El servei d’aigua corrent a Valldoreix
Una de les preocupacions per al bon desenvolupament urbanístic a Valldoreix ha estat, al llarg del segle XX, la xarxa d’aigua corrent. En Joan Borràs construí un gran dipòsit per donar servei a la seva urbanització. En Joan Gassó comercialitzava les aigües de les seves mines al barri de Montmany, principalment, i a d’altres barris amb l’empresa Herederos de Elisa Oliver.
L’any 1942 diversos valldoreixencs participaren a la comissió gestora del servei d’aigües, entre els quals podem destacar Albert Rosàs i Masià, Francesc Busquets i Fransi, Jaume Escoda i Llavería, i Manel Borràs i Ventura. Poc temps més tard es creà l’empresa Aguas de Sant Cugat del Vallés, S.A., formant part del seu consell d’administració els valldoreixencs Albert Rosàs i Masià com a vicepresident i Jaume Escoda i Llavería, president de l’Associació de Propietaris de Valldoreix com a conseller. A Valldoreix el subministrament d’aigua corria a càrrec de dues companyies: La Cooperativa d’Aigües de Valldoreix i la Damcar, propietària del dipòsit de Can Llunell.
El 1942 s’estudià la possibilitat de portar les aigües de la Mina Berta, el projecte s’abandonà el 1943 per manca de capital. La font de la Mina Berta oferia un cabdal de 400 m³/h, canalitzant-se anys més tard. La Cooperativa de Suministres de Valldoreix quedà legalment constituïda l’1 de juliol de 1951 i agafava els abonats de l’antiga empresa Herederos de Elisa Oliver, i les seves fonts, la seva xarxa de distribució ocupava el sector esquerra de l’Avinguda Mn. Jacint Verdaguer.
A partir de juny de 1976 un gran sector de Valldoreix, així com Mira-sol i Mas Gener patiren importants talls en el subministrament. L’empresa Damcar deia que els problemes eren deguts a la manca de cabdal i al deficient estat de la xarxa de distribució. La primera de les raons era falsa donat que servia aigua per altres, fins i tot a fora del terme, però la reparació de la xarxa superava les seves possibilitats econòmiques. Els talls crearen algunes situacions de tensions i cues de veïns i veïnes descontents carregats amb galledes davant el dipòsit de Can Llunell. Saur es va fer càrrec del subministrament als clients de la Damcar i renovà la xarxa distribuïdora. Durant molts anys era habitual veure com baixava la pressió quan els estiuejants omplien les seves piscines, així com patir restriccions i talls de subministrament en el servei d’aigua durant l’estiu. Per sort això forma part del passat, però no hem d’oblidar que l’aigua és un bé molt escàs i que hem de ser responsables amb una racionalització del seu consum.
Juanjo Cortés Historiador Valldoreixenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada