PASSEJADA A LA MASIA DE CAN CUSÓ 12_12_10

HISTORIA:
Antiga masia, documentada des de 1564, que antigament havia estat coneguda com a Can Lledó. El nom actual sembla datar del segle XVI. Havia pertangut al terme de Canals. Va patir un període d'abandonament i, posteriorment fou adquirida per l'arquitecte Cardoner, que la restaurà.

ELEMENTS DESTACABLES:



El portal de punt rodó. L'aparellat de les parets d'"opus incertum". El
padrís. El forn de llenya helicoïdal.

DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA:


Masia tradicional amb teulada a dos aiguavessos que té el carener
normal a la façana i per tant correspondria a la família o tipus II i subtipus 2 de la classificació de Josep Danès i Torras. El canvi de nivel de les teulades indica que el cos de l'esquerra fou afegit posteriorment, segurament al davant de la façana de migdia la qual podria ser la primitiva façana principal. En tal cas la masia original hauria tingut el carener paral•lel a la façana i correspondria al tipus o família I de l'esmentada classificació. És destacable un forn de llenya de forma helicoïdal obert a la paret mestra.

La façana presenta una sèrie irregular d'obertures presidides per un
portal de punt rodó amb un arc de totxos a sardinell sobre cairons de pedra. Al pis de dalt hi ha dues finestres amb esplandit, refetes en algún moment i una tercera de diferent tamany i alçada. Al pis de baix trobem el tradicional pedrís i una finestra gran, amb reixa de graella i petites obertures al cos afegit. Al cantó nord trobem diminutes obertures arquitrabades sobre muntants d'una o diverses peces, sense cap ordenació exterior, i tres gruixuts contraforts. A la part posterior hi ha uns graons i una porta amb arquitrau a un cantó, i a l'altre, uns cossos coberts de malesa. La pallissa conserva en bon estat la seva estructura de pedra. A la façana principal i als cantons s'aprecia un aparell d'opus incertum a base de pedra del lloc amb morter i carreus més grans als fonaments i les cantonades.

Can Cusó està ubicada en una carena que tanca la vall de torrent del mateix nom, envoltada d'un bosc jove de pi bord que ha envaït les antigues vinyes dels vessants de solell, mentre que per l'obaga així com en els horts vora el torrent es manté un petit alzinar. Les eres, amb els corresponents marges encara identificables, formaven una esplanada a llevant (al davant) de la masia. Les bòviles han estat enderrocades recentment, constitueixen, un jaciment arqueològic vinculat a Can Cusó.

MUSEU DE SANT CUGAT

Així ho ha viscut Rafa Usero:

A la masia de Can Cusó havia anat per primer cop ja fa uns quants anys. Encara tenia els fills petits i anaven a esplai. Va ser allà que els pares vam anar a recollir-los després d'una acampada i me la vaig trobar per primer cop.
Em va impressionar la seva senzillesa. Ho reconec, m'hi vaig enamorar. Altres vegades he anat sol. Va ser precísament allà que vaig aprendre un dels poemes del meu monòleg "Jo vinc d'un altre temps". L'he anat a veure vàries vegades sol, com un enamorat furtiu. Me la mirava de cara i restava mut.
El dia 12 hi vaig estar dins. Abans que hi entrés tothom m'hi vaig colar. La llar de foc era encesa, damunt la taula dues taronges i el forn era obert amb unes quantes barres de pa al costat. Sospito que sabia que aniria i m'estava esperant. Vaig haver de disculpar-me: "Vinc acompanyat. Ho sento" I vaig tornar a sortir.
Després, amb tot el grup, vaig visitar les altres estances. Totes senzilles, algun ornament encara i amb un regalim de nostàlgia que denotava la seva solitud. "No m'hi puc quedar. Ho entens?"
Ja de tornada, quan agafava el revolt del cami me la vaig mirar de cua d'ull. Ella sap que tornaré, ho sospito. En aquell moment vaig desitjar ser dos segles enrera i viure dins seu a la vora del foc, amb la meva pipa i un tinter i la ploma per a escriure-li poemes que li recitaria amb veu ben forta.

AFEGITÓ: VISITA A DUES MAQUETES DE TREN EN VDX.





Dues maquetes de trens. L'una imitava edificacions conegudes "Mas Roig", "Les Planes", els túnels de La Floresta... A baix, baixant unes escales estretes una gran maqueta amb sis o set trens de vapor. De vapor! I que funcionaven amb el vapor d'aigua. Havien substituit el carbó per benzina. Jo li deia a la meva dona "T'imagines amb carbó?" "Ja no el trobarien" deia ella. "I les màquines haurien de ser més grans. Haurien de posar carbó a cada moment"
Funcionaven. Tot llençant el vapor per la xemeneia anaven donant voltes i voltes seguint les vies. Hom tenia la sensació que, dins, asseguts als seients, trobaries lil•liputencs de viatge a un altre país imaginari.
Tornes a casa amb el desig de ser diminut com ells i marxar a algun lloc desconegut i encisador.

Rafa Usero