diumenge, 27 de novembre de 2022

CONFERÈNCIA SOBRE LA VIDA DE CATERINA ALBERT I PARADIS coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català

 

Fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud, una de les obres literàries cabdals del modernisme. També va desenvolupar una carrera com a pintora, escultora i dibuixant.

"Deixeu-me fer i jo deixaré fer", tota una declaració d'intencions d'una dona valenta i extraordinària com va ser la Caterina Albert.

Una xerrada presentada per la Roser Colomer, sobre una dona indòmita coneguda amb el nom de ploma masculí, Víctor Català, que ella mateixa va escollir per amagar-se de les crítiques en descobrir que era una escriptora dona, qui havia guanyat els jocs florals del 1898 amb "La infanticida".

Gràcies @feclavell i a l.Associació de Veïns de Ca N.Enric La Miranda, per una conferència sobre una dona lluitadora, avui, 25N dia internacional de l'eliminació de la violència contra les dones. 

Olac

divendres, 18 de novembre de 2022

SORPRÈN I NO SORPRÈN

ARC Sant Cugat club d'Aeromodelisme, 40 aniversari

 Pista de vol, Camí de Ramade, s/n, 08174 Sant Cugat del Vallès, Barcelona

dilluns, 31 d’octubre de 2022

HALLOWEEN 2022 DE VEÏNS AL SECTOR CA N’ENRIC

Entrada al tunel del terror, Avgda.Ca N'Enric/Passeig Romero de Torres

EL TERROR ARRIBA A CA N’ENRIC LA MIRANDA:

És veu que el barri de Can n’Enric la Miranda el configurem una colla de motivades i motivats. El dia 31 d’Octubre vam exhibir aquesta empenta.

Setmanes abans es va començar a ordir l’esdeveniment. Els veïns ens vàrem reunir per marcar la ruta de les cases participants, es van crear fils musicals terrorífics, es va dissenyar un cartell de por i les nostres mans no paraven de dansar fent les manualitats i tot el necessari per que les cases estiguessin llestes per l’ocasió.

Va ser un èxit de participació! L’esforç i l’entusiasme invertit van ser gratament compensats per l’alegria dels visitants.

Hi ha algun nen i nena que encara s’esborrona en pensar en certs pallassos, però les llaminadures aconseguides van fer valdre el coratge. Hi va haver cases plenes de la màgia del Harry Potter, on la canalla, flipant, podia fer volar plomes! També es van poder veure  uns senyors del mal i una nena del exorcista que calibraven la seva malignitat, segons l’edat dels participants (tenien un cor gran aquests malèfics). Vam poder endinsar-nos en cases plenes de fantasmes esfereïdors i fins i tot es va poder assistir a la jornada de portes obertes d’una escola bressol demencial.

Bé, l’any que ve més i millor i que no minvin aquestes ganes de fer barri i poble, gràcies i salut per tothom!

 RSG 

diumenge, 30 d’octubre de 2022

Conferència El Comerç Colonial en la Industrialització de Catalunya.

 

El passat dia 29 d'octubre del 2022 l'Andreu Valls Grau ens va fer una xerrada sobre,el comerç colonial en la industrialització de Catalunya davant d'una quinzena de persones interessades en el indians catalans.

Resum:  

Hem d’esperar fins a meitat del segle XVII perquè els intercanvis comercials amb el Nou Món comencin a ser significatius per a la economia catalana, quan ja en fa uns 200 anys que la Corona Castellana n’extreu metalls en abundància. Metalls que no serveixen per evitar-li a la Dinastia dels Austries 7 suspensions de pagaments .

El descobriment d’Amèrica  ens agafa en un dels moments més desfavorables. de la nostra història. La Guerra Civil de la segona meitat del XV, la mort sense descendència del nostre darrer rei Ferran el Catòlic i la pèrdua de centralitat del Mediterrani en favor de l’Atlàntic provocada entre altres factors, per la caiguda el 1454 de Constantinopla, ens deixa en la més absoluta marginalitat política i econòmica per a un llarg període de temps.

No recuperarem mai el poder polític però si que ens en sortirem econòmicament.

La Sentencia Arbitral de Guadalupe de 1485 donà seguretat jurídica a la  pagesia que li permeté sortir de la pura subsidència per diversificar-ne la producció i fer de vins, aiguardents i fruits secs els primers productes autòctons pensats per a la exportació.

Els teixits estampats, les indianes, és la primera manufactura semi industrial  de la nostra represa. En poc temps passem d’importar-los fets del sud de França a bastir fàbriques de tot el procés de filatura, teixit i estampació, primer dins de la atapeïda Barcelona, per estendre’s en poc temps a altres ciutats del Maresme, El Bages i la Garrotxa.

Pels voltants del 1785 serem la segona regió Europea, després de Mulhouse    ( França) en la producció d’indianes.

Aquests fets fan que puguem aprofitar en condicions molt favorables l’obertura del mercats americans a les burgesies perifèriques Hispàniques que impulsen tímidament les primeres reformes Borbòniques de la segona meitat del segle XVIII. Son mesures molt proteccionistes. S’impedeix la producció criolla local en les colònies per forçar-les a consumir exclusivament productes de la metròpoli.

El resultat és una ràpida i creixent presència de productes i mercaders catalans escampats per tot el Carib, nord de Venezuela i ciutat de Buenos Aires, que de retruc afavoreix la forta revifalla  de la construcció naval en la gran majoria dels ports de la costa catalana, principalment del Maresme i La Selva

Aquest model borbònic basat en la subordinació política de les elits colonials, el ferm monopoli comercial del mercat americà tancat a britànics i francesos i  els manteniment intacte dels privilegis fiscals de la Noblesa i de la Església  Hispana s’esquerda i es fa ràpidament inviable.

El punt central d’aquesta davallada és la independència política de les colònies que es produeix en cascada entre 1808 i 1820, aprofitant la feblesa Borbònica davant la invasió Napoleònica.

Es perden els territoris continentals. En queden Cuba, ,Puerto Rico i Les Filipines.

Paradoxalment, és en aquest context que es produeix la darrera revifalla catalana del comerç colonial centrada principalment amb Cuba .

De la botiga de queviures, als grans magatzems. De subministrar solament mercaderies a banquers, proveïdors de crèdit. De ser prestataris dels terratinents locals a ser-ne propietaris de les seves plantacions. De transportar-hi el blat peninsular al comerç de la mà d’obra esclava, sobre tot en la darrera fase de l’esclavisme quan del comerç es torna il·legal.. Tot amb vaixells propis.

1868 primera guerra de Cuba. És el principi del final. A partir d’ara tot es guira cap el mercat interior peninsular, encara poc desenvolupat. A principis del segle XIX el Poble Nou i Sant Martí de Provençals  Manchester català es convertirà en la  fàbrica d’Espanya.

 AVG