El passat dia 29 d'octubre del 2022 l'Andreu Valls Grau ens va fer una
xerrada sobre,el comerç colonial en la industrialització de Catalunya davant d'una quinzena de persones
interessades en el indians catalans.
Resum:
Hem d’esperar fins a meitat del segle XVII
perquè els intercanvis comercials amb el Nou Món comencin a ser significatius
per a la economia catalana, quan ja en fa uns 200 anys que la Corona Castellana
n’extreu metalls en abundància. Metalls que no serveixen per evitar-li a la
Dinastia dels Austries 7 suspensions de pagaments .
El descobriment d’Amèrica
ens agafa en un dels moments més desfavorables. de la nostra història.
La Guerra Civil de la segona meitat del XV, la mort sense descendència del
nostre darrer rei Ferran el Catòlic i la pèrdua de centralitat del Mediterrani
en favor de l’Atlàntic provocada entre altres factors, per la caiguda el 1454
de Constantinopla, ens deixa en la més absoluta marginalitat política i
econòmica per a un llarg període de temps.
No recuperarem mai el poder polític però si que ens en
sortirem econòmicament.
La Sentencia Arbitral de Guadalupe de 1485 donà seguretat
jurídica a la pagesia que li permeté
sortir de la pura subsidència per diversificar-ne la producció i fer de vins, aiguardents
i fruits secs els primers productes autòctons pensats per a la exportació.
Els teixits estampats, les indianes, és la primera
manufactura semi industrial de la nostra
represa. En poc temps passem d’importar-los fets del sud de França a bastir fàbriques
de tot el procés de filatura, teixit i estampació, primer dins de la atapeïda
Barcelona, per estendre’s en poc temps a altres ciutats del Maresme, El Bages i
la Garrotxa.
Pels voltants del 1785 serem la segona regió Europea,
després de Mulhouse ( França) en la producció d’indianes.
Aquests fets fan que puguem aprofitar en condicions molt
favorables l’obertura del mercats americans a les burgesies perifèriques Hispàniques
que impulsen tímidament les primeres reformes Borbòniques de la segona meitat
del segle XVIII. Son mesures molt proteccionistes. S’impedeix la producció
criolla local en les colònies per forçar-les a consumir exclusivament productes
de la metròpoli.
El resultat és una ràpida i creixent presència de productes
i mercaders catalans escampats per tot el Carib, nord de Venezuela i ciutat de
Buenos Aires, que de retruc afavoreix la forta revifalla de la construcció naval en la gran majoria
dels ports de la costa catalana, principalment del Maresme i La Selva
Aquest model borbònic basat en la subordinació política de
les elits colonials, el ferm monopoli comercial del mercat americà tancat a
britànics i francesos i els manteniment
intacte dels privilegis fiscals de la Noblesa i de la Església Hispana s’esquerda i es fa ràpidament
inviable.
El punt central d’aquesta davallada és la independència
política de les colònies que es produeix en cascada entre 1808 i 1820,
aprofitant la feblesa Borbònica davant la invasió Napoleònica.
Es perden els territoris continentals. En queden Cuba,
,Puerto Rico i Les Filipines.
Paradoxalment, és en aquest context que es produeix la
darrera revifalla catalana del comerç colonial centrada principalment amb Cuba .
De la botiga de queviures, als grans magatzems. De
subministrar solament mercaderies a banquers, proveïdors de crèdit. De ser
prestataris dels terratinents locals a ser-ne propietaris de les seves
plantacions. De transportar-hi el blat peninsular al comerç de la mà d’obra
esclava, sobre tot en la darrera fase de l’esclavisme quan del comerç es torna il·legal..
Tot amb vaixells propis.
1868 primera guerra de Cuba. És el principi del final. A
partir d’ara tot es guira cap el mercat interior peninsular, encara poc
desenvolupat. A principis del segle XIX el Poble Nou i Sant Martí de
Provençals Manchester català es
convertirà en la fàbrica d’Espanya.
AVG
