dilluns, 17 d’octubre de 2016

CONFERÈNCIA MERCÈ RODOREDA VIDA I OBRA ( 1908-1983)


El passat divendres 14 de d'octubre, va tenir lloc a la Sala de Cultura de Valldoreix, la xerrada-col•loqui “Mercè Rodoreda vida i obra (1908-1983)”, a càrrec de Roser Colomer Suròs, ”, amb l’assistència d’una vintena de persones que van gaudir escoltant-la i compartint amb ella els seus coneixements.
 

Breu resum:

Neix a Sant Gervasi, barri del Farró, a començaments del segle XX, el 1908. Té una infància molt feliç, acompanyada pels pares i per un avi que li recita obres d’en Maragall, d’en Verdaguer i altres. Viuen en una torre i el jardí tindrà per ella una gran influència que la reflectirà en moltes de les seves obres. Va pocs anys a l’escola i d’una manera una mica intermitent. El pare i la mare són afeccionats al teatre i sobretot el pare també li recita en veu alta les veus principals de la literatura catalana. Rodoreda doncs, rep la llengua del seu entorn familiar i serà una autodidacta tota la vida.

Quan ella té dotze anys, es mor l’avi i arriba a casa seva l’oncle americano amb qui es casarà quan ella tingui vint anys i ell trenta-quatre. Tenen un fill, Jordi, al cap d’un any i aquest matrimoni fa aigües aviat. Durant els anys 30 , Rodoreda escriu i escriu i participa de la vida ciutadana a través de la Institució de les lletres Catalanes on ha entrat a treballar. Allà coneix la colla de Sabadell i es convertiran en els seus amics quan el 1939 emprèn l’exili. Un d’ells Armand Obiols serà el seu amant a partir de Roissy (1939) i també farà l’ofici de mentor de l’obra de la Rodoreda.

Quan comença la segona guerra mundial, l’exili català es dispersa sobretot cap a Amèrica però Obiols i Rodoreda es quedaran a França. Primer a Llemotges, Bordeus i finalment París. Durant aquest període de temps passen moltes restriccions econòmiques, la salut de Rodoreda és dèbil, ella es guanya la vida cosint i no és fins el 1951 que Obiols entra a treballar a la Unesco que ja disposen d’una situació econòmica estable i Rodoreda es pot dedicar a escriure i prou. El 1955 es traslladen a Ginebra per la feina de l’Obiols i aquest és un dels períodes més productius literàriament.  El 1960 Obiols va a treballar a Viena però ella no  s’hi traslladarà mai. El 1971 Obiols mor i ella descobreix que hi ha hagut un altre amor a Viena. El 1972 es trasllada a Romanyà, ja és una escriptora famosa i continua escrivint fins a la seva mort que es produeix el 1983.

Impressions de la xerrada

M’ha semblat que s’ha escoltat atentament i que aquesta vida de novel.la de la Rodoreda ha interessat.  Qui més qui menys havia llegit obres de la Rodoreda i poder-les contextualitzar en els moment de la seva vida, ajuden a comprendre millor la novel.la i la persona.

En tot cas jo m’ho he passat molt bé i és un plaer contribuir a la difusió d’aquesta autora.  

Roser Colomer


Els assistents opinen: He trobat molt interessant l'exposició que ha fet la Roser Colomer: ordenada, entenedora i bona per situar Montserrat Rodoreda en el seu temps i en les circumstàncies. Roser ha estat molt discreta i ha volgut que els que l'escoltavem tinguessim portes obertes per llegir una altra vegada l'obra i treure'n noves conclusions.
M'ha semblat molt interesant!!


Elena Bosch