PASSEJADA A LA TORRE NEGRA I ELMOLÍ DE CAN BELL 25_09_11

El Molí de Can Bell

El molí de vent de la Rambla de Can Bell, es de principis del segle XX. El seu objectiu principal era el d'aprofitar la força del vent per tal de transformar-la en energia i més concretament, la d'elevar de forma mecànica,  l'aigua del pou de la finca.

La Torre Negre

Video: http://www.youtube.com/watch?v=lX5Rah8Tyyw

DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA:

Castell o edifici fortificat del segle XI. Pati interior gòtic, finestres treballades i altres detalls ornamentals. Els xiprers.
Construcció militar romànica, molt ben conservada, de planta quadrangular i tres pisos d'alçada amb una torre quadrada adossada a un angle de l'edifici. El seu estat actual és el resultat de les reformes que es portaren a terme per adaptar la construcció a les funcions agrícoles. Algunes finestres de la façana són geminades i el portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat.
Ubicada en les proximitats del camí de Sant Medir en un paratge singular que es troba en sortir de l'antiga vila, un cop passat el forat d'en Bocàs, en una mena de replà en un espoló natural, encaixat entre dues torrenteres, en el límit entre la Serra de Collserola i els conreus més meridionals de la plana del Vallès amb vistes sobre la totalitat de l'horitzó al nord.


NOTÍCIES HISTÒRIQUES:


Fortificació medieval, casa feudal de la Quadra de Vilanova, situada a l'entrada a la vall de Gausac. El seu origen es remunta al segle XII, en un castell anomenat Ricardi o Ricard, erigit en época de l'abat Ermegol i sembla que fou reconstruit entre els segles XIV i XV. Els primers habitants coneguts foren els Vilanova, al segle XII. Posteriorment passà a la família dels Palou. Al llarg de l'Edat Mitjana fou objecte de litigis entre els propietaris i el Monestir de Sant Cugat, que s'oposava a la seva construcció. Fou, també, seu de la jurisdicció de la Quadra de Vilanova.
Amb la desamortització fou subhastada i venuda a la familia Rabadà per l'extraordinària xifra de més de 2 milions de rals.
En el moment de la venda, la finca tenia 2.000 oliveres. De fet, a la casa encara es conserva el trull.
De la família Rabadà, en sobresurt el personatge de Joan Rabadà i Vallvè, pintor i aventurer que portà una vida bohèmia i va guanyar un premi a l'Exposició Universal de Pintura de Filadèlfia l'any 1876. Pintà l'interior de la cúpula de la "Casa Rosada", (palau de la presidència de la República Argentina). L'any 1902, participà en el grup que va impulsar els "Ferrocarrils de Catalunya", amb la proposta d'un trajecte de tren entre Penitents i Olesa de Montserrat que preveia una estació a la Torre Negra, fet que aprofità per vendre algunes parcel•les que formaren una petita colònia en l'indret de la Rambla de Can Bell i el passeig Calado. Finalment, el traçat del tren fou modificat per l'enginyer i empresari nord-americà Frank S. Pearson, fent-lo passar per "La Floresta.


Museu de Sant Cugat


Així ho han viscut el Rafa Usero:


VISITA A LA TORRE NEGRA O EL DIA DE LES SORPRESES
Diumenge 25 de setembre vam anar a fer una visita a la Torre Negra. Ja, de bon començament sorprèn veure que érem 33. Una xifra bíblica, si voleu buscar tres peus al gat.

Sorprèn veure un edifici tan ben conservat i tan auster tot i les finestres geminades i l’arcada de mig punt de l’entrada.

Sorprèn veure el lloc privilegiat on s’ubica. Tan ben cuidat, amb una impressionant vista sobre Sant Cugat i el Vallès. No m’estranya que en Núñez i Navarro vulgui construir estatges per a nous rics. Els vendria a preu d’or.

Sorprèn trobar encara algunes oliveres, caquis, figueres, alzines i roures que creixen sense la mà del podador i fan les delícies d’ocells i porcs senglars.
Sorprèn, un cop a dins, veure com s’ha conservat mobles i ornaments dels avantpassats.
Sorprèn la col•lecció de ceràmica catalana i valenciana que els amos de la torre s’han preocupat de recollir i conservar. Realment molt interessant.
Fa una mica de basarda veure les imatges religioses als dormitoris. Penso que, més que vetllar el son, desvetlla el malson.
Crida l’atenció les fotografies dels membres de la família en un entorn que, si no fos per elles, pensaries que has fet un salt al passat.
I, finalment, sorprèn l’amabilitat, la simpatia, la vitalitat i la claredat històrica de l’amo de la Torre Negra el Senyor Esteve Rabadà que, tot i els seus 94 anys ens ha acompanyat i ens ha fet tota mena d’explicacions sobre la seva evolució.