Fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud, una de les obres literàries cabdals del modernisme. També va desenvolupar una carrera com a pintora, escultora i dibuixant.
"Deixeu-me fer i jo deixaré fer", tota una declaració d'intencions d'una dona valenta i extraordinària com va ser la Caterina Albert.
Una xerrada presentada per la Roser Colomer, sobre una dona indòmita coneguda amb el nom de ploma masculí, Víctor Català, que ella mateixa va escollir per amagar-se de les crítiques en descobrir que era una escriptora dona, qui havia guanyat els jocs florals del 1898 amb "La infanticida".
Gràcies @feclavell i a l.Associació de Veïns de Ca N.Enric La Miranda, per una conferència sobre una dona lluitadora, avui, 25N dia internacional de l'eliminació de la violència contra les dones.
Olac
Víctor Català neix a l´Escala i és filla de Dolors Paradís Farrés (1834-1932) i de Lluís Albert Paradeda (1843-1890), tots dos terratinents. És la gran de quatre germans.
Va molt poc a l´escola i no en guarda bons records. A l´adolescència passa un any interna a un col·legi a Girona on hi aprèn sobretot francès i piano.
El seu pare contracta un professor de dibuix i s´instal·la a casa i li fa classes particulars de pintura. El pare, també li fa una cambra pròpia al graner on ella hi trobarà les condicions ideals per escriure i dibuixar. El pare mor el 1890, ella té 21 anys i es fa càrrec de la gestió de la hisenda familiar.
Viu mig any a Barcelona on gaudeix i participa de la vida de ciutat, encara que se l´ha volgut encasellar com a don rural. Viatja per Europa amb els seus amics. De gran ja es queda a viure de forma permanent a l´Escala.
Té una gran personalitat i el seu lema és “Deixeu-me fer i jo deixaré fer”.
El 1898 guanya els Jocs Florals d´Olot amb el monòleg de La Infanticida. Quan es descobreix que és una dona provoca un gran escàndol i a partir d´aleshores utilitzarà el pseudònim de Víctor Català. És un text potent i realista, arriba al fons de l’anima humana. La protagonista, una jove pobra i desvalguda, esdevé víctima dels homes i de la societat que l´envolta.
Manté una correspondència molt rica amb Joan Maragall, l´anomena poeta civilitzat i civilitzador
L´altra obra de la que vam parlar va ser SOLITUTD. Va ser una novel·la per entregues entre el maig de 1904 i l´abril de 1905 a la revista Joventut. El paisatge hi té un pes molt dominant. És un drama rural amplificat. Relata un món caduc que s´acaba. Hi explora qüestions com el desig sexual, la maternitat i l´alliberament social.
El llenguatge a les seves obres és d´una gran riquesa lèxica. És una narradora amb una base poètica.
RCS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada