PASSEJADA A SANTA CREU D’OLORDA I A LA PEDRERA DELS OCELLS 18_12_11

Ermita romànica de Sta. Creu d’Olorda (segles del IX al XVI)

L'ermita de Santa Creu d'Olorda, està situada en l'enclavament del mateix nom, que pertany al municipi de Barcelona, però separat lleugerament de la resta del terme municipal, és un santuari ubicat a la serra de Collserola vora el Puig d'Olorda i la Pedrera dels Ocells.

El topònim d’Olorda és un mot preromà de possible origen basc que significa ‘camí dels vedells’

Es un conjunt d’edificacions format per l’església, el cementiri i la casa rectoral, ubicat a la carretera que va de Molins de Rei a Vallvidrera. L’església està documentada el 1032, però la primera notícia d’aquest indret es troba en un documentat de finals del segle x.

Durant el període romànic es van afegir a l’interior unes capelles laterals i s’allargà la nau, que es va cobrir amb una volta de canó. Posteriorment s’hi van fer diferents reformes i finalment, el 1632, es va bastir l’actual campanar i la portalada principal.

La zona de la Pedrera dels Ocells és una àrea natural d’ús públic. Es va crear una zona humida en la que poden niar els ocells, com la merla o la mallerenga i amfibis com l’espiadimonis i la reineta i a la vegada un mirador que permet contemplar les diferents característiques geològiques de la pedrera..

El color negre de las pissarres revela la gran quantitat de carbó que contenen. Una de les seves utilitats era la d’acolorir el ciment.
Les llicorelles o pissarres són les roques més abundants a la serra de Collserola. Es van formar durant el Paleozoic, això vol dir que tenen una edat aproximada de 400 milions d’anys. Entre las pissarres de la pedrera podem trobar minerals de sofre, fosforita, grafit i magnetita.


Així ho han viscut la Marga Pes:

A banda del magnífic diumenge que va fer, tot i que fresquet, que és el que ja toca a aquestes alçades de l’any, la nostra sortida trimestral, el 18 de desembre, va estar molt ben documentada abans i durant tot el recorregut, gràcies al Agustí Collado i el Domènec Miquel.

Visitàrem Sta. Creu d’Olorda, conjunt format per l’ermita romànica, cementiri i casa rectora, i la Pedrera dels Ocells. Que es troben a la Ctra. de Molins de Rei a Vallvidrera i pertanyent al municipi de Barcelona.

Aviat, paraules com: esquerdes, plecs, làmines encavalcades, clivatge, estratificació, xarnera, pla axial, esquistositat, etc., van començar a enriquir el nostre vocabulari, mentre els nostres ulls visualitzaven el seu significat en viu i en directe, assessorats per l’ Agustí Collado.

Tocar pedres, ensumar-les o llepar-les, en aquest passeig, no era cap raresa, ans al contrari, formava part de l’aprenentatge.

La sorpresa del dia va ser disposar de la clau per a entrar a l’interior de l’església. Asseguts als bancs, el Domènec Miquel ens va explicar la història.

Un cop va acabar i abans de convertir-nos en blocs de gel, vàrem sortir a fora. I després d’admirar la precisió del rellotge de sol de la façana, el petit i cuidat jardí i el cementiri, una part del grup es va quedar a fer un pica-pica als berenadors i els altres tornaren cap a casa.