diumenge, 11 de novembre de 2007

PASSEJADES PER VALLDOREIX ( I )

Avui diumenge 11 de novembre hem començat les passejades per Valldoreix. Ens hem aplegat una vintena de passejadors, a les 9 del matí, a la plaça del Mas Roig per gaudir d'un bon esmorzar energètic.Posteriorment hem anat al lloc d'inici de la passejada : prop del tennis Valldoreix, on comença el Torrent de can Llobet.

Els comentaris sobre els arbres i la vegetació de ribera ( inclosos els bolets!! ) han estat a càrrec del botànic valldoreixenc Miquel Batet ( gràcies Miquel! ) que amb la seva saviesa ens ha fet aprendre moltes coses dels "populus alba", "rosmarinus oficinalis ", "hedera hèlix" i altres...tot caminant per la riera fins arribar a la carretera de la Floresta.


Un cop allà, ens hem dirigit a la Masia de Can LLobet, on el seu propietari, el sr. Miquel Ros (Gràcies Miquel ) ! , ens ha donat la benvinguda i ens ha portat a fer un "tour" per totes les estances de la casa. Quina meravella!! el millor, el petit museu d'estris del camp perfectament conservats. La masia es va construir entre els segles XIV i XV, i tant en Miquel com el seu germà la tenen perfectament restaurada i conservada.


Això ha estat només un tast del què ens espera...la propera, durant el més de febrer, serà una visita a can Monmany.Us hi esperem!!!

3 comentaris:

Família Monnittola ha dit...

EEEEEp!!!! així que feu passejades i no aviseu eh? esperem no perdre'ns la pròxima!! sembla mentida, aquests paratges tan prop de Barcelona....però alhora tant llunyans...
sort que d'aqui a poc també correrem per aquestes contrades...

una abraçada a la gent de l'avvcelm!! anims amb la vostra tasca!

Josep Ma. i Marisa ha dit...

Ens ho hem passat molt bé en aquesta passejada; és una manera de conèixer els nostres entorns i els nostres veïns, a la vegada que fem una mica d'exercici ( que ja tenim una edat..., i ens convé).
De totes les plantes la que ens ha cridat més l'atenció és "l'estramoni", pur verí.Si si, les llavors contenen verí!!!i nosaltres, que volem obsequiar les nostres sogres amb un tè d'estramoni... ;)

Albert Espín ha dit...

Coneixía aquest camí de quan anavem en pantalons curts i bicicletes, també de quan anavem en pantalons llargs i moto, de quan no hi havía la quarta part de cases i els carrers eren de terra. Ha plogut molt i va ser com tornar al passat. Bé, tampoc ha plogut tant, eh ? Molt positiva l'experiència.