Veure com et reben a la "Nit de Halloween" en una casa del barri de la Miranda de VDX
dilluns, 31 d’octubre del 2016
dilluns, 17 d’octubre del 2016
CONFERÈNCIA MERCÈ RODOREDA VIDA I OBRA ( 1908-1983)
El passat divendres 14 de d'octubre, va tenir lloc a la Sala de Cultura de Valldoreix, la xerrada-col•loqui “Mercè Rodoreda vida i obra (1908-1983)”, a càrrec de Roser Colomer Suròs, ”, amb l’assistència d’una vintena de persones que van gaudir escoltant-la i compartint amb ella els seus coneixements.
Breu
resum:
Neix a Sant Gervasi, barri del Farró, a
començaments del segle XX, el 1908. Té una infància molt feliç, acompanyada
pels pares i per un avi que li recita obres d’en Maragall, d’en Verdaguer i
altres. Viuen en una torre i el jardí tindrà per ella una gran influència que
la reflectirà en moltes de les seves obres. Va pocs anys
a l’escola i d’una manera una mica intermitent. El pare i la mare són
afeccionats al teatre i sobretot el pare també li recita en veu alta les veus
principals de la literatura catalana. Rodoreda doncs, rep la llengua del seu
entorn familiar i serà una autodidacta tota la vida.
Quan ella té dotze anys, es mor l’avi i arriba
a casa seva l’oncle americano amb qui es casarà quan ella tingui vint anys i
ell trenta-quatre. Tenen un fill, Jordi, al cap d’un any i aquest matrimoni fa
aigües aviat. Durant els anys 30 , Rodoreda escriu i escriu i participa de la
vida ciutadana a través de la Institució de les lletres Catalanes on ha entrat
a treballar. Allà coneix la colla de Sabadell i es convertiran en els seus
amics quan el 1939 emprèn l’exili. Un d’ells Armand Obiols serà el seu amant a
partir de Roissy (1939) i també farà l’ofici de mentor de l’obra de la
Rodoreda.
Quan comença la segona guerra mundial, l’exili
català es dispersa sobretot cap a Amèrica però Obiols i Rodoreda es quedaran a
França. Primer a Llemotges, Bordeus i finalment París. Durant aquest període de
temps passen moltes restriccions econòmiques, la salut de Rodoreda és dèbil,
ella es guanya la vida cosint i no és fins el 1951 que Obiols entra a treballar
a la Unesco que ja disposen d’una situació econòmica estable i Rodoreda es pot
dedicar a escriure i prou. El 1955 es traslladen a Ginebra per la feina de
l’Obiols i aquest és un dels períodes més productius literàriament. El 1960 Obiols va a treballar a Viena però
ella no s’hi traslladarà mai. El 1971
Obiols mor i ella descobreix que hi ha hagut un altre amor a Viena. El 1972 es
trasllada a Romanyà, ja és una escriptora famosa i continua escrivint fins a la
seva mort que es produeix el 1983.
Impressions
de la xerrada
M’ha semblat que s’ha escoltat atentament i
que aquesta vida de novel.la de la Rodoreda ha interessat. Qui més qui menys havia llegit obres de la Rodoreda
i poder-les contextualitzar en els moment de la seva vida, ajuden a comprendre
millor la novel.la i la persona.
En tot cas jo m’ho he passat molt bé i és un
plaer contribuir a la difusió d’aquesta autora.
Roser Colomer
Els assistents opinen: He trobat molt interessant l'exposició que ha fet la Roser Colomer: ordenada, entenedora i bona per situar Montserrat Rodoreda en el seu temps i en les circumstàncies. Roser ha estat molt discreta i ha volgut que els que l'escoltavem tinguessim portes obertes per llegir una altra vegada l'obra i treure'n noves conclusions.
M'ha semblat molt interesant!!
