El passat divendres 7 de d'octubre, va tenir lloc a la Sala de Cultura de Valldoreix, la xerrada-col•loqui “Acord de Paris COP 21, Canvi climàtic”, a càrrec de Josep LLuís Salazar Mañez, ”, amb l’assistència d’unes 15 persones que van gaudir escoltant-lo i compartint amb ell els seus coneixements.
Resum de la xerrada:
Els temes i les polítiques
d' aquesta presentació són les actuals vigents i no són fetes per mi en
representació de Nacions Unides ni de l' UE. Primer es presenta el que és l'
Acord de París, situació actual i segon, les propostes des del GGCC-UPC sobre
pressuposts de carboni i Justícia climàtica per càpita, que és el que hauria de
ser si es vol mantenir la temperatura promig per sota del 2º C.
- El fenomen
anomenat canvi climàtic a escala global és la modificació a llarg termini de
les condicions climàtiques mitjanes, incloent sobretot l' increment de la
temperatura mitjana, variacions en les precipitacions (la distribució, etc) i el
vent, també la tendència a més freqüència de fenòmens extrems, com sequeres,
pluges més torrencials però menys al llarg de l' any en relació a paràmetres
anteriors, inundacions, onades de calor etc. És l' increment promig de les
temperatures a nivell Global. Els impactes del canvi climàtic són molt diversos
i desiguals al planeta, per exemple, té un impacte molt important de pujades de
temperatures a la zona Àrtica (donat que
l' hemisferi nord és el lloc de més emissions dels Gasos d' Efecte
Hivernacle GEH (greenhouse gasses GHG) i en canvi a la zona Antàrtica hi ha
increments en la zona occidental i la península Antàrtica i baixades de
temperatures a la zona oriental.
- Segons el Grup
intergovernamental de les Nacions Unides d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que és una gran xarxa d’experts
científics de diverses universitats i centres de recerca a nivell Mundial (del
Món en desenvolupament com del desenvolupat, uns 2500), sobre els diferents
aspectes del canvi climàtic (peer review), que es un fenòmen complex. El nostre
clima està experimentant canvis dramàtics com a resultat directe de gasos
d'efecte hivernacle (GEH) derivats de l'activitat humana, des de l' inici de l'
industralització fa uns 200 anys. Al Congrés Internacional de Geologia de sept 2016,
en aquesta era des que es va iniciar a 1950 amb el fort impacte humà sobre el
medi ambient a nivell mundial, s' anomena ja oficialment l' Antropocè.
- Els GEH són
gasos emesos a l'atmosfera que actuen com un hivernacle al voltant de la terra,
atrapant la calor que d'una altra manera escaparia a l'espai. Això es coneix
comumment com l’ "efecte hivernacle". El principal GEF és el diòxid
de carboni (CO2) és el GEH més important i prevalent alliberat per les
activitats humanes i és emès principalment per la crema de combustibles fòssils
com el carbó, el petroli i el gas natural.
- Un dels
tractats o convenis internacionals que es van acordar a la Conferència de les
Nacions Unides de Desenvolupament i Medi Ambient (UNCED) a Rio 1992 va ser el
Conveni Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic (UN Framework Convenion
for Climate Change), que té un secretariat amb seu a Bonn. Al 1998 es va
acordar i obrir a signatura i ratificació un protocol del conveni, el Protocol
de Kyoto, l'acord internacional sobre la reducció d'emissions, va identificar
altres cinc gasos que els estats participants es van comprometre a reduir a fi
de limitar el canvi climàtic antropogènic. Són: el metà (CH4), òxid nitrós
(N2O), hidrofluorocarbons (HFC), perfluorocarbons (PFC) i sofre hexafluorur
(SF6). Un setè gas, el trifluorur de nitrogen (NF3), després es va afegir a la
llista.
- No obstant
això, el més notable és que el canvi climàtic s’ha accelerat a través de les
activitats humanes en els darrers 100 anys.
Els termes "escalfament global" i "canvi climàtic"
s'usen indistintament en els medis de comunicació, però l'escalfament global té
un efecte a tot el món, mentre que el canvi climàtic pot ser determinat
afectant a escala global, regional i local. El canvi climàtic al món ja és
evident com es demostra per l’augment de les temperatures mitjanes assolides en
els darrers 50 anys, l'augment del nivell del mar, augment de l'acidesa dels
oceans, canvis en densitats i corrents oceàniques i la fosa del gel, impactes
als glaciars i en el permafrost. L'
IPCC-ONU i NOAA-USA (National Oceanic and Air Administration dels Estat Units)
estan identificant canvis substancials en la complexa relació entre l' aire i
els oceans a nivell global com a resultat del l' escalfament global.
- Segons l'IPCC,
la necessitat d’acció s'intensifica i l'informe assenyala que no podem
endarrerir les accions de mitigació, impulsant els reptes tecnològics,
econòmics, socials i institucionals per limitar l'escalfament per sota dels 2ºC
en la primera meitat del segle XXI. L'informe també destaca que les emissions
dels combustibles fòssils han de caure a gairebé zero al final del segle. Això arriba en un moment en què les emissions
de carboni procedents principalment de la crema de carbó, petroli i gas estan
pujant a nivells rècord i no s’estabilitzen o decreixen. Cal un canvi de model
productiu en forma de noves respostes, de noves polítiques.
- Com va dir el
secretari general de l'ONU, Ban Kimoon, en la presentació de l'Informe de
síntesi sobre el canvi climàtic: "La
ciència ha parlat. No hi ha ambigüitat en el missatge .... els líders han
d'actuar. El temps no està del nostre costat .... cal una acció decisiva per la
construcció d'un futur millor i més sostenible....., mentre que la inacció serà
molt costosa ".
- L'informe continua aconsellant
que si es continua l’emissió de gasos d'efecte hivernacle provocarà un major
escalfament i canvis duradors en tots els components del sistema climàtic,
l'augment de la probabilitat d'impactes greus, generalitzats i irreversibles
per a les persones i els ecosistemes.
Limitar l'escalfament requeriria reduccions substancials i sostingudes
en les emissions de gasos d'efecte hivernacle que, juntament amb l'adaptació,
poden limitar els riscos del canvi climàtic. En les reunions anuals dels estats
(conferències de les parts del Conveni) s' han identificat i acordat els temes
clau de Mitigació i Adaptació.
- Si bé no podem
revertir el canvi climàtic a curt i mig termini (donat que hi ha un efecte
acumulatiu i una inèrcia), sí que podem treballar activament per reduir les
emissions de gasos d'efecte hivernacle i frenar en gran part els impactes
ambientals, socials i econòmics que es produiran.
-Hi ha diverses accions per promoure i
facilitar aquesta tasca que van des de reduir la desforestació, millorar la
gestió dels usos del sòl, fins a la utilització massiva d’energies renovables
passant per altres enfocaments de polítiques d’estalvi i eficiència energètica,
i sobretot amb una reducció dràstica de la dependència dels combustibles fòssils,
és la des-carbonització de l' economia. L' Acord de Paris AP -COP conferència de les parts del
Conveni ONU de canvi climàtic nùm. 21
(desembre 2015) implica tots aquest canvis. Els altres principals temes de l'
Acord de Paris COP 21 són que en 18 anys (des de el protocol de Kyoto PK) és l'
acord mès important. Ara afecta a diferència del PK (afecta nomès al 14%
emisions el AP afecta añ 98% de les emisions Mundials), tant als estats
desenvolupats i en desenvolupament, amb l' entrada en vigor de l' Acord de
Paris el 4 de novembre de 2016, es aplicable a tot el Mòn des de el 2020. El AP
té parts vinculants i altres que són declaratives (però les decisions i sistema
de governança de COP 21 Acord de París són vinculants i per tant obligatoris
pels estats). El balanç net de carboni, pressupostos de carboni ha de ser
integrat a la comptabilitat de cada estat (carbon budgets), transició Justa
(però no per-càpita), entre guanyadors i perdedors dels impactes de canvi
climàtic, es reconeix els NDCs (nationally determined contributions), plans
nacionals de reduccions d' emisions, verificats per ONU cada 2 anys i millorats
cada 5 anys. El contingut de cada pla NDC no es vinculant, la seva verificació
per ONU i la seva millora sí que ho és, el sistema de verificació de ONU no és
punitiu com a OMC, però en Dret Internacional és “named and shamed” (l‘anomenat
per no cumplir queda avegonyit en front de tota la Comunitat Internacional
ONU), compromís finacer Fons d' Adaptació (Green Climate Fund) per països en
desenvolupament 100.000 milions de US dolars anuals del 2020 al 2025 addicionals
als fons de desenvolupament ODA, nou mecanisme perdues i guanys (loss and
damage). Transició des de els combustibles fòssils a les energies renovables.
L' Acord de París en insuficient, els plans de reducció NDCs presentats fins al
2050 dóna un increment promig de les temperatures mundials de 3.7 ºC (lluny de
l' objectiu del 1,5º-2 ºC del AP) s' han de fer esforços adicionals. Les
solucions per fer front al canvi climàtic són entre d’altres: menys egoismes
nacionals de cada estat, menys predominància de les sobiranies nacionals i més
cooperació, solidaritat i colaboració entre els estats. És a dir: solucions
federals a nivell mundial, que és el que es proposa en base als resultats de
les investigacions i propostes del Grup de Governança del Canvi Climàtic
GGCC-UPC de “Pressupost Global de Carboni” (és a dir la quantitat d' emissions
1800 giga-tonelades Gt de GEH que es pot emetre per mantenir la temperatura
promig a la superfície del planeta per sota dels 2ºC) respecte als valors
pre-industrials. De les recerques del GGCC-UPC es dedueix que és necessària una
nova distribució per la continuació de les negociacions de canvi climàtic en
base a propostes de Justícia Climàtica per Càpita de forma que els estats en
desenvolupament tinguin oportunitat de desenvolupar-se en base al seu
pressupost de carboni. Les agendes de canvi climàtic i de desenvolupament
“Objectius del Mil·leni” ONU han d’anar fusionats a la pràctica.
Som la primera
generació que sap que el canvi climàtic-escalfament Mundial dels darrers anys és
producte de les activitats humanes, sobretot cremant massivament combustibles
fòssils (dades IPCC i NOAA), i per tant no tenim l' excusa de dir que no ho
sabíem, i les generacions futures poden dir: què hi vam fer si ja ho sabíem ??.
Josep Lluís
Salazar
Links d'interès:
http://sth.upc.edu/ca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada