diumenge, 30 d’octubre de 2022

Conferència El Comerç Colonial en la Industrialització de Catalunya.

 

El passat dia 29 d'octubre del 2022 l'Andreu Valls Grau ens va fer una xerrada sobre,el comerç colonial en la industrialització de Catalunya davant d'una quinzena de persones interessades en el indians catalans.

Resum:  

Hem d’esperar fins a meitat del segle XVII perquè els intercanvis comercials amb el Nou Món comencin a ser significatius per a la economia catalana, quan ja en fa uns 200 anys que la Corona Castellana n’extreu metalls en abundància. Metalls que no serveixen per evitar-li a la Dinastia dels Austries 7 suspensions de pagaments .

El descobriment d’Amèrica  ens agafa en un dels moments més desfavorables. de la nostra història. La Guerra Civil de la segona meitat del XV, la mort sense descendència del nostre darrer rei Ferran el Catòlic i la pèrdua de centralitat del Mediterrani en favor de l’Atlàntic provocada entre altres factors, per la caiguda el 1454 de Constantinopla, ens deixa en la més absoluta marginalitat política i econòmica per a un llarg període de temps.

No recuperarem mai el poder polític però si que ens en sortirem econòmicament.

La Sentencia Arbitral de Guadalupe de 1485 donà seguretat jurídica a la  pagesia que li permeté sortir de la pura subsidència per diversificar-ne la producció i fer de vins, aiguardents i fruits secs els primers productes autòctons pensats per a la exportació.

Els teixits estampats, les indianes, és la primera manufactura semi industrial  de la nostra represa. En poc temps passem d’importar-los fets del sud de França a bastir fàbriques de tot el procés de filatura, teixit i estampació, primer dins de la atapeïda Barcelona, per estendre’s en poc temps a altres ciutats del Maresme, El Bages i la Garrotxa.

Pels voltants del 1785 serem la segona regió Europea, després de Mulhouse    ( França) en la producció d’indianes.

Aquests fets fan que puguem aprofitar en condicions molt favorables l’obertura del mercats americans a les burgesies perifèriques Hispàniques que impulsen tímidament les primeres reformes Borbòniques de la segona meitat del segle XVIII. Son mesures molt proteccionistes. S’impedeix la producció criolla local en les colònies per forçar-les a consumir exclusivament productes de la metròpoli.

El resultat és una ràpida i creixent presència de productes i mercaders catalans escampats per tot el Carib, nord de Venezuela i ciutat de Buenos Aires, que de retruc afavoreix la forta revifalla  de la construcció naval en la gran majoria dels ports de la costa catalana, principalment del Maresme i La Selva

Aquest model borbònic basat en la subordinació política de les elits colonials, el ferm monopoli comercial del mercat americà tancat a britànics i francesos i  els manteniment intacte dels privilegis fiscals de la Noblesa i de la Església  Hispana s’esquerda i es fa ràpidament inviable.

El punt central d’aquesta davallada és la independència política de les colònies que es produeix en cascada entre 1808 i 1820, aprofitant la feblesa Borbònica davant la invasió Napoleònica.

Es perden els territoris continentals. En queden Cuba, ,Puerto Rico i Les Filipines.

Paradoxalment, és en aquest context que es produeix la darrera revifalla catalana del comerç colonial centrada principalment amb Cuba .

De la botiga de queviures, als grans magatzems. De subministrar solament mercaderies a banquers, proveïdors de crèdit. De ser prestataris dels terratinents locals a ser-ne propietaris de les seves plantacions. De transportar-hi el blat peninsular al comerç de la mà d’obra esclava, sobre tot en la darrera fase de l’esclavisme quan del comerç es torna il·legal.. Tot amb vaixells propis.

1868 primera guerra de Cuba. És el principi del final. A partir d’ara tot es guira cap el mercat interior peninsular, encara poc desenvolupat. A principis del segle XIX el Poble Nou i Sant Martí de Provençals  Manchester català es convertirà en la  fàbrica d’Espanya.

 AVG

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gràcies Andreu Valls per la conferència.