Segons la referència més antiga, l’any 1187 Guillem de Claramunt fa la donació al monestir de Sant Cugat d’un mas situat al coll de Campanyà. Més endavant, l’any 1302 hi ha documents on s’hi esmenta el mas Campanyà de la parroquia de Santa Maria de Campanyà, nom que és substituit l’any 1307, pel de mas Dalmau.
La denominació de mas Dalmau continua fins a mitjans del segle XV, época de la qual trobem un testament de Joan Castanyer on s’anomena el mas Castanyer, nom que ha perdurat fins els nostres dies.
La familia actual posseeix un arbre genealògic que arrenca amb Joan Castanyer de Campanyà, mort l’any 1428, i segueix fins a l’actualitat, amb els fills de Pau Muñoz i Castanyer.
La dedicació agrícola de la masia de Can Castanyer es troba reflectida a les seves grans instal•lacions, malgrat les continuades modificacions que ha sofert la construcción al llarg del temps.
La masia consta d’un edifici de dues plantes i golfes, amb teulada a dues vessants, amb la façana orientada a migdia i la porta principal amb marc de pedra centrant la construcción. A banda i ha dues finestres, que es repeteixen al costat de llevant. Al pis superior n’hi ha dues més i una balconada al damunt de la porta, al costat de la qual, antigament hi havia un rellotge de sol. Les façanes estan arrebossades, però als angles hi llueixen uns blocs de pedra de grans dimensions. Al costat de tramuntana hi té adosats uns edificis més baixos, amb parets formades per grans blocs de pedra semblants als del monestir, molt propers a l’ermita de Santa Maria de Campanyà, que possiblement són les restes més antigues de la masia. Finalment, al davant hi trobem l’era on hi havia antiguament un pou i unes altres edificacions, possiblement destinades a corrals i magatzem.
Octavi Galceran
Museu de Sant Cugat
Santa Maria de Campanyà S. X-XIII
Estil: Romànic
Ubicació: C/ Rafel Castanyer (Sant Cugat)
Santa Maria de Campanyà, coneguda també com Sant Mamet. Està situada al costat de la Masia de Can Castanyer. Està documentada des de l'any 1047 i va ser parròquia fins l'any 1492, quan es va agregar a Valldoreix. El lloc esmentat , fou donat al monestir de Sant Cugat i restaurat el 1733-39. Ha estat un centre de devoció a Sant Mamet.
Existeixen diferents hipòtesis sobre l’origen toponímic de Campanyà. La més acceptada per alguns autors és que el nom derivaria d’ un noble romà “Julius Felix Campananianus”, nom que figura en una inscripció romana.
Les darreres notícies de Campanyà daten de l’any 991. Existeixen documents on es cita Campanyà, com a part del terme medieval d’ Aqualonga “in locum vocatum Campaniano”.
Al segle XI, la documentació es més explícita, situant Campanyà com a terme de Circitulo, una de les parts en les que es dividia Aqualonga: “in termine de Circitulo, in loco que vocant Campaia”
En el mateix segle, l’any 1084 és citat com a part de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix i prop de l’església de Sant Llorenç de Font Galçada: “in comitato barch; in parroquia s. Cipriani, in locum que dicunt Campaniano, prope ecclesiam s. Laurencii. L’any 1120 el papa Calixt II confirma al Monestir de Sant Cugat les terres de Campanyà: “ …. Et de Campaniano cum decimis et primiciis”.
De la primera construcció del segle X, només en resta la base dels murs, d'uns 60 cm d'alçada. El seu aspecte actual és fruit d'una reforma del segle XVII que va invertir el sentit de la capella, l'absis de la qual es trobava on ara hi ha el campanar. Al seu costat hi ha l'antic cementiri, amb dues tombes antropomorfes que formarien part d’una possible necròpolis, situada a l’antic absis de l’església.
GEMA-MUSEU DE VALLDOREIX
2 comentaris:
De vegades sorprèn, tot i que no hauria de ser així, trobar uns amfitrions tan encantadors com els que varen convertir la nostra matinal d’aquest diumenge en quelcom d’inoblidable.
Parlo dels actuals propietaris de Can Castanyer, que no solsament ens van obrir les portes de l’església de Santa Maria de Campanyà i de la seva casa la masia de Can Castanyer, també el bagul on guarden documents incunables, que ens van permetre admirar i fotografiar, i altres tresors, com per exemple: una bomba i una baioneta de la Guerra del Francès, acompanyant-t’ho amb els seus grans coneixements històrics i records familiars i personals.
Perquè us en feu una idea del seu tarannà, intentaré transcriure tot lo fidelment que la meva memòria em permet, unes extraordinàries paraules que ens van adreçar: De que serveix tenir tot això, sinó es per gaudir-ne compartint-t’ho amb els altres...
Gràcies M. Lluïsa i Jordi!”
Marga Pes
Hola Josep, no se si els coneixes personalment pero que sápigues que he trobat desde on s'enllaça el meu arbre amb el que em vas enviar . Els meus avantpassats comencen amb Francesc Castanyer i Vilanova casat amb Eulália Ricart . La meva branca ve un altre fill dit Miquel Castanyer Ricart. El que no sé quina relació hi ha entre aquest mas i Can Castanyer de Riells del Fai. Aquesta masia he estat jo, i si que savia segur que era de la meva familia, encara que he perdut la relació. (soc la petita de la casa). Moltes gràcies per tot Josep ets un sol. Una abraçada
Anna Castanyer
Publica un comentari a l'entrada