Fotos: Valeria Monnittola
Així ho ha viscut l’Albert Espin, espectador del concert:
"To Shake" significa "agitar" o "sacsejar". Això és el varen fer els Palomino Shakers, la banda de Soul, Funk i Rhythm and Blues que ahir nit, aprofitant la bona temperatura i clima que es respirava, van fer trontollar Valldoreix i el Vallès en general.
La plaça del Casal era mig buida ( o mig plena segons es miri ) al principi del concert, potser esperant la típica banda variada a la que estem acostumats veure en els concerts d'estiu. Però a mida que anaven desgranant peces ja prou conegudes per tots, ( "aquesta em sona molt, és molt bona... de qui era ??" ), ens anavem adonant que no responia al típic estereotip estiuenc. Això era molt més que una banda d'estiu fent els bolos per subsistir en el ja prou complicat món musical.
No cal dir que la plaça es va anar omplint de gom a gom, responent a la qualitat artística de tot el conjunt.
La posada en escena impecable, baix, guitarres ( elèctrica, electroacústica ), bateria, teclat, secció vents ( fantàstica ) i els coros i la solista ( això és veu i no lo de la Operación Triunfo ), amb la pinzellada italiana amb toc d'humor.
Versions impecables, entre d'altres, dels Beatles, Van Morrison, blues clàssics...
Una nit magnífica, per públic de totes les edats i estils.
A veure si tornen i ens tornen a saccsejar de la mateixa forma que ahir.
Les nits d'estiu són fetes per sacsejar.
"Albert Checspir"
Així ens ho explica el Cèsar dels Palomino Shakers:
Per a mi ha estat un autèntic plaer venir a tocar a Valldoreix, poble on vaig néixer i on vaig estudiar dels sis als dotze anys al que ara és el Casal que abans es deia “ Escuela unitaria de niños”. Hi vaig ser del 1962 al 1968, sí, un ja té una edat. Encara no havien nascut tots els meus companys del grup i precisament el dia del concert els hi explicava que davant d’aquell finestrals ens feien cantar el “cara al sol” en formació i amb el braç aixecat sobre l’espatlla del company del davant i que mentre això passava aquí, als Estats Units sonaven la majoria dels temes que hem tocat al concert. Ens va arribar aquella música d’allà igual que la llet en pols que ens feia la dona del mestre al pati i poca cosa més, la democràcia no els hi va donar la gana de portar-la, varen preferir negociar i entendre’s amb el dictador.
És per això que per a mi, va ésser un plaer molt especial tocar aquí, i de cara a la posta de sol.
Gràcies!!!!!
Cèsar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada