Francesc Busquets i Pujol, un valldoreixenc de la guerra de successió
Amb motiu de la Diada Nacional d’aquest any, l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix ha volgut homenatjar i recordar la figura d’un dels herois de la guerra de successió. El president Josep Puig i Jaume Busquets, membre de la nissaga Busquets, van descobrir el monument en memòria de l’heroi de 1714, un monument senzill, fet amb pedres de can Busquets que ajudarà a recordar la memòria d’aquest protagonista de la història dins els jardins 11 de setembre de la Casa de la Vila de Valldoreix.
La figura de Francesc Busquets ja va protagonitzar la Diada de l’any passat, on es va glossar la figura d’aquest polític i militar nascut a l’antic terme de Valldoreix. Des de fa ja uns anys, primer des dels cursos d’Història de Valldoreix i més tard des d’algunes petites publicacions, s’ha anat recuperant la figura històrica d’aquest valldoreixenc. Busquets va ser batejat a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix el 23 de novembre de 1672. Era el cinquè fill d’Antic Busquets i Ribes i de Maria Pujol de la Torre i Vidal de Bell•lloc, filla de Caldes de Montbuí. Abans del seu naixement havien nascut Maria (1662), Llorenç, l’hereu (1664), Jaume (1667), i un altre Francesc, mort essent albat (1669). Més tard nasqueren Gabriel (1675) i Antic (1679).
Es va casar el 1692, amb 20 anys, amb Maria Mitjans i Llonch, pubilla de can Mitjans de la Guardiola, de Santa Maria de Toudell (Viladecavalls), que pertanyia a la universitat forana de Sant Pere de Terrassa. Des d’aquest moment és conegut com a Francesc Busquets i Mitjans.
Ocupà diversos càrrecs com a conseller i batlle de Terrassa entre 1699 i 1713. També va ser síndic a les corts de juliol de 1713 on es decidí continuar la resistència a Felip V. El Consell de Cent el va nomenar coronel de l’Exèrcit de Catalunya, comandant el Regiment d’infanteria número 8 “Francesc Busquets” sota les ordres del Comandant en Cap de l’Exèrcit de l’Exterior, Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès de Poal.
L’agost de 1714 participà a la Batalla de Talamanca, en algunes accions al Moianès, a la Plana de Vic i en l’intent de suport de les tropes de Barcelona. Després de la Batalla de l’11 de setembre de 1714, s’acollí a les capitulacions de Cardona, tot i així va ser perseguit pels filipistes i les seves propietats van ser confiscades i el mas Mitjans, devastat. Les circumstàncies l’obligaren a fugir, primer a Mallorca i més tard a Nàpols. L’any 1715 s’exilià definitivament a Viena, Àustria. També lluità contra els turcs al servei de l’emperador austríac, a Hongria. En el seu exili rebé el Diario, una pensió regular de l’emperador austríac per determinats exiliats que el 1726 era de 45 florins. Morí a Viena el 8 d’agost de 1734 d’un atac d’apoplexia, sent enterrat al monestir vienès de Montserrat.
Juanjo Cortés. Historiador valldoreixenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada