divendres, 7 d’octubre del 2016

CONFERÈNCIA SOBRE ACORD DE PARIS COP 21 CANVI CLIMÀTIC


El passat divendres 7 de d'octubre, va tenir lloc a la Sala de Cultura de Valldoreix, la xerrada-col•loqui “Acord de Paris COP 21, Canvi climàtic”, a càrrec de Josep LLuís Salazar Mañez, ”, amb l’assistència d’unes 15 persones que van gaudir escoltant-lo i compartint amb ell els seus coneixements.

Resum de la xerrada:


Els temes i les polítiques d' aquesta presentació són les actuals vigents i no són fetes per mi en representació de Nacions Unides ni de l' UE. Primer es presenta el que és l' Acord de París, situació actual i segon, les propostes des del GGCC-UPC sobre pressuposts de carboni i Justícia climàtica per càpita, que és el que hauria de ser si es vol mantenir la temperatura promig per sota del 2º C.

- El fenomen anomenat canvi climàtic a escala global és la modificació a llarg termini de les condicions climàtiques mitjanes, incloent sobretot l' increment de la temperatura mitjana, variacions en les precipitacions (la distribució, etc) i el vent, també la tendència a més freqüència de fenòmens extrems, com sequeres, pluges més torrencials però menys al llarg de l' any en relació a paràmetres anteriors, inundacions, onades de calor etc. És l' increment promig de les temperatures a nivell Global. Els impactes del canvi climàtic són molt diversos i desiguals al planeta, per exemple, té un impacte molt important de pujades de temperatures a la zona Àrtica (donat que  l' hemisferi nord és el lloc de més emissions dels Gasos d' Efecte Hivernacle GEH (greenhouse gasses GHG) i en canvi a la zona Antàrtica hi ha increments en la zona occidental i la península Antàrtica i baixades de temperatures a la zona oriental.

- Segons el Grup intergovernamental de les Nacions Unides d'Experts sobre el Canvi Climàtic  (IPCC), que és una gran xarxa d’experts científics de diverses universitats i centres de recerca a nivell Mundial (del Món en desenvolupament com del desenvolupat, uns 2500), sobre els diferents aspectes del canvi climàtic (peer review), que es un fenòmen complex. El nostre clima està experimentant canvis dramàtics com a resultat directe de gasos d'efecte hivernacle (GEH) derivats de l'activitat humana, des de l' inici de l' industralització fa uns 200 anys. Al Congrés Internacional de Geologia de sept 2016, en aquesta era des que es va iniciar a 1950 amb el fort impacte humà sobre el medi ambient a nivell mundial, s' anomena ja oficialment  l' Antropocè.

- Els GEH són gasos emesos a l'atmosfera que actuen com un hivernacle al voltant de la terra, atrapant la calor que d'una altra manera escaparia a l'espai. Això es coneix comumment com l’ "efecte hivernacle". El principal GEF és el diòxid de carboni (CO2) és el GEH més important i prevalent alliberat per les activitats humanes i és emès principalment per la crema de combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas natural.

- Un dels tractats o convenis internacionals que es van acordar a la Conferència de les Nacions Unides de Desenvolupament i Medi Ambient (UNCED) a Rio 1992 va ser el Conveni Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic (UN Framework Convenion for Climate Change), que té un secretariat amb seu a Bonn. Al 1998 es va acordar i obrir a signatura i ratificació un protocol del conveni, el Protocol de Kyoto, l'acord internacional sobre la reducció d'emissions, va identificar altres cinc gasos que els estats participants es van comprometre a reduir a fi de limitar el canvi climàtic antropogènic. Són: el metà (CH4), òxid nitrós (N2O), hidrofluorocarbons (HFC), perfluorocarbons (PFC) i sofre hexafluorur (SF6). Un setè gas, el trifluorur de nitrogen (NF3), després es va afegir a la llista.

- No obstant això, el més notable és que el canvi climàtic s’ha accelerat a través de les activitats humanes en els darrers 100 anys.  Els termes "escalfament global" i "canvi climàtic" s'usen indistintament en els medis de comunicació, però l'escalfament global té un efecte a tot el món, mentre que el canvi climàtic pot ser determinat afectant a escala global, regional i local. El canvi climàtic al món ja és evident com es demostra per l’augment de les temperatures mitjanes assolides en els darrers 50 anys, l'augment del nivell del mar, augment de l'acidesa dels oceans, canvis en densitats i corrents oceàniques i la fosa del gel, impactes als glaciars i en el permafrost.  L' IPCC-ONU i NOAA-USA (National Oceanic and Air Administration dels Estat Units) estan identificant canvis substancials en la complexa relació entre l' aire i els oceans a nivell global com a resultat del l' escalfament global.

- Segons l'IPCC, la necessitat d’acció s'intensifica i l'informe assenyala que no podem endarrerir les accions de mitigació, impulsant els reptes tecnològics, econòmics, socials i institucionals per limitar l'escalfament per sota dels 2ºC en la primera meitat del segle XXI. L'informe també destaca que les emissions dels combustibles fòssils han de caure a gairebé zero al final del segle.  Això arriba en un moment en què les emissions de carboni procedents principalment de la crema de carbó, petroli i gas estan pujant a nivells rècord i no s’estabilitzen o decreixen. Cal un canvi de model productiu en forma de noves respostes, de noves polítiques.

- Com va dir el secretari general de l'ONU, Ban Kimoon, en la presentació de l'Informe de síntesi sobre el canvi climàtic: "La ciència ha parlat. No hi ha ambigüitat en el missatge .... els líders han d'actuar. El temps no està del nostre costat .... cal una acció decisiva per la construcció d'un futur millor i més sostenible....., mentre que la inacció serà molt costosa ".

- L'informe continua aconsellant que si es continua l’emissió de gasos d'efecte hivernacle provocarà un major escalfament i canvis duradors en tots els components del sistema climàtic, l'augment de la probabilitat d'impactes greus, generalitzats i irreversibles per a les persones i els ecosistemes.  Limitar l'escalfament requeriria reduccions substancials i sostingudes en les emissions de gasos d'efecte hivernacle que, juntament amb l'adaptació, poden limitar els riscos del canvi climàtic. En les reunions anuals dels estats (conferències de les parts del Conveni) s' han identificat i acordat els temes clau de Mitigació i Adaptació.

- Si bé no podem revertir el canvi climàtic a curt i mig termini (donat que hi ha un efecte acumulatiu i una inèrcia), sí que podem treballar activament per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i frenar en gran part els impactes ambientals, socials i econòmics que es produiran.

 -Hi ha diverses accions per promoure i facilitar aquesta tasca que van des de reduir la desforestació, millorar la gestió dels usos del sòl, fins a la utilització massiva d’energies renovables passant per altres enfocaments de polítiques d’estalvi i eficiència energètica, i sobretot amb una reducció dràstica de la dependència dels combustibles fòssils, és la des-carbonització de l' economia. L' Acord de Paris AP  -COP conferència de les parts del Conveni  ONU de canvi climàtic nùm. 21 (desembre 2015) implica tots aquest canvis. Els altres principals temes de l' Acord de Paris COP 21 són que en 18 anys (des de el protocol de Kyoto PK) és l' acord mès important. Ara afecta a diferència del PK (afecta nomès al 14% emisions el AP afecta añ 98% de les emisions Mundials), tant als estats desenvolupats i en desenvolupament, amb l' entrada en vigor de l' Acord de Paris el 4 de novembre de 2016, es aplicable a tot el Mòn des de el 2020. El AP té parts vinculants i altres que són declaratives (però les decisions i sistema de governança de COP 21 Acord de París són vinculants i per tant obligatoris pels estats). El balanç net de carboni, pressupostos de carboni ha de ser integrat a la comptabilitat de cada estat (carbon budgets), transició Justa (però no per-càpita), entre guanyadors i perdedors dels impactes de canvi climàtic, es reconeix els NDCs (nationally determined contributions), plans nacionals de reduccions d' emisions, verificats per ONU cada 2 anys i millorats cada 5 anys. El contingut de cada pla NDC no es vinculant, la seva verificació per ONU i la seva millora sí que ho és, el sistema de verificació de ONU no és punitiu com a OMC, però en Dret Internacional és “named and shamed” (l‘anomenat per no cumplir queda avegonyit en front de tota la Comunitat Internacional ONU), compromís finacer Fons d' Adaptació (Green Climate Fund) per països en desenvolupament 100.000 milions de US dolars anuals del 2020 al 2025 addicionals als fons de desenvolupament ODA, nou mecanisme perdues i guanys (loss and damage). Transició des de els combustibles fòssils a les energies renovables. L' Acord de París en insuficient, els plans de reducció NDCs presentats fins al 2050 dóna un increment promig de les temperatures mundials de 3.7 ºC (lluny de l' objectiu del 1,5º-2 ºC del AP) s' han de fer esforços adicionals. Les solucions per fer front al canvi climàtic són entre d’altres: menys egoismes nacionals de cada estat, menys predominància de les sobiranies nacionals i més cooperació, solidaritat i colaboració entre els estats. És a dir: solucions federals a nivell mundial, que és el que es proposa en base als resultats de les investigacions i propostes del Grup de Governança del Canvi Climàtic GGCC-UPC de “Pressupost Global de Carboni” (és a dir la quantitat d' emissions 1800 giga-tonelades Gt de GEH que es pot emetre per mantenir la temperatura promig a la superfície del planeta per sota dels 2ºC) respecte als valors pre-industrials. De les recerques del GGCC-UPC es dedueix que és necessària una nova distribució per la continuació de les negociacions de canvi climàtic en base a propostes de Justícia Climàtica per Càpita de forma que els estats en desenvolupament tinguin oportunitat de desenvolupar-se en base al seu pressupost de carboni. Les agendes de canvi climàtic i de desenvolupament “Objectius del Mil·leni” ONU han d’anar fusionats a la pràctica.  



Som la primera generació que sap que el canvi climàtic-escalfament Mundial dels darrers anys és producte de les activitats humanes, sobretot cremant massivament combustibles fòssils (dades IPCC i NOAA), i per tant no tenim l' excusa de dir que no ho sabíem, i les generacions futures poden dir: què hi vam fer si ja ho sabíem ??. 


Josep Lluís Salazar

Links d'interès:
http://sth.upc.edu/ca