diumenge, 14 de juny de 2015

XERRADA UN TAST D'HIPNOSI

La xerrada, que va comptar amb una trentena d'assistents, va començar amb un tast d'hipnosi a càrrec de la psicòloga Conxita López i va acabar amb la hipnosi aplicada a l'anestesiologia a càrrec de la Dra.Àngels Camps.


Conxita López davant d'un public atent a les seves explicacions


 La Dra. Àngels Camps durant la seva intervenció.

1a part

UN TAST DE HIPNOSI

Què és la hipnosi i la autohipnosi
Creences falses sobre la hipnosi
Per a què serveix la hipnosi
Autohipnosi, com puc aplicar-me-la


Com ho ha viscut la Conxita López 

Em va agradar poder compartir amb tots vosaltres una tarda, la manera informal i amigable de la sessió, ajuda a relaxar i treure neguit al que representa sempre un "parlar en públic".

Els i les assistents persones educades i cordials que en cap moment em van fer sentir incòmode.

D'altra banda, el fet de compartir la sessió amb una doctora em va donar una altre visió de la hipnosi amb la qual no estava familiaritzada i ho vaig trobar interessant i enriquidor així que de totes totes ... repetiria

Moltes gràcies!!!!

Conxita
 
2a part

HIPNOSI EN ANESTESIOLOGIA

L’anestesiologia és una especialitat cada vegada més  tècnica  que tracta  pacients adormits la major part del temps. Però tot el procés quirúrgic provoca un estat d’ansietat amb una focalització negativa que no ajuda al procés curatiu ja que l’ esperit i la voluntat de curació és de gran ajut en aquest procés .

La hipnosi que ja es va començar a practicar amb fins curatius  al segle XVIII ha estat menyspreada i desprestigiada durant més d’un segle per la connotació de pèrdua de voluntat associada als espectacles de circ. Tot i així tan  Sigmund Freud com Milton Ericsson la van aplicar d’una manera espectacular en els traumes psicològics.  A l’actualitat cada vegada hi ha més metges que l’utilitzen com ajut en molts processos més o menys dolorosos però que causen gran ansietat  com pot ser parts, reducció de fractures, migranyes, colon irritable, obesitat, tabaquisme, membre fantasma, cures pal·liatives, dolor crònic o cures de dentista.

La hipnosi és un estat de consciència modificat que s’acompanya d’un estat particular d’atenció favorable al canvi de pensaments o percepcions. Es provoca un estat de dissociació focalitzant l’ atenció en una situació de confort. Són processos habituals a la vida corrent. Quan un va conduint pensant intensament en una cosa s’arriba al lloc sense haver estat conscient de per on s’ha passat  o quan llegim un llibre o veiem una pel·lícula que ens capta molt l’atenció no ens adonem de coses que puguin estat passant al nostre voltant. Al llarg de la història també els èxtasis religiosos i cerimònies xamàniques  són processos hipnòtics.

En la hipnosi mèdica hi ha tres requisits:
         El pacient ha de voler ser hipnotitzat
         El pacient ha de tenir confiança en el terapeuta
         El pacient mai farà en estat hipnòtic allò que no faria en plena consciència

Hi ha una sèrie d’eines terapèutiques per ajudar al procés hipnòtic:
Habitualment s’ utilitza la hipnosi conversacional fora de parafernàlies de divans… El pacient s’asseu en una cadira  còmode i se’l invita a relaxar-se. És important el to de veu, el llenguatge no verbal: mirades, expressions de la cara, somriures, posició del cos per crear empatia amb el pacient. Escoltar-lo d’una manera activa fen-lo sentir actor de la seva pròpia curació. Es pot utilitzar fins i tot l’humor per desconcertar. La respiració compassada i profunda produeix també relaxació i benestar. S’invita a imaginar un lloc de seguretat on es senti a gust,  dissociant -lo de la situació actual estressant. Quant s’arriba a aquest estat d’ hipnosi que es reconeix perquè el pacient respira d’una manera rítmica, lenta i té una mirada característica és quan el terapeuta aprofita per introduir missatges de canvi o confort ja que és quan el pacient està més receptiu, amb més capacitat de suggestió.
En anestesiologia es busca separar al pacient de la realitat ambiental per submergir-lo en un estat suggerit per la imaginació amb el fi de procurar-li un estat de sedació, ansiolític o analgèsia. L’anestesista li facilita acompanyant-lo en aquest viatge  guiant-lo en el recorregut  i creant un vincle positiu tan pel pacient com per l’anestesiòleg. 
Tot i que al nostre país es una pràctica totalment desconeguda en aquest àmbit, en països con França, Bèlgica o Suïssa és una tècnica habitual que és oferida en molts Serveis d’Anestesiologia.

En Anestesiologia es pot aplicar la hipnosi a la visita preanestèsica que pot ser molt útil per ensenyar-li tècniques d’autohipnosi que l’acompanyaran en totes les situacions del procés quirúrgic que causin ansietat.  Quan el pacient arriba al quiròfan la hipnosi es pot utilitzar pels gestos poc dolorosos con les puncions venoses o peridurals i també pel acompanyament de totes les intervencions que es poden realitzar amb anestèsics locals i sedació substituint la sedació per l’acompanyament hipnòtic.
Les intervencions que es poden realitzar amb hipnosis són:

         Correcció cicatrius
         Septoplàsties
         Cirurgia plàstica: parpelles, líftings…
         Pròtesis mamàries
         Petits tumors mamaris
         Adenopaties
         Varices
         Lobectomies tiroïdees
         Adenomes paratiroïdeos
         Lligadura trompes
         Hèrnies umbilicals o engonals
         Neurocirurgia en malalt despert
També es pot utilitzar en processos radiològics intervencionistes com col·locació de stents carotidis, aòrtics, cerebrals o pròtesis biliars.

Evidentment per realitzar un acompanyament hipnòtic al quiròfan és important comptar amb un ambient relaxant sense crits, llums tènues, un equip entrenat i un cirurgià que col·labori amb gestos suaus i delicats.

En fi l’ús de la hipnosi per part de l’anestesiòleg permet la disminució de pre-medicació, la disminució del consum d’analgèsics, la disminució de l’ansietat, la disminució de les nàusees i vòmits postoperatoris i sobretot la sensació d’ experiència positiva.

L’altre nit al casal de Valldoreix em vaig trobar amb un públic divers i entusiasta dins d’un comú interès pel tema de la hipnosi.  Crec que vaig saber fer-me entendre i ho vaig comprovar en les múltiples matisacions i comentaris que em van dirigir- Més que preguntes van ser apreciacions sobre el que havia dit enriquint-ho amb al·lusions a la història (Sofrologia, Messmer…) o els possibles tipus d’intervencions terapèutiques de la hipnosi. Dins un .ambient amical  semblava que ningú tenia pressa tot i l’hora que es va fer-se sense adonar-nos.

Àngels Camps