dimarts, 8 de juliol del 2008

A la fresca tot cantant...

Si hi hagués una música que pogués definir l'esperit del poble de Valldoreix, amb totes les seves ambivalències i subtilitats, seria la del grup la Matutera ( vegeu aquí ), que ens va oferir un concert el propassat dissabte a la nit. Fou en el marc de la primera nit de " Música a la fresca " , que va tenir lloc a la plaça del Casal de Cultura de Valldoreix. A més, hi van tocar després la banda " Carolina Chicken", però això ho deixem per a més endavant, que són figues d'un altre paner.

La Matutera van tenir un bon concert... donada la circumstància de la baixa d'última hora de la seva teclista; la van suplir amb encert un parell de guitarres que teixien la base harmònica de les melodies. L'àmbient del Casal de Cultura, en sonar els primers acords de la Matutera, es va transformar en una sala " Chill-Out"... el somriure a la cara de tothom era permanent i els tints de jazz aflamencat dotaven l'atmosfera d'una alegre tranquilitat : això és una nit d'estiu a Valldoreix, les notes del saxo soprà fluctuant entre melodies asincopades i detalls de jazz. Miles Davis, Carles Benavent son només alguns dels autors llurs temes van sonar vistos a través del prisma del flamenc i del jazz, conseguint una perfecta comunió. No cal dir que els comentaris de la gent fóren tots molt i molt positius.
Després va ser el torn dels Carolina Chicken ( vegeu aquí ), una mena de malabaristes dels estils folk-jazz-rock-klezmer-trash-heavy-pop-funk-reggae-dub-ambient ( me n'he deixcat algun ?).. amb un clarinet"marejant" que aconsegueix unes velocitats de vertígen. Aqui la gent ja es va animar més, portat per les melodies enganxoses i els riffs potents de guitarra, mesclats amb unes bateries molt consistents. Per moments et recordava alguna pel.lícula de l'Emir Kusturica, per altres Matrix, i per altres fins i tot alguna del Charles Chaplin. En fi, una cloenda de concert digna de tenir en compte.

Es va aconseguir una cosa molt important aquest dissabte a la nostra EMD: poder ajuntar gent de totes les edats i ambients. Des del nadó més petit fins aquell avi que, passant per allà, es va seure a mirar i escoltar aquests joves d'avui en dia, tant esbojarrats i estrafolaris...



Roger Fe



P.S. les fotografies son gentilesa del Joel Brooks.