Can Majó de
Valldoreix
Anteriorment va rebre altres noms: Can Clotes (s. XV),
Can Majó del Padró (s. XV) i Can Majó de Dalt (s. XVI-XX). La masia està
documentada des de l'any 1469 quan Bartomeu Clotes era el propietari, tot i que
segurament és anterior. Des del s. XV ha anat passant de
pares a fills de la
família Majó, actualment Rosàs.
La família Majó va tenir alguns batlles, consellers i
caps de Milícia durant el segle XIX a Sant Cugat del Vallès. Destaquen Francesc
d'Assís Majó Fatjó que va ser alcalde de Sant Cugat del Vallès els anys 1817,
1834 i 1846 i Capità de la Milícia Nacional entre 1835 i 1837; i el seu fill
Josep Majó Formosa, oficial de la Milícia Nacional el 1835 i el 1843, secretari
de l'ajuntament els anys 1838 i 1839 i membre de l'ajuntament el 1868 i el
1874. El principal conreu era la vinya, arribant a produir 180.000 litres de vi
abans de la fil·loxera. La finca va ser confiscada per la Col·lectivitat
Camperola de la CNT-AIT durant la guerra civil.
L’edifici, de planta basilical, data del segle XV, és una
masia tradicional de tres crugies d'amplada amb coberta a dos aiguavessos. La
façana principal, orientada a llevant, és del s. XVIII, està ordenada
simètricament i té un alçat de planta, pis i golfes. La porta d’entrada a la
masia, del segle XVIII, és d'arc rebaixat amb dovelles de pedra. A la façana hi
ha restes d'antics esgrafiats i també d'un rellotge de sol. Té afegida una ala
de galeries en direcció a ponent. Un mur de tàpia encercla la masia i l'era del
s. XVII. Al s. XVIII es va pavimentar l’era amb toves. Hi ha una masoveria
adossada a llevant.
Els voltants de la masia eren majoritàriament camps de
vinyes, que es van arruïnar amb la fil·loxera. Una part de la finca es va
vendre per a la construcció del ferrocarril. Amb la urbanització de Valldoreix
i Mira-sol es van parcel·lar algunes parts de la finca. Un cop abandonada
l'activitat agrícola la família es van dedicar al món dels materials de
construcció i del transport fins als anys 70 del s. XX.
Entre els membres de la família que destaquen al s. XX,
trobem a Albert Rosàs i Macià (1875-1960), que es va casar el 1901 amb la
pubilla de Can Majó, Montserrat Majó i Mas. Albert Rosàs va ser alcalde de
Granollers entre 1930 i 1933, i també de Sant Cugat entre 1945 i 1947. L’any
1962 la família Majó va donar a l’Entitat Local Menor els terrenys de l’actual
Casal de Cultura per a la construcció del Grup Escolar “Montserrat Majó de Rosàs”.
Jesús Rosàs Hevia (1935-2004) va ser alcalde de l’ELM entre el 1965 i el 1968.
El 1986, Jesús Rosàs Hevia va iniciar la restauració de
la masia per dedicar-la a la restauració, ja que la masia es trobava en un
estat ruïnós a causa dels anys que va estar deshabitada.
Des de l'any 1987 la masia s'utilitza com a sala de
celebracions de casaments, banquets i convencions. L’albereda d’arbres que
envolten la masia data de la meitat dels anys 60 del segle XX. El jardí, situat
a la part del darrere es va dissenyar el 1993, donant a la finca un jardí
d’estil anglès. L’actual propietari, Josep Rosàs i Espejo manté l’activitat de
restauració a la masia i recentment ha reformat i embellit la masia.
Juanjo Cortés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada