dilluns, 27 d’octubre de 2014

RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX

La Guerra de Successió a Valldoreix

L'any 1699 sota el rectorat de Mn. Pere Màrtir Serdà l'església parroquial de Valldoreix s'allargava, enderrocant l'àbsis romànic
Per tal de decorar l'altar major s'encarregà un retaule a l'escultor Joan Vila; Mn. Serdà però no veié el retaule, donat que morí l'11 de juliol de 1703. En el seu testament deixà 40 lliures per al retaule. L'11 de setembre de 1703 prenia possessió com a rector Mn. Francesc Vila de Prat i Saleta, notari de la Cúria Eclesiàstica. L'any 1709 s'acabà el retaule, però no es va poder daurar, tot i així va costar 400 lliures. El 3 de setembre de 1710 Mn. Vila passà com a beneficiat de Santa Maria del Mar a Barcelona. La nit del 31 de desembre de 1710 prenia possessió com a rector de la parròquia, Mn. Pere Joan Dalmau i Paret (Girona 31/3/1676 - l'Ametlla del Vallès 14/6/1740).

Durant els anys de la Guerra de Successió, l'església de Valldoreix va experimentar una profunda transformació i es va fer, a més del retaule de l'altar major, el retaule de la Candelera. Aquest retaule el va fer també l'escultor Joan Vila, amb un cost de 85 lliures. Per tal de pagar-ho, Mn. Dalmau va vendre dues corones d'argent.

Mn. Dalmau va ser testimoni privilegiat dels desastres de la Guerra de Successió a Valldoreix (1702-1715) i deixà les seves impressions en els seus sermons.

Aprofitant l'explicació de les sagrades escriptures justificava la resistència: "lícita és la guerra en defensa de la pàtria, en defensa de la llibertat y privilegis de sos antepassats, encara que sia en contra de son rey; la raó es perque la defensa és natural, y primerament és mirar per la pàtria que per lo rey quan est tira a destruir la pàtria".

Sobre el setge de Barcelona diu: "I ho experimentam, per desgràcia, ab tants sacos (saquejos), cremas de vilas, llochs y casas que fa el exèrcit que des de lo dia 25 de juliol de l'any passat (1713) té lo siti a la ciutat de Barcelona".

El Valldoreix de la Guerra de successió tenia uns 220 habitants.
Les cases més importants eren Can Monmany, Can Barba, Can Major, Can Bartralot (actual Mas Fusté), Can Cadena, Can Trabal, Can Cussó i Can Busquets.


Algunes de les cases de Valldoreix patiren l'assalt de les tropes castellanes, causant la mort de dos homes a Can Carbonell, actual Can Boba: "A 24 de abril de 1714, Bartomeu Cuyas, pages en la casa de Benet Carbonell, per lo contratemps de la guerra no rebe ningun sagrament, per los castellans anant a robar sa casa de dit Carbonell lo mataren". I "A 24 de abril de 1714, Feliciano Carbonell, lo mataren los castellans en sa casa juntament ab lo quondam Bartomeu Cuÿas".

Durant el mes d'agost de 1714, diversos regiments dels exèrcits austriacista i borbònic es desplaçaren pel camí que anava paral·lel a la riera de Rubí, dins el municipi de Canals. Entre les tropes austriacistes desplaçades hem de fer esment del Regiment d'infanteria Mitjans, format per uns 300 fusellers i comandat pel valldoreixenc Francesc Busquets i Pujol (Valldoreix, 1672 - Viena, Austria, 1734).

Algunes cases de Valldoreix, com la Casa Càncer, més tard Can Picanyol foren confiscades com a conseqüència de l'ordre de 1713 del superintendent José Patiño, per no estar sotmeses al rei Felip V i com a conseqüència de la repressió, el 1715 la Casa Rubió estava tancada.

Juanjo Cortes historiador