SORPRÈN I NO SORPRÈN

Veure aquest "graffiti" en una pared lateral de la Sala NEC "Espai Jove" de Valldoreix

SORPRÈN I NO SORPRÈN

Veure aquesta campaneta amb la silueta d'un gall a l'entrada d'una casa del carrer Església de VDX.

SORPRÈN I NO SORPRÈN

Veure i descobrir el Carrer de l'Espígol en el Barri de Can Cadena de Valldoreix

SORPRÈN I NO SORPRÈN

Veure aquest pou amb corriola i galleda, en el jardí d'una casa del Passeig Ram de VDX.

SORPRÈN I NO SORPRÈN

Veure aquest graffiti en una de les parets del transformador de la Plaça Maria Sabater de Valldoreix.

SORPRÈN I NO SORPRÈN

 
Veure una placa de marbre "in memoriam" de la 1a Junta de la Creu Roja a Valldoreix (1963), a la part del darrere de l'església de L'Assumpció de Valldoreix.
 
Enllaç: http://www.totsantcugat.cat/opinio/el-primers-anys-de-creu-roja-valldoreix-17749102.html

SORPRÈN I NO SORPRÈN CICLE DE NADAL

Encesa de l'arbre de Nadal a la Plaça Maria Sabater de Valldoreix

SORPRÈN I NO SORPRÈN

Veure que Valldoreix es una Vila cardioprotegida ( Desfibriladors instal·lats a la Plaça de Pompeu Fabra, façana de l’EMD, Plaça de l’Estació, Plaça del Casal de Cultura, Casal d’Avis i a la Zona Esportiva)

V NIT DEL PREMI VILA DE VALLDOREIX 2015

Fundació Privada Autisme GURU, guardonada en la V Nit del Premi Vila de Valldoreix 2015

 

La vetllada va estar amenitzada per el duet Alba Cayuela i Marc Pons

El passat 19 de novembre, es va cel•lebrar la V Nit del Premi Vila de Valldoreix 2015.
L’acte es va dur a terme a la Nau de Cultura de VDX. Allí s’aplegaren una vuitantena de valldoreixencs en un sopar popular i gaudint d’una jornada d’associacionisme de la Vila

La Fundació GURU es remunta al mes d’ octubre de 1969, a Barcelona, on comença com a Escola d’Educació Especial, el primer centre a l’Estat Espanyol dedicat a l’atenció a infants amb psicosi i/o autisme. A partir d’aquí, al llarg de tota aquests anys han anat ampliant els seus serveis, a més d’escola especial, a educació ocupacional i de lleure i a serveis residencials. És aquí on pren sentit aquesta nominació ja que el 2009 es construeix la Residència GURU Valldoreix.
És una fundació que ofereix, amb eficàcia i eficiència, una atenció integral i de qualitat a les persones amb TEA i les seves famílies, facilitant en cada etapa evolutiva els recursos necessaris per afavorir el desenvolupament personal i la qualitat de vida. Són veïns nostres, els trobem passejant pels nostre poble i integrant-se cada cop més entre nosaltres i segueixen endavant gràcies a l’esforç i dedicació d’unes famílies i d’un equip de professionals que és gran, no tant pel nombre, com per la vàlua personal d’aquells que el formen: directius, educadors, professionals i personal d’administració i serveis.

Un cop finalitzat el lliurament del Premi, el secretari de l' AVVCELM, Josep Mª Fe va agraïr a totes les associacions i entitats de VDX per la seva col•laboració en aquest acte i també a l’E.M.D. de Valldoreix per la seva participació amb el Premi Vila de Valldoreix.

Per acabar el Secretari d'AVVCELM va convidar al President de l’EMD. Sr. Josep Puig a fer la cloenda de l’acte.

Us esperem a tots i a totes a la propera edició del 2017.

Enllaços:
http://www.totsantcugat.cat/actualitat/poble/societat/la-fundacio-guru-guanya-el-premi-vial-de-valldoreix-64717102.html
https://www.youtube.com/watch?v=ZtmddYXjcFY

GALERIA DE PENELLS D'ALTRES LLOCS

Sant Jordi mata el drac (Albarracin, Terol)

Sant Jaume ( Guadalaviar, Terol)

Fletxa ( Bodega Lustau, Jerez de la Frontera

SORPRÈN I NO SORPRÈN

Veure com et reben a la "Nit de Halloween" en una casa del barri de la Miranda de VDX

CONFERÈNCIA MERCÈ RODOREDA VIDA I OBRA ( 1908-1983)

El passat divendres 14 de d'octubre, va tenir lloc a la Sala de Cultura de Valldoreix, la xerrada-col•loqui “Mercè Rodoreda vida i obra (1908-1983)”, a càrrec de Roser Colomer Suròs, ”, amb l’assistència d’una vintena de persones que van gaudir escoltant-la i compartint amb ella els seus coneixements.
 

Breu resum:

Neix a Sant Gervasi, barri del Farró, a començaments del segle XX, el 1908. Té una infància molt feliç, acompanyada pels pares i per un avi que li recita obres d’en Maragall, d’en Verdaguer i altres. Viuen en una torre i el jardí tindrà per ella una gran influència que la reflectirà en moltes de les seves obres. Va pocs anys a l’escola i d’una manera una mica intermitent. El pare i la mare són afeccionats al teatre i sobretot el pare també li recita en veu alta les veus principals de la literatura catalana. Rodoreda doncs, rep la llengua del seu entorn familiar i serà una autodidacta tota la vida.

Quan ella té dotze anys, es mor l’avi i arriba a casa seva l’oncle americano amb qui es casarà quan ella tingui vint anys i ell trenta-quatre. Tenen un fill, Jordi, al cap d’un any i aquest matrimoni fa aigües aviat. Durant els anys 30 , Rodoreda escriu i escriu i participa de la vida ciutadana a través de la Institució de les lletres Catalanes on ha entrat a treballar. Allà coneix la colla de Sabadell i es convertiran en els seus amics quan el 1939 emprèn l’exili. Un d’ells Armand Obiols serà el seu amant a partir de Roissy (1939) i també farà l’ofici de mentor de l’obra de la Rodoreda.

Quan comença la segona guerra mundial, l’exili català es dispersa sobretot cap a Amèrica però Obiols i Rodoreda es quedaran a França. Primer a Llemotges, Bordeus i finalment París. Durant aquest període de temps passen moltes restriccions econòmiques, la salut de Rodoreda és dèbil, ella es guanya la vida cosint i no és fins el 1951 que Obiols entra a treballar a la Unesco que ja disposen d’una situació econòmica estable i Rodoreda es pot dedicar a escriure i prou. El 1955 es traslladen a Ginebra per la feina de l’Obiols i aquest és un dels períodes més productius literàriament.  El 1960 Obiols va a treballar a Viena però ella no  s’hi traslladarà mai. El 1971 Obiols mor i ella descobreix que hi ha hagut un altre amor a Viena. El 1972 es trasllada a Romanyà, ja és una escriptora famosa i continua escrivint fins a la seva mort que es produeix el 1983.

Impressions de la xerrada

M’ha semblat que s’ha escoltat atentament i que aquesta vida de novel.la de la Rodoreda ha interessat.  Qui més qui menys havia llegit obres de la Rodoreda i poder-les contextualitzar en els moment de la seva vida, ajuden a comprendre millor la novel.la i la persona.

En tot cas jo m’ho he passat molt bé i és un plaer contribuir a la difusió d’aquesta autora.  

Roser Colomer

Els assistents opinen: He trobat molt interessant l'exposició que ha fet la Roser Colomer: ordenada, entenedora i bona per situar Montserrat Rodoreda en el seu temps i en les circumstàncies. Roser ha estat molt discreta i ha volgut que els que l'escoltavem tinguessim portes obertes per llegir una altra vegada l'obra i treure'n noves conclusions.
M'ha semblat molt interesant!!

Elena Bosch

RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX

El Xalet 'La Lechera' de Valldoreix i el president Macià

El diumenge 22 d'octubre de 1933, a primera hora del matí, el President de la Generalitat, Francesc Macià i Llussà (1859-1933) va sortir de Barcelona, en l'Hispano Suiza B-24955

Anava acompanyat pel diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Joan Baptista Soler i Bru (1888-1954), pel secretari de presidència (1931-1934) i periodista, Joan Alavedra i Segurañas (1896-1981) i pel Sr. Rubí, cap de cerimonial. El destí era Valldoreix.

Urbanizaciones de Valldoreix i Ràdio Associació havien organitzat un acte de col·locació de la primera pedra del Xalet La Lechera, així com una gran festa al Camp d'Esports. El xalet estava patrocinat per Nestlé i per Urbanizaciones Valldoreix, i era el premi del III Concurs d'Història de Catalunyaorganitzat per Ràdio Associació.

A l'acte de col·locació de la primera pedra estaven convidades les autoritats locals, entre elles l'alcalde de Sant Cugat, Roc Codó i Serra (1882-1961) del Centre Republicà Federal (CRF) i els regidors Magí Bartralot i Auladell (1892-1980) (CRF), Miquel Duran i Jané (CRF), Jaume Fàbregas i Sallés (1860-1967) (CRF), Tomás Grau i Mercé (CRF), Gabriel Pahisa i Canals (CRF), Martí Vilaró i Castañer (CRF), Anton Vilaseca i Aymerich del Centre Republicà Radical (CRR), Ramon Sagalés i Bartralot (CRF), Joan Serrabogunyà i Serra (CRF) i Josep Alemany i Prats del Centre Bloc Republicà. També assistiren destacades personalitats de la societat valldoreixenca, el president de l'Associació de Propietaris, Enric Torné i Mateu, el president de Ràdio Associació, Jaume Rosquellas i Alessan (1897-1978) o el director de la revista Catalunya Ràdio, Tomàs Roig i LLop (1902-1987).

La col·locació de la primera pedra es va fer a un solar que Urbanizaciones Valldoreix havia donat a l'Avinguda Mn. Jacint Verdaguer. Centenars de persones esperaven impacients l'arribada de l'avi Macià, aclamant-lo al seu pas. Va ser rebut amb els sons del Cant dels Segadors. A les 10 del matí Macià signà un pergamí commemoratiu que s'incorporà a una càpsula del temps soterrada sota la primera pedra. Seguidament, el president dirigí unes paraules a la multitud i marxà cap a l'Estadi de Montjuïc on se celebrava el festival atlètic d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Més tard a les 11, les autoritats, ja sense el president Macià, assistiren a un còctel a la masia de Can Monmany. 
 
La Festa començà a les 12, sota la presidència del diputat Soler i Bru, que representava el president Macià. Per a l'entreteniment dels assistents es van organitzar sardanes amb la Cobla Emporium, focs artificials, elevació de globus aerostàtic, atraccions i actuacions variades, com la dels pallassos Pepy, Jim, Sabi i Tiko, augustos de soirée; el Trio Tony Grice, clowns, Franko-kos i els seus gossos comediants; l'equilibrista-malabarista Raffles, la Banda La Salut o la dels nens del Grup Talia de la Cooperativa La Llibertat de Gràcia que interpretaren el ball del Cu-cut.

La jornada es completà també amb un programa d'esports, amb curses de natació, partits de tennis i de futbol. Dos mesos després, el 25 de desembre de 1933 moria el President Macià, i quasi un any més tard, l'11 de setembre de 1934 es va fer públic el resultat del concurs. El guanyà la nena sabadellenca, de dotze anys, Montserrat Obradors pel seu treball 'El brau almirall Roger de Llúria obté una gran victòria sobre l'Armada francesa'.
Ara, en una torre reformada de l'avinguda Jacint Verdaguer de Valldoreix queda sota els seus fonaments una càpsula del temps amb la signatura del president Macià i el record d'aquell concurs.

JJ Cortés

CONFERÈNCIA SOBRE ACORD DE PARIS COP 21 CANVI CLIMÀTIC

El passat divendres 7 de d'octubre, va tenir lloc a la Sala de Cultura de Valldoreix, la xerrada-col•loqui “Acord de Paris COP 21, Canvi climàtic”, a càrrec de Josep LLuís Salazar Mañez, ”, amb l’assistència d’unes 15 persones que van gaudir escoltant-lo i compartint amb ell els seus coneixements.

Resum de la xerrada:

Els temes i les polítiques d' aquesta presentació són les actuals vigents i no són fetes per mi en representació de Nacions Unides ni de l' UE. Primer es presenta el que és l' Acord de París, situació actual i segon, les propostes des del GGCC-UPC sobre pressuposts de carboni i Justícia climàtica per càpita, que és el que hauria de ser si es vol mantenir la temperatura promig per sota del 2º C.

- El fenomen anomenat canvi climàtic a escala global és la modificació a llarg termini de les condicions climàtiques mitjanes, incloent sobretot l' increment de la temperatura mitjana, variacions en les precipitacions (la distribució, etc) i el vent, també la tendència a més freqüència de fenòmens extrems, com sequeres, pluges més torrencials però menys al llarg de l' any en relació a paràmetres anteriors, inundacions, onades de calor etc. És l' increment promig de les temperatures a nivell Global. Els impactes del canvi climàtic són molt diversos i desiguals al planeta, per exemple, té un impacte molt important de pujades de temperatures a la zona Àrtica (donat que  l' hemisferi nord és el lloc de més emissions dels Gasos d' Efecte Hivernacle GEH (greenhouse gasses GHG) i en canvi a la zona Antàrtica hi ha increments en la zona occidental i la península Antàrtica i baixades de temperatures a la zona oriental.

