dimecres, 29 de febrer del 2012

ELS MÉS VISTOS DEL MES DE FEBRER

Nº1

Veure aquest bosquet de cadires a VDX (Carrers Miquel Àngel, Pintor Goya i Riera de Can Llobet)

Nº2

Veure aquesta escala obra dels mestres René Müller i Ariane Patout en el barri de Can Cadena
http://enplainair.blogspot.com/2012/01/blog-post_2853.html

Nº3

Enrique Abansés a la Sala de Cultura de VDX. 03_02_12
http://www.avvcelm.cat/xerrada_5_la_comunicacio_no_verbal.htm

dimarts, 28 de febrer del 2012

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest plafó ceràmic de Sant Jordi a l'entrada d'una casa del Passeig Violetes de VDX.

dilluns, 27 de febrer del 2012

dissabte, 25 de febrer del 2012

dijous, 23 de febrer del 2012

dimecres, 22 de febrer del 2012

GALERIA DE PENELLS D'ALTRES LLOCS


Caravel·la (Sant Cugat)


Gall i Flors de lis (Limogne du Qyercy, França)


Banderola (Rowing Club, el Tigre, BsAs)

dilluns, 20 de febrer del 2012

divendres, 17 de febrer del 2012

dimecres, 15 de febrer del 2012

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquesta campana a l'entrada de la Casa Albornoz en el barri de Sant Jaume de VDX.

dilluns, 13 de febrer del 2012

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquest porc senglar en el jardí d'una casa del Passeig Violetes de VDX.

dimecres, 8 de febrer del 2012

dimarts, 7 de febrer del 2012

GALERIA DE PENELLS D'ALTRES LLOCS


Campanes i bandera, (Esglèsia de Santa Pau, Girona)


  Drac (Ateneu de Canet de Mar)


Gall (Castell de Jehay, Amay,Bélgica)

dilluns, 6 de febrer del 2012

diumenge, 5 de febrer del 2012

MÉS QUE SORPRENENT


Veure una nova cadira creació dels artistes florestans René i Ariane en el carrer Golf de Biscaia de SC 

dissabte, 4 de febrer del 2012

CONFERÈNCIA SOBRE LA COMUNICACIÓ NO VERBAL

Enrique Abansés a la Sala de Cultura de VDX. 03_02_12

Aquesta tarda, sobre les 19 h., he conegut a un Comunicador extraordinari. Per això ho escric amb májúscula. Però, tot i ser important, aquest no és el mèrit més celebrat del psicòleg Enrique Abansés. La principal raó que farà que no oblidi aquestes tres hores de xerrada i debat (que ens han passat volant a la vintena llarga d'assistents ! ) és el seu humanisme renaixentista, el seu amor per la cultura i perquè sembla que cap aspecte del que és humà li és aliè.

Efectivament, es tracta d'un enamorat de l'èsser humà, una barreja fantàstica d'antropòleg i filàntrop, en el sentit etimològic del terme.

La ponència versava sobre la comunicació no verbal, de la que ens ha deixat compartir un obligat resum de tot el que sap, però ens ha informat de moltes coses més, sota la forma d'anècdotes, acudits i perles d'alt interès, provocant les rialles còmplices del públic, encantat.

Pel que he pogut deduir de les seves raonades explicacions, a part de les seves nombroses experiències en el camp de la psicologia clínica i les col.laboracions en l'àmbit de la salut mental, li encanta viatjar i comparar formes de conducta, d'expressió i de comunicació tant a les antigues civilitzacions mexicanes com a la Xina actual.

I aquestes experiències sobre el terreny, ben combinades amb el seu interès didàctic i milers d'hores d'estudi, fan que estigui en condicions d'oferir col.loquis summament interesants, com el d'avui. I com els que segurament deu oferir davant dels auditoris que li demanin. Per exemple, aquest mateix matí ens ha comentat que ha impartit un curs sobre Comunicació a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona.

I, per posar la cirereta del pastís, us explicaré, en quant a la ponderació del nostre conferenciant, que, un cop acabada la xerrada, ja a un quart de deu de la nit, ha volgut iniciar un torn de preguntes i comentaris. Ens dóna llarga resposta a tots els interrogants d'una forma perfectament intel.ligible i veritablement extensa, sense defugir cap matís ni deixar de banda cap disgressió. I això que, en acabat, havia de tornar a la seva residència habitual a ... Saragossa !!

Un gran professional i un excel.lent Comunicador.

Finalment, passades les deu, ens acomiadem del nostre savi psicòleg tot desitjant-li bon viatge i agraïnt-li de tot cor que hagi compartit unes pinzellades dels seus coneixements amb alguns vil.latants de Valldoreix.

Apa, Mestre, bona nit i tapa't (encara em fan mal les orelles del fred nocturn !!)

Rafa Vila

dijous, 2 de febrer del 2012

ACTUALITAT A VALLDOREIX



Enfarinada en la Crta. de la Floresta, barri de Can Cadena de VDX. 02_02_12  13,15h.

MÉS QUE SORPRENENT

VALLDOREIX VILA DE L'ART BOSCÀ


Veure aquesta escala obra dels mestres René Müller i Ariane Patout en el barri de Can Cadena

Punts de venda: Restaurant Les Moreres, la Floresta i Forn Les Escales, la Floresta.

MÉS QUE SORPRENENT

EL BOSQUET DE LES CADIRES DE VDX






Veure aquest bosquet de cadires a VDX (Carrers Miquel Àngel, Pintor Goya i Riera de Can Llobet)
Afegitó: Els artistes son un parell de joves que ahir dimecres serra en mà varen fer aquesta petita obra d'art.

dimecres, 1 de febrer del 2012

SORPRÈN I NO SORPRÈN


Veure aquesta campana i una esquella a l'entrada de Can Pellicer de VDX.

RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX

Can Monmany de Valldoreix

Situada a la falda del Puig Madrona, és la masia més important de tot el terme de Valldoreix


Can Monmany no és tan sols un edifici sinó que al llarg de la història l’heretat o propietat Montmany ha estat un conjunt de finques i edificis amb diferents topònims. Les dades més antigues que tenim del mas daten del s. XVI, amb el nom de Mas Brunet. L’any 1640 s’instal·là Francesc Monmany, procedent de Sant Boi de Llobregat, canviant així el topònim del mas. L’antiga masia, tot i ser la més gran del terme, no tenia l’esplendor de l’actual edifici i estava formada per un mas, una capella i una masoveria. El conjunt de la propietat comprenia tres masos, Can Monmany, Mas Roig i Can Canyelles. Aquest darrer mas estava molt a prop de l’actual edifici i va ser enderrocat al s.xviii. Fins al 1867 can Monmany va ser parròquia de Santa Eulàlia del Papiol.


L’actual fesomia de l’edifici data dels primers anys de la dècada dels anys 80 del s. XIX, quan el seu propietari, Francesc Oliver-Monmany i Reventós decidí transformar l’antic mas en un edifici senyorial. Amb la reforma es creà un conjunt d’edificis en forma de colònia agrícola. La façana principal de l’edifici dóna al sud, mentre que a la cara nord es construí una torre amb un gran rellotge per tal de controlar les hores de feina dels treballadors. L’explotació agrícola de la finca ha anat lligada fonamentalment a la producció de vi i a l’aprofitament dels pins, tant en la recol•lecció de pinyons com de les escorces, que es feien servir en els tints dels teixits a Barcelona.

Alguns dels productes agrícoles produïts a la masia es venien a la botiga familiar del carrer Pelai de Barcelona i el vi fins i tot es va exportar a França, guanyant premis a les primeres exposicions universals. Al s. XVIII havien arribat a treballar 46 parcers i 18 mossos. Molts dels topònims de l’actual Valldoreix i dels seus barris estan relacionats amb aquest mas o amb la seva explotació, així trobem barris com Monmany, Regadiu, les Bobines o Mas Roig, o carrers i places com Joan Gassó, Monmany, Oliveras, Mariscota, etc...


Una de les persones cabdals en el desenvolupament del Valldoreix del s. XX va ser el Sr. Joan Gassó i Vidal, marit d’Elisa Oliver-Monmany i Ribas, pubilla de Can Monmany, fundador i primer president de l’Associació de Propietaris de Valldoreix i de la societat Tranvía y Urbanizaciones de Valldoreix, S.A. El juliol de 1936 s’inaugurà la instal•lació elèctrica del mas. Durant la Guerra Civil, la masia, de la mateixa maner que altres cases de Valldoreix, patí la confiscació de mobles i béns per part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Cugat i durant algun temps va ser hospital de campanya. A l’actualitat conviuen l’onzena, dotzena i tretzena generació d’una família que ha viscut ininterrompudament a can Monmany des del 1640.

Juanjo Cortés Historiador Valldoreixenc