El passat divendres 11 d’octubre , organitzat per l’Associació de Veïns Ca n’Enric la Miranda, vàrem tenir el privilegi d’assistir a una lliçó magistral d’aquelles per les quals val la pena deixar altres activitats i potser fer uns quants cents de kilòmetres. Per sort ho vàrem tenir més fàcil.
Al Casal de Cultura de Valldoreix , amb el títol de “Teoria
sobre el càncer, rol de la fitoteràpia” a càrrec de la doctora en farmàcia i
fitoterapeuta Consol San Gabriel Alcolea i el Dr. Pere Gascón Vilaplana, oncòleg
, ex-cap del servei de l’Hospital Clínic i director del Laboratori d’oncologia
molecular, vàrem poder gaudir d’una de les explicacions més complertes , precises
,aclaridores i avançades sobre processos cel·lulars i evolució de les
cèl·lules cancerígenes.
Quan dic que no ens va caldre fer kilòmetres és perquè els
dos ponents estan fent conferències fora de Catalunya i d’Espanya i jo hagués
viatjat on fos per escoltar-los. La compenetració entre ells dos va fer la
xerrada molt amena i instructiva. Si bé va tenir una durada d’unes dues hores,
crec que tots els assistents haguéssim estat encantats que hi hagués hagut
pròrroga i penalts.
En una primera part van fer una mica d’història de les
cèl·lules unicel·lulars i pluricel·lulars, ens van acostar a alguns
processos cel·lulars importants en l’evolució i regeneració dels teixits, així
com d’alguns enzims d’importància cabdal en la multiplicació i destrucció de
les cèl·lules, com el P53. La doctora San Gabriel va compartir
explicacions molt científiques i el doctor Gascon, amb el seu estil més proper
, que el fa un gran docent i del que ja n’hem tingut sobrades proves als
mitjans de comunicació, ens va parlar de la importància del microambient al
voltant de les cèl·lules tumorals de les quals en tenim forces i és
inevitable ,amb els bilions de reproduccions que se’n fan a cada instant que
alguna surti defectuosa. És llavors que les cèl·lules del voltant , si bé
no sempre poden eliminar-les , sí que poden transformar-se, com va dir el
doctor, “de llop a gos de companyia”.
Es va parlar de la importància de la inflamació en aquest
processos, com a defensa del sistema immunitari , però que sovint en aquest
afany de resoldre no ajuda del tot. Com va dir el doctor: “cal reduir la
inflamació que és el combustible del càncer”.
En la línia de la gran tasca que ha fet el doctor Gascón
pel que fa a la introducció de la medicina integrativa, que com molt bé va dir,
és habitual a països com els Estats Units i a hospitals de gran prestigi, dels
quals ell n’és un gran coneixedor. La seva tasca en introduir-ho als nostres
hospitals ha estat d’una gran importància i cal en aquest sentit, i en molts
d’altres, fer-li l’especial reconeixement que es mereix.
Els que creiem en les medicines complementàries, que no
alternatives, i n’hem estudiat alguna amb aprofundiment, valorem molt la seva
perseverança que com va dir, i n’estem convençuts, no sempre ha estat una tasca
fàcil.
La xerrada va continuar amb les acurades explicacions de la
doctora sobre quatre de les plantes, que per falta de temps no van ser les set
que pretenia, i amb les que vàrem poder entendre alguns dels mecanismes que la
natura i nosaltres , que en formem part, poden ajudar a millorar la salut
complementant la medicina tradicional. Molt important les referències que va
fer de la precaució que cal tenir en processos de quimioteràpia per tal de no
alterar la seva eficàcia i la compatibilitat de la fitoteràpia.
Les explicacions sobre alguns estudis entre persones
vingudes de Japó als EEUU a principis del segle XX i l’evolució d’alguns tipus
de malalties en aquestes, especialment alguns càncers, ( el doctor Hiromi Sinya
ja en fa referències en els seus llibres) van ser molt aclaridores per arribar
a algunes darreres conclusions d’alguns dels factors que contribueixen a la
millora o empitjorament dels processos d’inflamació i conseqüentment processos
de càncer.
-
La
importància de reduir els nivells d’estrès.
-
La importància de l’alimentació - nutrició,
reduint al màxim la ingesta de menjar “escombraria”.
-
La problemàtica de la pol·lució.
I també és d’agrair alguns consells que no per coneguts no
deixen de ser de màxima importància
-
La pràctica de la meditació , en qualsevol de les
maneres que cadascú trobi més adequada.
-
La pràctica d’exercici físic.
-
L’hàbit de dormir bé i descansar.
Com a colofó, les aportacions a la importància de la
epigenètica per sobre de la genètica ens poden donar, juntament amb tots els
avenços que s’han fet en els darrers anys, l’esperança que necessitem per
superar algunes malalties .
Agrair als ponents i a l’associació aquesta “perla” que ens
van regalar.
Carles Badia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada