dilluns, 24 de febrer del 2020

PASSEJADA “ELS AMOS DEL PASSEIG DE GRÀCIA"

Ara fa cosa d’un any em va arribar notícia que la plataforma Verkami de micromecenatge oferia la possibilitat d’ajudar a fer realitat un treball d’investigació del periodista Rafa Burgos (Santa Coloma de Gramenet, 1972) en forma de llibre en el qual es feia una descripció gairebé edifici per edifici del passeig de Gràcia. Un treball exhaustiu que explicava qui hi ha darrere de la propietat de cada finca i, en bona part dels casos, quins tripijocs i maniobres poc clares havien portat a la situació actual.
Era, per tant, una guia del gran carrer dels barcelonins diferent a les que coneixíem fins ara: deixava de banda els aspectes arquitectònics o més turístics i es centrava en els interessos econòmics que han acabat convertint aquell antic Camí de Jesús que unia les muralles de Barcelona i la vila de Gràcia en el que és ara mateix: un dels carrers amb el preu per metre quadrat d’habitatge i de local comercial més elevat del món.
(L’autor, el llibre… i el passeig)
El llibre, que finalment va apàrèixer el maig de 2019 publicat per Edicions Pol·len i amb il·lustracions de Mercè M. Tarrés, em va recordar de seguida “La gran teranyina: els secrets del poder a Catalunya” (Edicions del Periscopi) que fa tres anys va publicar Roger Vinton. Un llibre que, precisament, amb el títol de “Realitat augmentada al passeig de Gràcia” dedicava el capítol final al mateix tema i s’acabava amb un paràgraf d’allò més entenedor: “Poc més d’un quilòmetre i mig de modernisme, glamour i turistes russos, però també tot un aparador de l’evolució del Poder a la ciutat.”
No és gens casual, doncs, que el pròleg d’“Els amos del passeig de Gràcia” el signi l’enigmàtic Roger Vinton, cosa que demostra que en els dos casos estem en mans de gent de confiança. Tant un llibre com l’altre són productes del que jo denomino ‘bases de dades viscudes’. És a dir, de blocs d’informació àmplia, viva, fiable i variable que, per tant, obliga als seus autors a mantenir-se constantment al dia de tots els avatars que s’esdevenen al voltant de l’assumpte que estudien.
És per això que, de la mateixa manera que “La gran teranyina” és un retrat esplèndid de la situació del poder i les seves ramificacions familiars a Catalunya l’any 2017, “Els amos del passeig de Gràcia” és la fotografia -no menys esplèndida- de la situació a banda i banda d’aquesta via els últims mesos de 2018. I és amb aquest esperit que s’han de contemplar -i admirar, i difondre- les dues obres.
En unes altres èpoques m’imagino que l’ideal seria que, com feia la Gran Enciclopèdia Catalana que cada dos o tres anys editava un suplement d’ampliació, aquests llibres tinguessin una continuïtat periòdica. No crec, però, que els signes dels temps (i de la indústria editorial) vagin per aquesta banda. Llàstima.
A diferència de Roger Vinton, que manté l’anonimat sobre la persona (o persones) que s’apleguen darrere d’aquest nom, Rafa Burgos organitza de tant en tant excursions comentades pel passeig de Gràcia. El diumenge passat en va fer una a la qual l’A. i jo vàrem assistir i us puc assegurar que l’experiència va ser d’allò més gratificant. Al llarg de dues hores Burgos ens va portar dels Jardinets de Gràcia a la plaça de Catalunya -amb una breu i molt instructiva marrada pel passatge de la Concepció– i vàrem poder viure en directe de la mà de l’autor (que no va necessitar consultar ni un sol paper) una versió posada al dia del llibre.
Rafa Burgos, que ha publicat abans tres llibres de periodisme d’investigació sempre al voltant dels aspectes foscos del poder i de la corrupció al nostre país, està treballant ara amb un altre text d’aquest mateix estil que es centrarà en els mecanismes de propietat i de poder que envolten la plaça de Catalunya. L’esperarem amb candeletes i tan bon punt organitzi passejades temàtiques us puc assegurar que els de casa ens hi apuntarem de seguida.
 Joan Josep Isern
——————————————————————————————–
(*) Val la pena esmentar aquí  la gent de l’AVVCELM (Associació de Veïns Can Enric La Miranda) de Valldoreix que va tenir l’encert d’incloure aquesta passejada en el programa d’activitats culturals del present curs i que, a més a més, va tenir la gentilesa de fer-me saber que s’organitzava per si m’hi volia apuntar.