Elena Bosch
dimecres, 12 d’octubre del 2016
RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX
El Xalet 'La
Lechera' de Valldoreix i el president Macià
El diumenge
22 d'octubre de 1933, a primera hora del matí, el President de la Generalitat,
Francesc Macià i Llussà (1859-1933) va sortir de Barcelona, en l'Hispano Suiza
B-24955
Anava
acompanyat pel diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Joan Baptista
Soler i Bru (1888-1954), pel secretari de presidència (1931-1934) i periodista,
Joan Alavedra i Segurañas (1896-1981) i pel Sr. Rubí, cap de cerimonial. El
destí era Valldoreix.
Urbanizaciones
de Valldoreix i Ràdio Associació havien organitzat un acte de col·locació de
la primera pedra del Xalet La Lechera, així com una gran festa al Camp
d'Esports. El xalet estava patrocinat per Nestlé i per Urbanizaciones
Valldoreix, i era el premi del III Concurs d'Història de Catalunyaorganitzat per Ràdio Associació.
A l'acte de
col·locació de la primera pedra estaven convidades les autoritats locals,
entre elles l'alcalde de Sant Cugat, Roc Codó i Serra (1882-1961) del Centre
Republicà Federal (CRF) i els regidors Magí Bartralot i Auladell (1892-1980)
(CRF), Miquel Duran i Jané (CRF), Jaume Fàbregas i Sallés (1860-1967) (CRF),
Tomás Grau i Mercé (CRF), Gabriel Pahisa i Canals (CRF), Martí Vilaró i
Castañer (CRF), Anton Vilaseca i Aymerich del Centre Republicà Radical (CRR),
Ramon Sagalés i Bartralot (CRF), Joan Serrabogunyà i Serra (CRF) i Josep
Alemany i Prats del Centre Bloc Republicà. També assistiren destacades
personalitats de la societat valldoreixenca, el president de l'Associació de
Propietaris, Enric Torné i Mateu, el president de Ràdio Associació, Jaume
Rosquellas i Alessan (1897-1978) o el director de la revista Catalunya Ràdio,
Tomàs Roig i LLop (1902-1987).
La
col·locació de la primera pedra es va fer a un solar que Urbanizaciones
Valldoreix havia donat a l'Avinguda Mn. Jacint Verdaguer. Centenars de persones
esperaven impacients l'arribada de l'avi Macià, aclamant-lo al seu pas. Va
ser rebut amb els sons del Cant dels Segadors. A les 10 del matí
Macià signà un pergamí commemoratiu que s'incorporà a una càpsula del temps
soterrada sota la primera pedra. Seguidament, el president dirigí unes paraules
a la multitud i marxà cap a l'Estadi de Montjuïc on se celebrava el festival
atlètic d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Més tard a
les 11, les autoritats, ja sense el president Macià, assistiren a un còctel
a la masia de Can Monmany.
La Festa començà a les 12, sota la presidència del diputat Soler i Bru, que representava el president Macià. Per a l'entreteniment dels assistents es van organitzar sardanes amb la Cobla Emporium, focs artificials, elevació de globus aerostàtic, atraccions i actuacions variades, com la dels pallassos Pepy, Jim, Sabi i Tiko, augustos de soirée; el Trio Tony Grice, clowns, Franko-kos i els seus gossos comediants; l'equilibrista-malabarista Raffles, la Banda La Salut o la dels nens del Grup Talia de la Cooperativa La Llibertat de Gràcia que interpretaren el ball del Cu-cut.
La Festa començà a les 12, sota la presidència del diputat Soler i Bru, que representava el president Macià. Per a l'entreteniment dels assistents es van organitzar sardanes amb la Cobla Emporium, focs artificials, elevació de globus aerostàtic, atraccions i actuacions variades, com la dels pallassos Pepy, Jim, Sabi i Tiko, augustos de soirée; el Trio Tony Grice, clowns, Franko-kos i els seus gossos comediants; l'equilibrista-malabarista Raffles, la Banda La Salut o la dels nens del Grup Talia de la Cooperativa La Llibertat de Gràcia que interpretaren el ball del Cu-cut.
La jornada
es completà també amb un programa d'esports, amb curses de natació,
partits de tennis i de futbol.
Dos mesos després, el 25 de desembre de 1933 moria el President Macià, i quasi
un any més tard, l'11 de setembre de 1934 es va fer públic el resultat del
concurs. El guanyà la nena sabadellenca, de dotze anys, Montserrat Obradors pel
seu treball 'El brau almirall Roger de Llúria obté una gran victòria sobre
l'Armada francesa'.
Ara, en una torre reformada de l'avinguda Jacint Verdaguer de Valldoreix queda sota els seus fonaments una càpsula del temps amb la signatura del president Macià i el record d'aquell concurs.
Ara, en una torre reformada de l'avinguda Jacint Verdaguer de Valldoreix queda sota els seus fonaments una càpsula del temps amb la signatura del president Macià i el record d'aquell concurs.
JJ Cortés
divendres, 7 d’octubre del 2016
CONFERÈNCIA SOBRE ACORD DE PARIS COP 21 CANVI CLIMÀTIC
El passat divendres 7 de d'octubre, va tenir lloc a la Sala de Cultura de Valldoreix, la xerrada-col•loqui “Acord de Paris COP 21, Canvi climàtic”, a càrrec de Josep LLuís Salazar Mañez, ”, amb l’assistència d’unes 15 persones que van gaudir escoltant-lo i compartint amb ell els seus coneixements.
Resum de la xerrada:
Els temes i les polítiques
d' aquesta presentació són les actuals vigents i no són fetes per mi en
representació de Nacions Unides ni de l' UE. Primer es presenta el que és l'
Acord de París, situació actual i segon, les propostes des del GGCC-UPC sobre
pressuposts de carboni i Justícia climàtica per càpita, que és el que hauria de
ser si es vol mantenir la temperatura promig per sota del 2º C.
- El fenomen
anomenat canvi climàtic a escala global és la modificació a llarg termini de
les condicions climàtiques mitjanes, incloent sobretot l' increment de la
temperatura mitjana, variacions en les precipitacions (la distribució, etc) i el
vent, també la tendència a més freqüència de fenòmens extrems, com sequeres,
pluges més torrencials però menys al llarg de l' any en relació a paràmetres
anteriors, inundacions, onades de calor etc. És l' increment promig de les
temperatures a nivell Global. Els impactes del canvi climàtic són molt diversos
i desiguals al planeta, per exemple, té un impacte molt important de pujades de
temperatures a la zona Àrtica (donat que
l' hemisferi nord és el lloc de més emissions dels Gasos d' Efecte
Hivernacle GEH (greenhouse gasses GHG) i en canvi a la zona Antàrtica hi ha
increments en la zona occidental i la península Antàrtica i baixades de
temperatures a la zona oriental.
- Segons el Grup
intergovernamental de les Nacions Unides d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que és una gran xarxa d’experts
científics de diverses universitats i centres de recerca a nivell Mundial (del
Món en desenvolupament com del desenvolupat, uns 2500), sobre els diferents
aspectes del canvi climàtic (peer review), que es un fenòmen complex. El nostre
clima està experimentant canvis dramàtics com a resultat directe de gasos
d'efecte hivernacle (GEH) derivats de l'activitat humana, des de l' inici de l'
industralització fa uns 200 anys. Al Congrés Internacional de Geologia de sept 2016,
en aquesta era des que es va iniciar a 1950 amb el fort impacte humà sobre el
medi ambient a nivell mundial, s' anomena ja oficialment l' Antropocè.
- Els GEH són
gasos emesos a l'atmosfera que actuen com un hivernacle al voltant de la terra,
atrapant la calor que d'una altra manera escaparia a l'espai. Això es coneix
comumment com l’ "efecte hivernacle". El principal GEF és el diòxid
de carboni (CO2) és el GEH més important i prevalent alliberat per les
activitats humanes i és emès principalment per la crema de combustibles fòssils
com el carbó, el petroli i el gas natural.
- Un dels
tractats o convenis internacionals que es van acordar a la Conferència de les
Nacions Unides de Desenvolupament i Medi Ambient (UNCED) a Rio 1992 va ser el
Conveni Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic (UN Framework Convenion
for Climate Change), que té un secretariat amb seu a Bonn. Al 1998 es va
acordar i obrir a signatura i ratificació un protocol del conveni, el Protocol
de Kyoto, l'acord internacional sobre la reducció d'emissions, va identificar
altres cinc gasos que els estats participants es van comprometre a reduir a fi
de limitar el canvi climàtic antropogènic. Són: el metà (CH4), òxid nitrós
(N2O), hidrofluorocarbons (HFC), perfluorocarbons (PFC) i sofre hexafluorur
(SF6). Un setè gas, el trifluorur de nitrogen (NF3), després es va afegir a la
llista.
- No obstant
això, el més notable és que el canvi climàtic s’ha accelerat a través de les
activitats humanes en els darrers 100 anys.
Els termes "escalfament global" i "canvi climàtic"
s'usen indistintament en els medis de comunicació, però l'escalfament global té
un efecte a tot el món, mentre que el canvi climàtic pot ser determinat
afectant a escala global, regional i local. El canvi climàtic al món ja és
evident com es demostra per l’augment de les temperatures mitjanes assolides en
els darrers 50 anys, l'augment del nivell del mar, augment de l'acidesa dels
oceans, canvis en densitats i corrents oceàniques i la fosa del gel, impactes
als glaciars i en el permafrost. L'
IPCC-ONU i NOAA-USA (National Oceanic and Air Administration dels Estat Units)
estan identificant canvis substancials en la complexa relació entre l' aire i
els oceans a nivell global com a resultat del l' escalfament global.
- Segons l'IPCC,
la necessitat d’acció s'intensifica i l'informe assenyala que no podem
endarrerir les accions de mitigació, impulsant els reptes tecnològics,
econòmics, socials i institucionals per limitar l'escalfament per sota dels 2ºC
en la primera meitat del segle XXI. L'informe també destaca que les emissions
dels combustibles fòssils han de caure a gairebé zero al final del segle. Això arriba en un moment en què les emissions
de carboni procedents principalment de la crema de carbó, petroli i gas estan
pujant a nivells rècord i no s’estabilitzen o decreixen. Cal un canvi de model
productiu en forma de noves respostes, de noves polítiques.
- Com va dir el
secretari general de l'ONU, Ban Kimoon, en la presentació de l'Informe de
síntesi sobre el canvi climàtic: "La
ciència ha parlat. No hi ha ambigüitat en el missatge .... els líders han
d'actuar. El temps no està del nostre costat .... cal una acció decisiva per la
construcció d'un futur millor i més sostenible....., mentre que la inacció serà
molt costosa ".
- L'informe continua aconsellant
que si es continua l’emissió de gasos d'efecte hivernacle provocarà un major
escalfament i canvis duradors en tots els components del sistema climàtic,
l'augment de la probabilitat d'impactes greus, generalitzats i irreversibles
per a les persones i els ecosistemes.
Limitar l'escalfament requeriria reduccions substancials i sostingudes
en les emissions de gasos d'efecte hivernacle que, juntament amb l'adaptació,
poden limitar els riscos del canvi climàtic. En les reunions anuals dels estats
(conferències de les parts del Conveni) s' han identificat i acordat els temes
clau de Mitigació i Adaptació.
- Si bé no podem
revertir el canvi climàtic a curt i mig termini (donat que hi ha un efecte
acumulatiu i una inèrcia), sí que podem treballar activament per reduir les
emissions de gasos d'efecte hivernacle i frenar en gran part els impactes
ambientals, socials i econòmics que es produiran.
-Hi ha diverses accions per promoure i
facilitar aquesta tasca que van des de reduir la desforestació, millorar la
gestió dels usos del sòl, fins a la utilització massiva d’energies renovables
passant per altres enfocaments de polítiques d’estalvi i eficiència energètica,
i sobretot amb una reducció dràstica de la dependència dels combustibles fòssils,
és la des-carbonització de l' economia. L' Acord de Paris AP -COP conferència de les parts del
Conveni ONU de canvi climàtic nùm. 21
(desembre 2015) implica tots aquest canvis. Els altres principals temes de l'
Acord de Paris COP 21 són que en 18 anys (des de el protocol de Kyoto PK) és l'
acord mès important. Ara afecta a diferència del PK (afecta nomès al 14%
emisions el AP afecta añ 98% de les emisions Mundials), tant als estats
desenvolupats i en desenvolupament, amb l' entrada en vigor de l' Acord de
Paris el 4 de novembre de 2016, es aplicable a tot el Mòn des de el 2020. El AP
té parts vinculants i altres que són declaratives (però les decisions i sistema
de governança de COP 21 Acord de París són vinculants i per tant obligatoris
pels estats). El balanç net de carboni, pressupostos de carboni ha de ser
integrat a la comptabilitat de cada estat (carbon budgets), transició Justa
(però no per-càpita), entre guanyadors i perdedors dels impactes de canvi
climàtic, es reconeix els NDCs (nationally determined contributions), plans
nacionals de reduccions d' emisions, verificats per ONU cada 2 anys i millorats
cada 5 anys. El contingut de cada pla NDC no es vinculant, la seva verificació
per ONU i la seva millora sí que ho és, el sistema de verificació de ONU no és
punitiu com a OMC, però en Dret Internacional és “named and shamed” (l‘anomenat
per no cumplir queda avegonyit en front de tota la Comunitat Internacional
ONU), compromís finacer Fons d' Adaptació (Green Climate Fund) per països en
desenvolupament 100.000 milions de US dolars anuals del 2020 al 2025 addicionals
als fons de desenvolupament ODA, nou mecanisme perdues i guanys (loss and
damage). Transició des de els combustibles fòssils a les energies renovables.
L' Acord de París en insuficient, els plans de reducció NDCs presentats fins al
2050 dóna un increment promig de les temperatures mundials de 3.7 ºC (lluny de
l' objectiu del 1,5º-2 ºC del AP) s' han de fer esforços adicionals. Les
solucions per fer front al canvi climàtic són entre d’altres: menys egoismes
nacionals de cada estat, menys predominància de les sobiranies nacionals i més
cooperació, solidaritat i colaboració entre els estats. És a dir: solucions
federals a nivell mundial, que és el que es proposa en base als resultats de
les investigacions i propostes del Grup de Governança del Canvi Climàtic
GGCC-UPC de “Pressupost Global de Carboni” (és a dir la quantitat d' emissions
1800 giga-tonelades Gt de GEH que es pot emetre per mantenir la temperatura
promig a la superfície del planeta per sota dels 2ºC) respecte als valors
pre-industrials. De les recerques del GGCC-UPC es dedueix que és necessària una
nova distribució per la continuació de les negociacions de canvi climàtic en
base a propostes de Justícia Climàtica per Càpita de forma que els estats en
desenvolupament tinguin oportunitat de desenvolupar-se en base al seu
pressupost de carboni. Les agendes de canvi climàtic i de desenvolupament
“Objectius del Mil·leni” ONU han d’anar fusionats a la pràctica.
Som la primera
generació que sap que el canvi climàtic-escalfament Mundial dels darrers anys és
producte de les activitats humanes, sobretot cremant massivament combustibles
fòssils (dades IPCC i NOAA), i per tant no tenim l' excusa de dir que no ho
sabíem, i les generacions futures poden dir: què hi vam fer si ja ho sabíem ??.
Josep Lluís
Salazar
Links d'interès:
http://sth.upc.edu/ca
diumenge, 2 d’octubre del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)