CONFERÈNCIA SOBRE LA COMUNICACIÓ NO VERBAL

Enrique Abansés a la Sala de Cultura de VDX. 03_02_12

Aquesta tarda, sobre les 19 h., he conegut a un Comunicador extraordinari. Per això ho escric amb májúscula. Però, tot i ser important, aquest no és el mèrit més celebrat del psicòleg Enrique Abansés. La principal raó que farà que no oblidi aquestes tres hores de xerrada i debat (que ens han passat volant a la vintena llarga d'assistents ! ) és el seu humanisme renaixentista, el seu amor per la cultura i perquè sembla que cap aspecte del que és humà li és aliè.

Efectivament, es tracta d'un enamorat de l'èsser humà, una barreja fantàstica d'antropòleg i filàntrop, en el sentit etimològic del terme.

La ponència versava sobre la comunicació no verbal, de la que ens ha deixat compartir un obligat resum de tot el que sap, però ens ha informat de moltes coses més, sota la forma d'anècdotes, acudits i perles d'alt interès, provocant les rialles còmplices del públic, encantat.

Pel que he pogut deduir de les seves raonades explicacions, a part de les seves nombroses experiències en el camp de la psicologia clínica i les col.laboracions en l'àmbit de la salut mental, li encanta viatjar i comparar formes de conducta, d'expressió i de comunicació tant a les antigues civilitzacions mexicanes com a la Xina actual.

I aquestes experiències sobre el terreny, ben combinades amb el seu interès didàctic i milers d'hores d'estudi, fan que estigui en condicions d'oferir col.loquis summament interesants, com el d'avui. I com els que segurament deu oferir davant dels auditoris que li demanin. Per exemple, aquest mateix matí ens ha comentat que ha impartit un curs sobre Comunicació a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona.

I, per posar la cirereta del pastís, us explicaré, en quant a la ponderació del nostre conferenciant, que, un cop acabada la xerrada, ja a un quart de deu de la nit, ha volgut iniciar un torn de preguntes i comentaris. Ens dóna llarga resposta a tots els interrogants d'una forma perfectament intel.ligible i veritablement extensa, sense defugir cap matís ni deixar de banda cap disgressió. I això que, en acabat, havia de tornar a la seva residència habitual a ... Saragossa !!

Un gran professional i un excel.lent Comunicador.

Finalment, passades les deu, ens acomiadem del nostre savi psicòleg tot desitjant-li bon viatge i agraïnt-li de tot cor que hagi compartit unes pinzellades dels seus coneixements amb alguns vil.latants de Valldoreix.

Apa, Mestre, bona nit i tapa't (encara em fan mal les orelles del fred nocturn !!)

Rafa Vila