- Segons el Grup intergovernamental de les Nacions Unides d'Experts sobre el Canvi Climàtic  (IPCC), que és una gran xarxa d’experts científics de diverses universitats i centres de recerca a nivell Mundial (del Món en desenvolupament com del desenvolupat, uns 2500), sobre els diferents aspectes del canvi climàtic (peer review), que es un fenòmen complex. El nostre clima està experimentant canvis dramàtics com a resultat directe de gasos d'efecte hivernacle (GEH) derivats de l'activitat humana, des de l' inici de l' industralització fa uns 200 anys. Al Congrés Internacional de Geologia de sept 2016, en aquesta era des que es va iniciar a 1950 amb el fort impacte humà sobre el medi ambient a nivell mundial, s' anomena ja oficialment  l' Antropocè.

- Els GEH són gasos emesos a l'atmosfera que actuen com un hivernacle al voltant de la terra, atrapant la calor que d'una altra manera escaparia a l'espai. Això es coneix comumment com l’ "efecte hivernacle". El principal GEF és el diòxid de carboni (CO2) és el GEH més important i prevalent alliberat per les activitats humanes i és emès principalment per la crema de combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas natural.

- Un dels tractats o convenis internacionals que es van acordar a la Conferència de les Nacions Unides de Desenvolupament i Medi Ambient (UNCED) a Rio 1992 va ser el Conveni Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic (UN Framework Convenion for Climate Change), que té un secretariat amb seu a Bonn. Al 1998 es va acordar i obrir a signatura i ratificació un protocol del conveni, el Protocol de Kyoto, l'acord internacional sobre la reducció d'emissions, va identificar altres cinc gasos que els estats participants es van comprometre a reduir a fi de limitar el canvi climàtic antropogènic. Són: el metà (CH4), òxid nitrós (N2O), hidrofluorocarbons (HFC), perfluorocarbons (PFC) i sofre hexafluorur (SF6). Un setè gas, el trifluorur de nitrogen (NF3), després es va afegir a la llista.

- No obstant això, el més notable és que el canvi climàtic s’ha accelerat a través de les activitats humanes en els darrers 100 anys.  Els termes "escalfament global" i "canvi climàtic" s'usen indistintament en els medis de comunicació, però l'escalfament global té un efecte a tot el món, mentre que el canvi climàtic pot ser determinat afectant a escala global, regional i local. El canvi climàtic al món ja és evident com es demostra per l’augment de les temperatures mitjanes assolides en els darrers 50 anys, l'augment del nivell del mar, augment de l'acidesa dels oceans, canvis en densitats i corrents oceàniques i la fosa del gel, impactes als glaciars i en el permafrost.  L' IPCC-ONU i NOAA-USA (National Oceanic and Air Administration dels Estat Units) estan identificant canvis substancials en la complexa relació entre l' aire i els oceans a nivell global com a resultat del l' escalfament global.

- Segons l'IPCC, la necessitat d’acció s'intensifica i l'informe assenyala que no podem endarrerir les accions de mitigació, impulsant els reptes tecnològics, econòmics, socials i institucionals per limitar l'escalfament per sota dels 2ºC en la primera meitat del segle XXI. L'informe també destaca que les emissions dels combustibles fòssils han de caure a gairebé zero al final del segle.  Això arriba en un moment en què les emissions de carboni procedents principalment de la crema de carbó, petroli i gas estan pujant a nivells rècord i no s’estabilitzen o decreixen. Cal un canvi de model productiu en forma de noves respostes, de noves polítiques.

- Com va dir el secretari general de l'ONU, Ban Kimoon, en la presentació de l'Informe de síntesi sobre el canvi climàtic: "La ciència ha parlat. No hi ha ambigüitat en el missatge .... els líders han d'actuar. El temps no està del nostre costat .... cal una acció decisiva per la construcció d'un futur millor i més sostenible....., mentre que la inacció serà molt costosa ".

- L'informe continua aconsellant que si es continua l’emissió de gasos d'efecte hivernacle provocarà un major escalfament i canvis duradors en tots els components del sistema climàtic, l'augment de la probabilitat d'impactes greus, generalitzats i irreversibles per a les persones i els ecosistemes.  Limitar l'escalfament requeriria reduccions substancials i sostingudes en les emissions de gasos d'efecte hivernacle que, juntament amb l'adaptació, poden limitar els riscos del canvi climàtic. En les reunions anuals dels estats (conferències de les parts del Conveni) s' han identificat i acordat els temes clau de Mitigació i Adaptació.

- Si bé no podem revertir el canvi climàtic a curt i mig termini (donat que hi ha un efecte acumulatiu i una inèrcia), sí que podem treballar activament per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i frenar en gran part els impactes ambientals, socials i econòmics que es produiran.

 -Hi ha diverses accions per promoure i facilitar aquesta tasca que van des de reduir la desforestació, millorar la gestió dels usos del sòl, fins a la utilització massiva d’energies renovables passant per altres enfocaments de polítiques d’estalvi i eficiència energètica, i sobretot amb una reducció dràstica de la dependència dels combustibles fòssils, és la des-carbonització de l' economia. L' Acord de Paris AP  -COP conferència de les parts del Conveni  ONU de canvi climàtic nùm. 21 (desembre 2015) implica tots aquest canvis. Els altres principals temes de l' Acord de Paris COP 21 són que en 18 anys (des de el protocol de Kyoto PK) és l' acord mès important. Ara afecta a diferència del PK (afecta nomès al 14% emisions el AP afecta añ 98% de les emisions Mundials), tant als estats desenvolupats i en desenvolupament, amb l' entrada en vigor de l' Acord de Paris el 4 de novembre de 2016, es aplicable a tot el Mòn des de el 2020. El AP té parts vinculants i altres que són declaratives (però les decisions i sistema de governança de COP 21 Acord de París són vinculants i per tant obligatoris pels estats). El balanç net de carboni, pressupostos de carboni ha de ser integrat a la comptabilitat de cada estat (carbon budgets), transició Justa (però no per-càpita), entre guanyadors i perdedors dels impactes de canvi climàtic, es reconeix els NDCs (nationally determined contributions), plans nacionals de reduccions d' emisions, verificats per ONU cada 2 anys i millorats cada 5 anys. El contingut de cada pla NDC no es vinculant, la seva verificació per ONU i la seva millora sí que ho és, el sistema de verificació de ONU no és punitiu com a OMC, però en Dret Internacional és “named and shamed” (l‘anomenat per no cumplir queda avegonyit en front de tota la Comunitat Internacional ONU), compromís finacer Fons d' Adaptació (Green Climate Fund) per països en desenvolupament 100.000 milions de US dolars anuals del 2020 al 2025 addicionals als fons de desenvolupament ODA, nou mecanisme perdues i guanys (loss and damage). Transició des de els combustibles fòssils a les energies renovables. L' Acord de París en insuficient, els plans de reducció NDCs presentats fins al 2050 dóna un increment promig de les temperatures mundials de 3.7 ºC (lluny de l' objectiu del 1,5º-2 ºC del AP) s' han de fer esforços adicionals. Les solucions per fer front al canvi climàtic són entre d’altres: menys egoismes nacionals de cada estat, menys predominància de les sobiranies nacionals i més cooperació, solidaritat i colaboració entre els estats. És a dir: solucions federals a nivell mundial, que és el que es proposa en base als resultats de les investigacions i propostes del Grup de Governança del Canvi Climàtic GGCC-UPC de “Pressupost Global de Carboni” (és a dir la quantitat d' emissions 1800 giga-tonelades Gt de GEH que es pot emetre per mantenir la temperatura promig a la superfície del planeta per sota dels 2ºC) respecte als valors pre-industrials. De les recerques del GGCC-UPC es dedueix que és necessària una nova distribució per la continuació de les negociacions de canvi climàtic en base a propostes de Justícia Climàtica per Càpita de forma que els estats en desenvolupament tinguin oportunitat de desenvolupar-se en base al seu pressupost de carboni. Les agendes de canvi climàtic i de desenvolupament “Objectius del Mil·leni” ONU han d’anar fusionats a la pràctica.  

Som la primera generació que sap que el canvi climàtic-escalfament Mundial dels darrers anys és producte de les activitats humanes, sobretot cremant massivament combustibles fòssils (dades IPCC i NOAA), i per tant no tenim l' excusa de dir que no ho sabíem, i les generacions futures poden dir: què hi vam fer si ja ho sabíem ??. 

Josep Lluís Salazar

Links d'interès:

http://sth.upc.edu/ca