El cementiri de Valldoreix
Durant
l'Edat Mitjana el cementiri estava situat a llevant i al sud del temple
parroquial, al voltant de l'absis romànic. Més tard, ja en època moderna el
cementiri ocupava tot el pati de la porta principal de l'església
L'any 1924 es decidí millorar el cementiri antic i treure els nínxols vells i atrotinats que hi havia davant l'església. Es construïren nínxols a la façana sud del temple i es va fer un portal independent. De fet no es traslladaren totes les tombes, algunes, les que estaven a nivell de terra es deixaren in situ. A les excavacions arqueològiques de l'any 2000, aparegueren algunes sepultures i part d'aquests nínxols antics.
El nou cementiri tenia 6 metres d'amplada i 3 de llargada
i era de forma regular de cap a cap. La família Majó va donar un tros de terra
per poder allargar-lo i eixamplar-lo fins a la placeta. El ple de l’Ajuntament
de Sant Cugat, seguint el decret de juny de 1931 del govern de la República
Espanyola, va aprovar la secularització dels cementiris el 9 de desembre de
1931 i fixà la data del 3 de gener de 1932 per fer la cerimònia de
secularització del cementiri de Sant Cugat. Aquest acord va provocar la protesta dels catòlics. Seguint la mateixa instrucció, el cementiri de Valldoreix
va ser secularitzat el 28 de febrer del mateix any sense incidents.
Des de l'any 1919 al cementiri
de Valldoreix ningú és enterrat a terra i tan sols són enterrats els
membres de les antigues famílies propietàries de nínxols.
Juanjo Cortés