’ho bé, uns flaires exquisits i una mica de nervis. Aquest any érem al voltant de 400 persones i el nivell ha escalat a cotes molt altes.
Els que tenim canalla vàrem celebrar que el carrer estigués tallat i els petits poguessin anar als tallers i diferents propostes que hi havia preparades per ells sense patir pel tràfic. Així que aquí va la segona ovació per la gent del Casal de la Gent Gran de Valldoreix.
I encara m’agradaria aplaudir-los una vegada més, en aquesta ocasió pel súper músic, Dani dj, que va aconseguir aixecar-nos de les cadires i fer-nos moure els malucs, a pesar de les inflors que patien els nostres estómacs.
Un dia molt joiós i l’any que ve més!
Roser Santonja
Fletxa_Sol_Montbrió del Camp (Tarragona)
Gall i niu de mussols a la façana que data del 1832
Veure aquest penell amb la silueta típica de la fletxa en la masia de Can Monmay de Valldoreix
Dibuix de l'Adolf Priante
Vàrem fer un recorregut per la història de Llopart des dels inicis fins avui. Conèixer el cicle vegetatiu de la vinya i la nostra agricultura ecològica davant d'una immillorable panoràmica del Penedès i de les muntanyes de Montserrat.
Les Vinyes:
Vinya del Ticu (plantada l’any 1935), varietat Montònega. És l’adaptació fenotípica de la varietat Parellada als terrenys de muntanya. Es el raïm més delicat, requerint una acurada feina de poda en verd i de gestió vegetativa. A Les Flandes, per les seves peculiars condicions, es fa possible obtenir-ne vins amb un gran potencial d’envelliment i amb una finesa excepcional.
Vinya del Pere de can Ros (Xarel·lo plantada l’any 1934 – Macabeu plantada l’any 1956), varietat Xarel·lo. És la vinya amb menys producció, i proporciona raïms amb elevats nivells de sucres i d’acidesa. Aporta perfils minerals i una insòlita salinitat al vi. És l’estructura del cupatge.
Vinya de l’Isidoro (plantada l’any 1981), varietat Macabeu. Origina aromes subtils i elegants, un persistent equilibri gustatiu i un envelliment molt estable. És el principal responsable del complex ventall de matisos sensitius de l’escumós Original.
Seguidament vam continuar la visita per les
instal·lacions on elaborem els vins i escumosos, finalitzant amb una
degustació de 2 escumosos Reserva i un Reserva 5 anys acompanyats d'un lleuger aperitiu de gastronomia local (formatge d'ovella, fuet i pernil ibèric).
Des de sempre, els nostres intercanvis comercials i conquestes territorials s’han fer per mar, pel Mediterrani, per on ens hi hem mogut a plaer amb vaixells propis de tota mena. Era un mar fet a la nostra mida.
La caiguda de
Constantinopla i l’obertura alternativa
a Orient via Atlàntica ens ho capgira tot. Ara el nostre mercat s’ha
desplaçat molt, cap a les colònies Americanes de la corona Castellana. El mar
s’ha fer més gran, més desconegut i intractable, però seguirà sent la via de
comunicació de la nostra economia . Ens
hi adaptarem amb certa facilitat amb mercants de mar obert que hem aprés a fer
amb base a la nostra experiència mediterrània de temps passats.
La guerra amb Anglaterra, la invasió Francesa i la conseqüent pèrdua de bona part del mercat colonial de finals del XVIII i començament del XIX és un sotrac molt difícil de superar. Ara l’escenari és l’interior de la península Ibèrica. Tot està per fer. No hi ha mercat interior, ni camins per anar-hi.
En aquesta conferència varem repassar els 50 primers anys per comunicar-nos per terra. Del vaixell al ferrocarril. Repassarem l’ingent esforç financer i humà per fer aquest canvi, amb els seus encerts i els seus múltiples errors.
AVG