diumenge, 27 de març de 2022

Conferència Iniciació a la Relativitat




La xerrada, que va comptar amb una vintena d'assistents, va començar amb una exposició  dels principis i per acabar els postulats de l'Albert Einstein.

Al 16 anys , el jove Einstein es pregunta con veuria l’ona de llum de la seva bicicleta si aquesta anés a la velocitat de la llum.  La resposta és un article que publica el 1905 amb el títol de: “ Electrodinàmica dels cossos en moviment”. El treball l’enllesteix en 15 dies de frenètic i esgotador esforç intel·lectual, amb la inestimable ajuda de la seva xicota Mileva Màric.

L’objecte de l’estudi és aparentment molt poc ambiciós. Com mesurem els temps, les distàncies i el pesos d’objectes que es mouen respecte a nosaltres a velocitat uniforme.

Parteix de dos principis. El primer ja el va formular Galileu: Les lleis de la física (de la mecànica per a Galileu, de la mecànica i electromagnetisme per a Einstein) són las mateixes en tots els marcs de referència inercials, que es mouen entre si a velocitat uniforme.

El segon  és elevar a postulat el que diu l’experiència: La velocitat de la llum es és sempre la mateixa, independentment del moviment relatiu entre el focus emissor i el receptor.

El primer postulat ens porta a veure com el tic-tac d’un rellotge en moviment inercial es vist per nosaltres com si s’alentís. Veiem que els rellotges en moviment s’endarrereixen.

El segons postulat fa que dos esdeveniments que nosaltres veiem simultanis, com l’arribada d’un raig de llum a dos objectes equidistants, no ho siguin per a un observador inercial .

La conseqüència d’aquest fet és encara més inquietant. Si mesurar la llargada d’un objecte implica simultaneïtat ( per anul·lar imprecisions en la mesura si l’objecte s`ha mogut) i la simultaneïtat no és absoluta, tampoc ho serà doncs els resultats de les mesures de longitud obtingudes per dos observadors inercials. La llargada d’un objecte en moviment la veiem com si s’hagués encongit.

En ambdós casos els efectes son recíprocs, iguals per a les mesures que cada observador fa l’un respecte a l’altre.

Crec que no es agosarat dir que avui en tot el món hi ha més mòbils que rellotges de polsera. Els navegadors dels nostres mòbils no serien operatius si no tinguessin en compte la relativitat d’Einstein.

AVG