RECULLS DE LA HISTORIA DE VALLDOREIX

Santa Eulàlia de Madrona o La Salut

A pocs metres del cim del Puigmadrona i d’un antic poblat iber, a la falda de migdia i sobre la carena s’aixeca l’església de Santa Eulàlia de Madrona, avui sota l’advocació de La Salut.

Cada any els valldoreixencs s’apleguen a l’ermita, però no són els únics, El Papiol i La Rierada de Molins també fan els seus aplecs.

Originàriament l’advocació era la de Santa Eulàlia de Madrona. L’emplaçament està sobre la carena, en el punt de partió d’aigües dels termes dels castells del Papiol i Canals. La parròquia està documentada des del 1043 i l’església des del 1060, tot i que les seves parets i l’advocació ens indiquen una cronologia més antiga. Era el centre parroquial dels pobles de Papiol i d’una part del terme de Canals. El temple es transformà a finals del s. IX amb un nou cos amb absis decorat amb bandes llombardes i dos absidiols, així com el cobriment en volta de tota la nau. L’actual fesomia de l’edifici data de 1972 quan s’enderrocà la casa dels ermitans i s’isolà l’església. Al voltant del castell del Papiol es va crear un nucli de poblament concentrat. El 1315, es va construir una església al nucli de població prop del castell, amb el nom de Santa Eulàlia del Papiol. L’antiga església de Madrona rebrà a partir d’aquest moment el nom de Sant Pere de Madrona.

Els terratrèmols del s. XVI i XVII afectaren l’estructura i la volta de l’església que, el 1656 amenaçava ruïna. El 1717 el bisbe de Barcelona, Diego de Astorga donà una talla de la imatge de la Mare de Déu de la Salut i canvià l’advocació de l’església. Des d’aquest mateix any s’inicia la romeria de La Salut, demanant a la Verge protecció i remei contra les malalties i dolors dels papiolencs i canalencs. Entre aquets romers estaven les famílies de les masies de Can Monmany, Can Barba, Can Casanovas i el Molí de Can Calopa, del terme de Canals. Les famílies d’aquestes cases eren de Canals civilment i de la parròquia de Santa Eulàlia d’El Papiol religiosament.

Durant la Guerra Civil, l’ermita es convertí en un corral. Els senyors Campi, Miralles i Mercader de Valldoreix prometeren l’any 1938 que si sortien amb vida de la guerra promourien pujar-hi cada any. D’aquesta manera sorgí l’aplec de la Salut de Valldoreix per la festivitat del Pilar. Des del 1939 Valldoreix celebra el seu aplec de La Salut. Durant els anys 60 l’aplec experimentà un impuls de la mà de l’Associació de Propietaris i Veïns i els darrers anys la festa s’ha populatitzat amb una gran diversitat d’activitats organitzades per les diferents entitats valldoreixenques.

La gestió de la Salut sempre ha anat a càrrec de vilatans de les dues poblacions: un del Papiol i l’altre de les masies de Canals, sota pena d’excomunió al rector del Papiol si no era així. Des de la creació de l’E.L.M de Valldoreix el 1958, els alcaldes Ramón Escayola i Josep Mª Coll intentaren la restauració de la Salut, fet que tingué lloc el bienni 1971-1972, tot i que les obres duraren fins el juny de 1974.

Juanjo Cortés. Historiador valldoreixenc.