Un vespre a Valldoreix parlant de Galileo Galilei.
Que un divendres al vespre de finals de novembre –és a dir, en temporada de fred– s’aplegui una quarantena llarga de persones al Casal de Cultura de Valldoreix per escoltar una conferència titulada “La nova Física de Galileo” ja és, per sí mateix, un fet digne de remarca perquè demostra que aquest país està ben viu i que tenim gent per a tot (cosa que, per cert, és summament engrescadora i positiva, contra el que molts es pensen).
No fa gaires mesos, a principis de maig més concretament, comentava aquí una expedició de quatre dies per la Toscana que havíem fet un grup de deu catalans. En aquella petita crònica vaig destacar com un dels moments àlgids del viatge la visita a la tomba de Galileo Galilei, a la Santa Croce de Florència (just entrant a mà esquerra), i molt especialment les explicacions que sobre la vida i l’obra d’aquell extraordinari científic ens va fer el company Andreu V.
Varen ser unes explicacions a peu dret i totalment improvisades que ens varen deixar a tots plegats amb ganes de saber-ne més. Per això, quan la bona gent de l’Associació de Veïns de Ca N’Enric La Miranda de Valldoreix va programar una sessió amb l’Andreu sobre Galileo i la seva influència en en desenvolupament de la Física ens va faltar temps per assistir-hi.
L’Andreu, enginyer jubilat, és un home amb una insaciable curiositat per la ciència i els seus artífexs més decisius al llarg de la història de la Humanitat. Aquesta curiositat, a més a més, la complementa amb una indiscutible vocació divulgativa i un capteniment planer, desinvolt i comunicatiu que connecta immediatament amb qui l’escolta i que l’ha portat a fer amb gran èxit nombroses xerrades sobre Galileo i altres científics.
Pel que el conferenciant ens va dir, Galileo fou un home que es va enfrontar al poder establert; és a dir, a la ciència tradicional, que era l’única que l’Església admetia. I amb la força de la seva convicció va posar la primera pedra de l’edifici de la Física moderna, la que deixa de banda de manera definitiva la teoria aristotèlica i arriba fins la nostra època. La tècnica de Galileo ja no es basava en preguntar-se “per què” es produeixen els fenòmens, sinó “com” es produeixen.
Galileo agafa el telescopi i l’enfoca cap el cel. I amb aquest gest està dient a la gent del seu temps “no mireu tant la Bíblia: alceu la mirada cap a l’univers” alhora que els demana que evolucionin de simples creients a pensadors lliures. Després de segles amb respostes iguals a preguntes iguals és el primer a intuir que el camí encertat passa irremissiblement per canviar les preguntes i, doncs, observar el món amb ulls nous.
Després, les respostes –les noves respostes– acceleraran l’evolució cap a fronteres inexplorades.
Sóc conscient que m’he deixat en el tinter una pila de detalls i de matisos dels que va aportar l’amic Andreu. Tanmateix, ho deixo aquí. Només afegiré que al final hi va haver l’esperat torn de preguntes dels assistents on, com d’habitud, hi va haver de tot: dubtes, aclariments i felicitacions entusiastes. I també, diguem-ho tot, alguna intervenció per oblidar ràpidament.
Torno al que deia en començar: que un vespre fred d’hivern s’apleguin unes quaranta persones a Valldoreix per assistir a una xerrada sobre la física de Galileo vol dir que som un país, si més no, curiós. I carregat amb bala.
Vaja, que ens vinguin al darrere, tu…
JJ Isern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada